El passat cap de setmana es va celebrar al pavelló 9 d’IFEMA la fira anual d’Interocio. Una fira on editors de tot el país es reuneixen per ensenyar les últimes novetats i, fins i tot, algun dels jocs que sortiran al a venta els propers mesos. Enguany hi he pogut assistir una vegada més i escric aquest article per fer-vos una crònica del que vaig viure-hi i del que vaig poder jugar.
A nivell d’infraestructura, el pavelló 9 d’IFEMA és el més gran de tot IFEMA. La premissa és molt bona si això comporta omplir-lo. Desconec si va ser per motius logístics o falta d’editorials com Devir, SD Games, 2Tomatoes o TCG Factory. La qüestió és que la meitat del pavelló no es feia servir però alhora quedava desengelat ja que no estava, diguem, definit el perímetre de la fira com a tal. Probablement amb les editorials que he citat i d’altres que s’haguessin sumat al carro, s’hagués pogut omplir amb pràctica totalitat el pavelló i convertir Interocio en una referència nacional, que és el que em temo que pretén ser. De moment tenim una fira que està a mig camí entre el que és una fira comercial com Spiel i el que són unes jornades de jocs com DAU Barcelona.
Deixant de banda aquest tema, Interocio 2023 ha millorat alguns dels aspectes que més es van criticar l’any passat però d’altres han empitjorat inexplicablement. Com a millores, cal dir que s’ha ampliat el catàleg de foodtrucks disponible (tot i seguir tenint preus molt elevats pel que era) i el poder tornar a entrar i sortir de la fira. Activitats com el monòleg d’en Carmelo, ens van permetre fer un break i passar una bona estona de riures. Fins aquí tot bé. L’aspecte que no entenc perquè ha desaparegut és el de les taules de ludoteca lliure. Ha desaparegut l’espai on poder jugar als jocs per lliure i crec que és un error immens. Compres un joc i no tens on estrenar-lo amb els teus amics ja que les poques taules de no editorials estan destinades o bé a menjar (per tant, no s’hi juga), o bé a tornejos. De cara a l’any vinent seria imprescindible recuperar aquest espai. També recuperar l’auditori per les xerrades, igual que ho va ser l’any passat. Un lloc lliure del soroll habitual a la fira que, enguany no podies escapar-ne.
Sense posar-me en cap jardí, considero que la fira hauria de ser capaç d’omplir un espai com el pavelló 9 d’IFEMA. De fet, crec que en són capaços. Ara bé, si hi ha tantes baixes d’editorials, potser és moment de fer autocrítica i pensar en què millorar de cara el 2024 per aconseguir ser el referent nacional de fira comercial de jocs de taula. Si ja fa temps que hi ha un rum-rum al DAU sobre la ubicació perquè s’ha quedat petit l’espai, enguany hi ha el rum-rum a Interocio perquè és un espai gran i car. Una altra ubicació? en podria ser una solució. La veritat és que arribar a IFEMA no és un moment i és poc atractiu arribar-hi sense voler.
Canvio de tema completament i us faig cinc cèntims del que he pogut provar aquest parell de dies:
A Game of Cat & Mouth: Un joc divertit per fer la partida de rigor. Li veig poc més recorregut en adults però per canalla són riures assegurats. Haurem d’aconseguir enviar al camp de l’oponent la bola negra, totes les blanques o totes les grogues per guanyar la partida. Sense torns i a disparar pilotes amb uns braços magnètics.
Plakks: Un partit de futbol amb components 100% de fusta i una mecànica de flicking típica dels jocs de xapes de tota la vida. Em va agradar tot i que ho veig més una joguina que un joc te taula com a tal. Recomanat pels menuts més competitius i pels grans, igual que l’anterior, per fer la partida de rigor.
Pantheon: Un joc d’en David Heras amb Little House Boardgame en la seva línia de jocs 18 HEX. Bona proposta per a 2. Us picareu i gaudireu d’una partida molt competitiva per aconseguir els déus que us aportin més punts. Estratègia i tàctica per sobre de tot. Pròximament a Kickstarter juntament amb 5 altres jocs de la família.
ISO: El segon i últim jocs que vaig provar de la línia 18 HEX. Un joc on jugarem amb la perspectiva i els diferents punts de vista 3d per tal d’anar complint diferents objectius i guanyar punts de victòria. Un joc abstracte entre els abstractes. Li veig un potencial enorme a l’aula, més que a casa com a tal. Proveu-lo que flipareu. L’experiència s’ho val.
Boop: Un joc abstracte de gatets per a 2 persones que ens portarà Delirium Games a finals d’any on haurem de fer un 3 en ratlla primer amb kittens (per aconseguir gats adults) i després amb els gats adults per guanyar. Quan un gat entra en joc, empeny la resta adjacents i fa que tot es mogui pel tauler. No em va desagradar però voldria tornar a jugar-hi abans de dir-ne un veredicte. El ‘tauler’ és tou i de roba, una delícia.
Tholos (gegant): Un joc esgotat a distribució que si encara no el teniu esteu perdent diners. Res més. Imprescindible. El joc és d’en David Bernal i l’edita Perro Loko Games. Per a dues persones amb una mecànica i alhora sistema de puntuació de majories on la interacció i la disputa està servida.
Mini Rogue: El nou joc de masmorres editat per Tranjis Games on haurem d’anar superant sales mentre millorem el nostre personatge i superem tota mena de reptes. Molt interessant i fàcil de jugar, amb simbologia un xic complexa d’inici però que tinc moltes ganes de donar canya a la meva còpia i veure tot el potencial real del joc i no només el tros de partida que vaig poder jugar.
Frostpunk: Probablement un dels peixos grossos de la fira, la novetat de Maldito Games que és l’adaptació del famós videojoc al jocs de taula. Em va agradar però no li veig lloc a casa per la duració i el desplegament. Li voldria fer una partida sencera perquè crec que el gaudiria molt. Qui sap però si mai el tindré perquè és un monstre de joc que, tot i ser difícil, és molt tàctic i exigent, com m’agrada. Ideal per una tarda de cooperació i poca disputa.
I tot això és el que vaig jugar a la fira i que pugui fer-vos una mica de resum. Jo crec que alguna cosa em deixo, però ja em dispensareu. De totes maneres, com sempre dic, el millor està en la sort que tinc de compartir aquesta afició amb moltíssima més gent i que, poc a poc, ens anem coneixent tots i això ens permet gaudir encara més de les fires i obviar les mancances que puguin haver-hi. Disculpeu-me si no tinc més fotos de la fira, però sóc un desastre i me n’oblido sovint. Encara bo que en vaig fer dels jocs!
A veure quins canvis i novetats se’ns presenten de cara a Interocio 2024. Fins llavors, gaudim dels jocs i dels nostres.
