Nobel Run és un joc de construcció de baralles en el qual gestionarem un equip d’investigació per tal d’aconseguir el Premi Nobel. Un joc co-creat per en Pablo Garaizar i la Lorena Fernández, amb l’Iñigo Maestro com a il·lustrador. El joc es va finançar a través de la plataforma Kickstarter i Tranjis Games l’ha incorporat al seu catàleg i se n’ha encarregat de l’edició.

Si ja coneixes el joc o només en vols saber la meva opinió,  ves a la valoració personal.

Persones:	1 – 4
Duració:	30 minuts
Edat:	10+
Complexitat:	Baixa
Idioma:	Castellà i Anglès (Independent)
Gènere:	Construcció de Baralles
Autor/s:	Pablo Garaizar, Lorena Fernández, Iñigo Maestro
Editorial:	Tranjis Games
PVP:	15,95€

Components

Preparació de la partida

Per jugar una partida de Nobel Run haurem de preparar les cartes individuals de cada persona i preparar la reserva general.

Repartiu a cada persona un conjunt de 7 cartes format per: 4 cartes de feina, 1 carta d’investigació, 1 predoc i 1 projecte local. Cadascú ha de barrejar les seves i robar-ne 5. Serà la seva mà inicial.

Dividiu les cartes bàsiques (blaves) i avançades (liles) en dues piles i poseu les 5 primeres cartes de cada color sobre la taula. Això formarà la reserva general. Gireu cada pila de manera que es mostri la carta superior que entrarà a la reserva.

Començarà la partida qui hagi llegit un article científic recentment.

Mecànica del Joc

L’objectiu de la partida és ser la primera persona en aconseguir reunir 20 punts de prestigi amb el seu equip d’investigació. Durant el teu torn pots utilitzar tantes cartes de la teva mà com vulguis. Tens permès fer les dues següents accions:

Aconseguir tantes cartes de la reserva com vulguis, pagant el seu cost.

Utilitza els recursos de les cartes de la teva mà per aconseguir una o vàries cartes de la reserva. El cost està indicat a la part superior esquerra. Quan aconsegueixes una carta la deixaràs a la teva pila individual de cartes descartades. Si la carta comprada és un article (Q4, Q3, Q2, etc…) la deixaràs directament al teu Curriculum Vitae (apartades de la zona de joc, però visibles per tothom). En el cas que vulguis adquirir la carta superior de la pila de cartes bàsiques o avaçadas, hauràs de descartar una carta de la teva mà apart de pagar el cost corresponent.

Cada vegada que adquireixes una carta, immediatament s’omple el forat de la reserva per tal que sempre hi hagi 5 cartes bàsiques i 5 cartes avançades formant la reserva.

Publicar una de les cartes de la teva mà al teu Currículum Vitae.

Una vegada durant el teu torn pots enviar una carta de la teva mà al teu Currículum Vitae. Això et permetrà aconseguir els efectes indicats per la icona de publicar: punts de prestigi per assolir els 20 punts objectius o recursos extres pel torn actual. Quan una carta va al Curriculum Vitae, no tornarà a utilitzar-se durant aquesta partida.

Quan ja no puguis o no vulguis aconseguir més cartes de la reserva, el teu torn acaba. Pots descartar o conservar les cartes que t’hagin sobrat i seguidament robaràs tantes cartes de la teva pila individual fins a tenir-ne 5. Si la teva pila s’acaba, barreja el descart i continua robant.

Final de la Partida

Quan algú assoleix 20 punts de prestigi en el seu Curriculum Vitae es desencadena el final de la partida. S’acaba la ronda actual i qui tingui més punts de prestigi guanyarà el premi Nobel.

Valoració Personal

Ara que ja hem vist com es jugar a Nobel Run, anem a desgranar el joc i a veure els peròs i els contres. Un joc que reivindica el paper de la dona a la història de la ciència i ens ensenya com d’important, imprescindible i poc valorat ha estat al llarg de la història. Abans de passar als detalls voldria agraïr a Tranjis Games la cessió d’una còpia per a la seva ressenya.

Disseny i Components

Un dels pilars de Nobel Run és la feina que ha fet l’Iñigo Maestro a les il·lustracions de les cartes. Uns dibuixos amb un caire entre infantil i còmic que fan que el joc t’entri pels ulls només veure’l. La temàtica científica està perfectament adaptada i inclosa en el joc i el flux de la partida. Ho comento per les cartes d’articles (Q4, Q3, Q2…) i per com s’han representat les diferents cartes de predoc, postdoc i senior. Per acabar-ho d’adobar, els efectes que té cada científica és un petit reconeixement a la seva aportació per a la història.

Tanmateix no tot el disseny m’agrada i també vull destacar un punt negatiu que, almenys a mi, em sembla que té prou importància. La simbologia emprada a les cartes està sobresaturada. Això no és culpa en si del disseny sinó més de la mecànica. El que si que s’hagués pogut millorar des del disseny és la reubicació de la icona de l’efecte enviar al Currículum Vitae. Posar-lo, per exemple, a la part superior dreta de la carta hagués alliberat la saturació d’icones a la part inferior de les cartes i hagués millorat l’experiència del joc.

A nivell de components no tinc res en contra a dir, són els correctes i els que s’esperen: un reglament ben detallat i explicat, una caixa amb espai per enfundar les cartes i una portada amb uns detalls molt ben acabats i una mica de brilli-brilli.

Mecànica

A nivell mecànica, Nobel Run segueix la línia de qualsevol joc de construcció de baralles i és la correcte: jugar cartes, adquirir del mercat i reomplir la mà. En aquest cas, vull destacar que han volgut donar-li protagonisme i importància a la zona del Curriculum Vitae (normalment zona de cartes exiliades, eliminades, etc…) i això és el que li dóna el toc diferent respecte a altres jocs del mateix estil. De totes maneres, aquesta virtut juga alhora en contra del joc ja que vaig arribar a quedar-me amb una baralla de 4 cartes sense cap norma em prohibís aquesta situació. Podríem dir que vaig trencar el joc, i no em va agradar massa arribar a aquest punt sense incomplir cap norma (recordem que he d’acabar el torn robant fins a tenir 5 cartes a la mà, i no vaig poder).

Acabant de parlar del tema Curriculum Vitae, Un altre cosa que vull destacar és que el joc, més que construcció de baralles (com pot ser un Clank!, un Hero Realms, etc…), el categoritzaria com un joc de transformació de baralles. Comencem sempre amb 7 cartes i després de vàries partides, he observat com la baralla no passa de 10-11 cartes normalment ja que, quan adquireixes una carta nova, probablement n’eliminis una altra enviant-la al Curriculum. Per tant, sempre acabes tenint una baralla amb un nombre de cartes molt similar, però amb cartes millorades.

Les cartes de situació són un altre aspecte del joc que es poden tractar com una arma de doble fil. Són una proposta interessant i que em va agradar per tal d’afegir interacció a la partida però alhora bloqueja la partida una mica. Com que és obligatori descartar cartes per cobrir les penalitzacions, començarem el torn amb menys cartes, i difícilment podrem obtenir cartes de la reserva si tenen un cost elevat. Hi ha 4 cartes de penalització, i com surtin cada pocs torns, aquest bloqueig pot durar contínuament durant la partida, fins que s’enviïn al Curriculum.

Finalment vull destacar el mode solitari com una bona proposta on el joc et pressiona i t’obliga a ser molt cautelós a l’hora d’adquirir cartes per tal de no perdre estrepitosament la partida. M’ha agradat com està implementat el sistema de les cartes d’article on l’autòmat n’adquireix una sistemàticament cada torn i el mercat es renova contínuament oferint moltes possibilitats. Us recomano provar-lo.

Experiència

L’experiència de Nobel Run en general ha estat satisfactòria però a mi, personalment, se’m queda un joc massa introductori dins la mecànica de construcció de baralles. La proposta és més bona reivindicació que joc en si. Em vaig quedar força mosca quan vaig trencar el joc, com si li faltés una altra volta de testeig o alguna regla extra que no em permetés quedar-me amb 4 cartes. A més a més, la saturació de símbols a la part inferior de les cartes amb tantes opcions dificulta molt saber quins recursos tens realment i quines opcions tens per adquirir noves cartes.

El joc us el recomanaria només si no coneixeu la mecànica i voleu experimentar-la. També afegeixo que el vaig gaudir més jugant 2 persones que a 4 pel temps d’espera entre torns, fruit del que he comentat al paràgraf anterior amb la simbologia.

Així doncs, anem tancant la ressenya de Nobel Run, un joc introductori de construcció de baralles on haurem d’aconseguir ser l’equip d’investigació més ràpid en assolir els 20 punts de prestigi mentre vàries científiques i inventores de la història ens donen un cop de mà amb les seves habilitats. Un joc amb bones intencions però que queda lluny de les expectatives generades i amb llacunes mecàniques que fan que el joc no acabi de rodar com hauria.