El setembre sempre s’associa a l’inici del curs escolar, però alhora és el mes on arriben les novetat lúdiques més importants de l’any ja que poques setmanes després es presentaran totes a la fira de jocs de taula més important de tot el calendari.
En aquest cas avui us presento les dues novetats que trobarem per part de l’editorial provinent de Hong Kong, Broadway Toys, les quals són The Wondrous Museum i Wolf Street.
Si, un cop llegida la ressenya dels jocs en voleu fer la reserva, podeu aconseguir-los omplint aquest formulari.
The Wondrous Museum
A The Wondrous Museum (1-5 persones, 10+ anys, 30 minuts de partida), un joc d’en Zong-Ger i il·lustrat per en Daniel Cunha, haurem de gestionar un museu per tal de guanyar la màxima admiració possible. Captarem l’atenció dels visitants i només qui millor gestioni les peces que inclou en els seu museu guanyarà la partida.
Si voleu aprendre com funciona el joc us comparteixo el tutorial que he fet en català.
A The Wondrous Museum hi trobarem un joc de gestió de mà i col·lecció de sets principalment. Durant la preparació de la partida seleccionarem dos conjunts d’obres temporals (vermelles) per incloure a la partida, a part de les obres habituals (liles) que s’inclouen sempre. Amb aquesta premissa, i tenint en compte que cada conjunt temporal interacciona en el joc d’una manera diferent, observem que, de primeres, el joc té una variabilitat molt alta.
El que més m’ha agradat del joc és la sensació de carrera i de bola de neu que es genera conforme avança la partida. Inicialment és molt complicat comprar obres cares. Tanmanteix, quan hem aconseguit fer entrar un parell d’obres al museu, observem que els ingressos augmenten significativament. Això ens dona llibertat per poder adquirir les properes obres amb més exigència, tot buscant aquella peça que ens aporti el combo perfecte entre les runes que l’activen i sinergies que es creen amb les nostres cartes existents.
He de dir que, si bé la simbologia és molt clara a l’hora d’executar les accions (o requereix un mínim coneixement que la carta d’ajuda supleix), el disseny de les icones és massa petit i genera alguna confusió, sobretot en les primeres partides. És molt fàcil pagar una carta amb admiració que genera punts i no diners.
La gestió de les runes i l’ordre de les cartes és una capa extra molt interessant que té el joc. Aparentment sembla innocent i que no importi què actives ni com organitzes el teu museu. Però és quan incorpores habilitats que depenen de cartes terceres que te n’adones de la essencialitat que té escollir bé l’ordre en que jugues les cartes per tal de maximitzar els guanys amb el mínim d’accions possibles.
The Wondrous Museum és un joc que escala bé, tot i que com més l’he gaudit és a 2 o 3 persones màxim ja que els torns són més ràpid i l’espera és menor. Un enfrontament més directe amb els teus oponents que et permet controlar millor el tempo de la partida mentre acumules obres i punts a parts iguals. Les partides a 4 o 5 es dilueixen més en duració total i el mercat, tot i moure’s més, no és motiu suficient pet l’estona extra de partida que implica.
Com a conclusió dir que si jocs com Splendor, It’s a Wonderful World o Res Arcana t’agraden, a The Wondrous Museum hi trobaràs un sentiment similar en relació al desenvolupament del teu motor de joc i l’experiència serà també molt positiva conforme vagis coneixent tot el que el joc t’ofereix. La mateixa interacció indirecta entre jugadors, i una carrera cap a un objectiu comú: Ser qui té el museu amb més admiració.
Wolf Street
El següent joc que parlarem en aquest article és Wolf Street, un joc que simula el dia a dia d’una borsa. Comprar i vendre accions assumint els riscos i les variacions que pateix la borsa quan menys ens ho esperem.
Un joc creat per en Britton Roney que il·lustra la Sonja Müller i que permet jugar des de 3 persones fins a 11. Sí, 11 persones jugant alhora en un mateix joc que les partides no duren més de 40 minuts.
A Wolf Street hi trobareu un joc de negociació i alhora traïció. Ens dividirem en dos equips i cada equip competirà entre els seus membres per acabar sent el més ric de la taula. Per una banda tenim l’equip dels mànagers, que el seu objectiu és convèncer als inversors perquè comprin les seves accions a preu d’or i beneficiar-se de l’avarícia per enriquir-se. I els inversors voldran guanyar tants diners com sigui possible i això els portarà a tenir molta cura en com es gasten el que van acumulant durant la partida.
La partida es divideix en 5 rondes i cadascuna en 4 fases. La primera, la fase de negociació és on hi haurà la batalla campal entre inversors per comprar les accions més llamineres a preu de saldo, sempre i quan algú no negociï unes millors condicions. Dos minuts de rellotge on tot s’hi val i només una fitxa de bloqueig farà que aquell pacte entre mànager i inversor, sigui vàlid. La resta, tothom se’n pot fer i desfer, fins al punt que inversors retirin les seves ofertes a última hora només perquè els mànagers tinguin recàrrecs posteriorment.
Després d’aquesta fase, els inversors obtenen els diners un cop aplicat el modificador de valor de l’acció i a continuació paguen als mànagers el preu acordat inicialment.
Arribats a aquest punt, la tensió de les subhastes es trasllada als mànagers, els quals hauran de fer una aposta a cegues per les noves accions que entren en joc. Un joc psicològic on el resultat pot diferir per només 1 moneda i la tensió i emoció que genera a taula és espectacular.
Aquest ambient gastador, de tensió i alhora festiu és el que fa que el joc prengui un caràcter entre party i d’estratègia. Sense temps d’espera perquè no hi ha torns ni res que impedeixi el gaudir contínuament. Hi trobareu riures i lamentacions a parts iguals quan veieu que aquella acció per la que heu apostat fort, s’enfonsa en la borsa sense cap mena de pietat. Tot aquest còctel d’emocions és el que fan que Wolf Street sigui un gran joc per juga en grups grans.
El rang de jugadors s’adapta molt bé i per l’estil de joc que és no importa si sou 5 o 11, l’únic que varia és la quantitat d’accions que entren en joc i quantes persones competiu per cada equip. Per jugar a 3 o 4 persones si que hi ha una variant prou apanyada que ens fa jugar amb els dos rols alhora. De totes maneres, el joc és per gaudir-lo en colla i veure el que cadascú és capaç de fer per obtenir aquella acció.
