Alice ha desaparecido és un joc de rol mut que tracta sobre la desaparició de l’Alice Briarwood, una estudiant d’institut de la petita ciutat de Silent Falls. Durant la partida només podrem comunicar-nos mitjançant el nostre telèfon mòbil, enviant-nos missatges de text mentre descobrim què li ha passat a l’Alice. Una innovadora proposta d’en Spencer Strake, il·lustrat per la Julianne Griepp i en Caleb Cleveland que ens arriba editada per Devir.
Jugadors: | 3 – 5 |
Duració: | 2 – 3 hores |
Edat: | 16+ |
Complexitat: | Mitja |
Idioma: | Castellà |
Gènere: | Rol |
Autor/s: | Spenser Strake, Julianne Griepp i Caleb Cleveland |
Editorial: | Devir |
PVP: | 20€ |
Per primera vegada em disposo a ressenyar un joc de rol i, a diferència dels jocs de taula habituals que estic acostumat, us explicaré directament l’experiència que he tingut jugant a Alice ha desaparecido. Abans però comentaré el disseny del joc que es mereix una secció apart. Vull agraïr a Devir la cessió d’una còpia del joc en castellà per a poder fer aquest article.
Disseny i Components
Alice ha desaparecido és un joc que causa intriga només veure la portada. La il·lustració, juntament amb els acabats ultravioleta posen al jugador en context abans de desprecintar el joc. El joc em recorda molt al corrent artístic del pop art sorgit a finals dels anys 50.
Les cartes sobre la taula sembla que prenguin vida amb tan sols la seva presència. Això ho entendreu quan ara us expliqui l’experiència durant la partida. També vull remarcar la bona qualitat tant de les cartes com del reglament. Amb això tenim una sessió d’un parell d’hores de rol que us atraparà.
Finalment vull destacar el reglament de 45 pàgines (és petit, però llarg), on el propi joc guia al moderador de la partida, cobrint així l’habitual màster dels jocs de rol. El reglament està dividit en dues parts molt diferenciades. La primera meitat es mostren les normes i es fa l’explicació més pura del joc i el flux de la partida. En canvi, la segona és on el moderador fa la presentació de la partida a la resta de persones i les guia en la preparació de la partida, la presentació dels personatges i la creació del món fictici on ‘viurem’ les dues pròximes hores.
Experiència
Per fer aquesta ressenya he fet dues partides a Alice ha desaparecido. Abans de començar a parlar vull aclarir que és la primera vegada que he jugat a un joc de rol i, per tant, algú que llegeixi això i tingui més experiència li pot semblar que digui alguna animalada. Vull demanar disculpes per avançat.
Preparació
Alice ha desaparecido és un joc de rol mut on haurem d’interpretar un personatge molt proper a l’Alice per tal de saber què li ha passat. Podem escollir entre la Charlie Barnes -la que es va mudar- (serà qui moderi la partida), l’Evan Holwell -el de la fiblada-, la Dakota Travis -la millor amiga-, en Jack Briarwood -el germà gran- i la Julia North -la nòvia secreta-.
Els personatges seran sempre els mateixos 5, amb el seu secret personal. La diferència està en la carta de motivació que rebrem a continuació i el caràcter que li doni la persona que l’interpreta. És per això que les combinacions són força grans i hi haurà resultats i històries de tota mena.
Finalment repartirem les cartes de pista, que seran l’ajuda i la guia en el fil argumental de la partida. Hi ha 3 cartes per a cada minut on s’ha de revelar una pista, per afegir més varietat no només als personatges sinó també a la història principal.
Abans d’iniciar la partida el joc ens diu que iniciem la llista de reproducció que podeu trobar en aquest enllaç. A partir d’ara tothom callat i a gaudir del joc.
Partida
Si hagués de resumir Alice ha desaparecido en una sola paraula diria tensió. El joc té una gran dependència de grup i és necessari que tothom s’impliqui al 100% per tal que tots puguem gaudir-lo. Les dues partides que he fet han estat completament diferent i, si en una l’Alice representava ser una noia problemàtica, solitària i addicta a les drogues, a l’altra partida era tot el contrari: una noia responsable, esportista i alegre. A partir d’aquí, les relacions que pot tenir cadascú amb l’Alice i tot el que això afecta a la partida és espectacular.
El joc flueix a bon ritme sempre i quan les idees i la imaginació no s’acabi. En una de les partides vam tenir punts de debilitat atès a la manca de jugar a rol i vam tenir alguns minuts on no sabíem molt bé per on continuar la història i, tot i que hi ha unes cartes de suport que afegeixen elements a la història, no va ser suficient per evitar mirades creuades entre tots nosaltres on els ulls deien i ara què? cap a on tirem?.
Deixant de banda aquest petit problema que, repeteixo, associo a la falta d’experiència, el joc aconsegueix remoure’t per dins i succionar-te la ment per fer-te viure una aventura com si fos 100% real on tu n’ets una de les persones protagonistes. Addicionalment, si quan jugueu canvieu els noms dels vostres contactes pels noms que interpreten a la història, la immersió encara és major.
Passem a parlar de l’argument, sense spoilers. El joc té 5 cartes de sospitós i 5 cartes de localització (totes 10 duplicades). Inicialment cadascú seleccionarà una parella individu-lloc on creu que podria estar l’Alice i qui l’ha pogut fer desaparèixer. Durant la partida, quan arribem al minut X del contrarellotge, es revelarà una carta de pista (de forma secreta qui la tingui) i això farà avançar la història, revelant nous sospitosos i llocs on han pogut passar coses, a disposició de les vostres ment. El que ens ha passat a totes dues partides és que anàvem tots com pollastre sense cap afegint noves subtrames i fets a l’argument sense mai acabar-les de tancar. Sort en vam tenir d’aquestes cartes de pista per anar guiant la història fins assolir un dels 3 possibles finals.
Vull afegir que el joc és perfectament rejugable però sota dues condicions. El grup amb el que jugueu hauria de ser completament diferent per no repetir trets ni història i, a més a més, us tocarà interpretar el paper de Charlie Barnes, per moderar la partida. A partir d’aquí, a buscar l’Alice i a gaudir de la història.
El balanç final d’Alice ha desparecido és molt bo i crec que és apte per a tot tipus de jugador. Només necessites una ment fresca amb ganes de capbussar-se en una història plena de tensió i sentiments. Tot el que us pugui afegir de més, estarà basat en la meva experiència i pot ser que no coincideixi en res amb la vostra. Dependrà de la vostra manera de ser, de fer i de les persones que formin el teu grup aquesta estona. El que està clar és que almenys s’ha de provar per poder donar la teva valoració i alhora poder-ho compartir amb altres persones.