Avui us porto un joc d’un dels autors del moment, un joc d’en Dani Garcia. En aquest cas parlem d’Arborea, un eurogame complex que ens descobrirà elements i mecàniques força innovadores. Un joc que edita Alley Cat Games i que va ser finançat a través de la plataforma de Kickstarter.
Fitxa tècnica
| Persones: | 1 – 5 |
| Duració: | 90 – 120 minuts |
| Edat: | 14+ |
| Complexitat: | Alta |
| Idioma: | Anglès |
| Gènere: | Eurogame |
| Autoria: | Dani Garcia |
| Il·lustració: | Javier González Cava, Nicolas Gendron |
| Editorial: | Alley Cat Games |
| PVP: | £57.99 |
Com s'hi juga?
Opinió personal
Benvinguts al món d’Arborea. Després que un esdeveniment cataclísmic destruís la major part de les antigues terres fèrtils i espantés totes les Criatures que hi vivien, és hora de curar i regenerar el paisatge tot guiant els nostres vilatans. Haurem de crear un ecosistema atractiu per a les diferents criatures hi puguin habitar mentre som recompensats amb punts de regeneració. Aconseguirem ser qui millor ho faci?
Disseny i Components
Començarem parlant del disseny del joc. El primer que em ve al cap quan veig l’Arborea és una inevitable similitud amb el Bitoku. Una gamma de colors que, almenys a mi, m’hi recorda. El tauler és dens de simbologia i de factors a tenir en compte. El que més destaca són tots aquests camins plens de símbols, i és normal, és l’essència del joc, on hi hauran les disputes i on desenvoluparem el nostre joc i motor. Us en parlo amb més detall al següent punt.
A nivell de simbologia el joc pateix. Pateix perquè tot és molt petit i cada detallet compta per tenir en compte l’efecte que fa aquella casella en qüestió. Això es veu agreujat per la manca d’una guia de símbols com s’acostuma a afegir en jocs d’aquesta complexitat.
Pel que fa a la producció, jo tinc la versió de Kickstarter i la trobo correcte, com ha de ser. No tindré en compte en aquesta ressenya l’error d’imprempta que han tingut a l’hora de fer els inserts que han quedat amb les il·lustracions fora i és una pena.
Les fitxes són de fusta i venen serigrafiades i plenes de detalls en les formes. Un autèntic plaer observar-les i jugar amb elles.
Mecànica
Avancem en la ressenya i anem a parlar de les mecàniques que ofereix Arborea. Hi trobareu una diveristat notable, les quals les més presents són col·locació de treballadors, gestió (compartida) de recursos, objectius pel final de la partida i col·locació de llosetes (amb cartes). Desglossem-les.
La mecànica principal del joc i serà la que els jugadors desenvoluparan cada torn és la de col·locació de treballadors. Hi trobarem una innovadora varietat on els nostres treballadors es mouen en un marcador d’accions (a l’estil Tzolk’in) amb la petita diferència que quan s’arriba al final no tens més remei que baixar pel tobogan on hi ha el teu meeple o algun dels anteriors. Cada casella que el nostre treballador avança ens donarà millors recompenses (recursos, nous treballadors, millores d’objectius o de sabiesa, etc.).
Quan obtenim recursos durant el nostre torn, aquest s’assenyalen al tauler compartit i, tots aquells que no gastem ens donaran punts directament però, i aquí ve el dilema i una de les parts més innovadores del joc, quedaran disponibles per a que els nostres oponents puguin gastar-los durant els seus torns, respectivament. És a dir, que tot allò que guanyem al nostre torn, hem de valorar si gastar-ho fent altres opcions, o oferir-ho a la resta de la gent perquè els gastin, a canvi d’un grapat de punts.
Els objectius del final de la partida és una icona emblemàtica d’en Dani i Arborea no podia ser menys. Cada partida tindrà 4 objectius disposats aleatòriament precedits d’un marcador multiplicador. És responsabilitat nostra que, durant la partida, aquest marcador vagi incrementant i obtinguem una major recompensa al final. Serà un dels grans gruixos de punts que obtindrem, així que cal posar-hi ull.
Finalment, tenim la col·locació de llosetes reperesentada en cartes. És la cirereta del pastís en la complexitat del joc. Haurem de crear el nostre ecosistema amb les cartes de bioma i anar solapant les cartes mentre hi anem posant criatures a sobre. Aquestes criatures tenen cadascuna una manera de puntuar. Per tant, haurem de tenir molt en compte quines cartes agafem i com les posem per tal de maximitzar el benefici en punts.
Experiència
L’experiència que he tigut jugant a Arborea ha estat globalment positiva. És un joc que de primeres atabala el tauler tan dens. Un cop entès la distribució i superada aquesta corba tot es veu més fàcil i comprensible. Personalment penso que el punt que el fa ser un joc complex és quan entrem a l’apartat de l’ecosistema. És un punt explosiu per al cervell. En aquell moment te n’adones de la magnitut de la tragèdia i com tots els elements que hi ha al tauler central acaben lligant per tal que aquelles cartes i aquelles criatures concordin entre ells i et catapultin cap a la victòria o la pitjor de les derrotes.
Sembla que sigui com tràgic el que explico, però el plaer i el gust que dóna entendre tot l’engrenatge del joc el fa ser rodó.
Tot això que us comento està barrejat amb una interacció constant entre jugadors en tots els paràmetres de la partida: cartes d’ecosistema, criatures, les ubicacions dels treballadors i els recursos. Tots els elements del joc entren en disputa i constantment ens estarem trepitjant.
Aquesta interacció em porta a parlar de l’escalabilitat del joc. Personalment, les partides a 3 jugadors és com més he gaudit, sobretot per la duració de la partida. Com més persones, més tendència a la paràlisi d’anàlisi. El joc accepta fins a 5 persones, però no és un número que recomanaria excepte si tothom ja té força experiència amb el joc.
La sensació global del joc, com acostuma a passar amb els d’en Dani és que el joc et premia constantment amb punts. Això sempre deixa un bon sabor de boca ja sigui guanyant o perdent i l’al·licient de repetir i voler experimentar altres rutes o millorar aspectes del joc que no hem sabut desenvolupar com tocava en aquella partida.
En definitiva, Arborea és un joc complex amb moltes capes d’aprenentatge on cada detall i cada casella té un impacte directe amb l’evolució de la partida. Aporta noves mecàniques interessants com compartir recursos, cosa que implica una interacció altíssima i una constant disputa per tot el que hi ha en joc. No apte per a persones amb paràlisi d’anàlisi però que us deixarà ganes de repetir i explorar més variables per millorar i treure’n tot el suc.
