A Castle Party el nostre objectiu serà organitzar els convidats de la festa anual del rei Carbassa. Ho haurem de fer de la millor manera possible per tal que gaudeixin de l’espectacle i puguin lluir els seus vestits de gala. Un joc de mecànica flip & write creat per l’Eugeni Castaño, en Josep Maria Allué, il·lustrat per la Laurielle i editat per Devir.

Si ja coneixes el joc o només en vols saber la meva opinió,  ves a la valoració personal.

Jugadors:	2 – 4
Duració:	30 minuts
Edat:	8+
Complexitat:	Baixa
Idioma:	Català
Gènere:	Flip and write, Set Collector
Autor/s:	Eugeni Castaño, Josep Maria Allué, Laurielle
Editorial:	Devir
PVP:	14,95€

Components

Preparació de la partida

Cadascú agafa una pissarra i un retolador. És important que tinguem en compte a quin costat de la taula seiem ja que la orientació de les cartes serà important durant la partida.

Barregeu les cartes de monstre juntament amb les d’unicorn i repartiu-ne 3 a cadascú. La resta formaran una pila sobre la taula, cap per avall.

Seguidament fem 4 piles amb les cartes de figura, afegim una carta de rellotge a 3 d’aquestes piles i les barregem separadament. Finalment apilem cap per avall les 4 piles de cartes de figura en una de sola deixant a la part superior la pila (de les 4) que no té una carta de rellotge.

Mecànica del Joc

El joc funciona mitjançant torns. Qui tingui el torn revela la carta superior de la pila de figures i la deixa al centre de la taula escollint la orientació que més li convingui. Seguidament posa sobre de la taula una carta de la seva mà que correspondrà a la posició marcada amb una X de la carta revelada. Acte seguit roba una carta.

La següent persona en sentit horari jugarà una carta representant una altra posició de la carta revelada i robarà una nova carta per a la seva mà. Anirem jugant cartes fins que tinguem completada la figura de la carta revelada. Seguidament, cadascú dibuixarà al seu castell els símbols de la figura segons la orientació de la figura, tal i com la vegi des del lloc que ocupa a la taula. No està permès girar ni alterar la figura.

Està permès deixar part del grup fora del castell però penalitzarà al final de la partida (excepte el pont de fusta). Les cartes jugades es posen a la pila de descart, exceptuant reis, reines i unicorns, que es retiren de la partida.

A continuació, la persona de l’esquerra de qui ha revelat la figura pren el relleu del torn i en revela una de nova. Anirem jugant els torns fins a desencadenar el final de partida.

Accions Especials

Un cop s’ha completat una figura, començant per qui ha revelat la figura, anuncia si vol fer una acció especial, o no. Només es pot utilitzar una acció especial entre totes les persones per cada figura, i cada acció especial és d’un sol ús per a cadascú. Les accions especials són les següents:

• Apagada a la sala: Qui utilitza aquest poder pot reordenar les cartes de la figura mantenint la orientació i la forma. Aquest canvi afecta a tothom.
• Ball de disfresses: Qui utilitza aquest poder pot dibuixar un dels monstres com si fos un altre de qualsevol altre tipus (excepte reis, reines i unicorns). Només afecta a qui utilitza el poder.
• Canvi d’orientació: Qui utilitza aquest poder pot reorientar la figura abans que ningú la dibuixi i el canvi afecta a tothom.

Esdeveniments durant la festa

Quan algú revela una carta de rellotge en lloc d’una carta de figura succeeix un esdeveniment. Cadascú és lliure d’escollir quin esdeveniment fer, però s’hauran de jugar els 3 al llarg de la partida i cadascun una sola vegada:

• Focs artificials: Suma 1 punt per cada monstre adjacent a una finestra del castell.
• Conga: Suma 1 punt per cada monstre del grup familiar més nombrós (connectats ortogonalment).
• Brindis del rei Carbassa: Dibuixa un símbol de rei Carbassa (una corona) en una casella buida de la pissarra i suma 1 punt per cada monstre diferent que hi hagi en les 8 caselles del voltant (reis i reines compten com a tipus diferents).

Versió festa Rave

La pissarra és de doble cara i la versió festa Rave seria el mode avançat. Les regles són les mateixes que la versió bàsica però el castell té 5 punts de trobada (un per a cada família de monstres) on, al final de la partida obtindrem 1 punts per cada monstre que estigui en contacte amb el seu punt de trobada (màxim 8 punts per punt de trobada). No és necessari que formi part del grup més nombrós per sumar aquest punt extra.

Final de la Partida

La partida acaba just quan apareix el tercer i últim rellotge i tothom ha puntual el seu últim esdeveniment. Per calcular la puntuació final tindrem en compte les següents variables:

• Punts pels grups familiars més nombrosos: Suma 1 punt per cada monstre del grup més nombrós de cada família. En cas que el rei o la reina formen part del grup en qüestió, suma un punt addicional per cada monstre de la mateixa família que tingui connectat al seu voltant (màxim 8 punts addicionals).
• Punts per unicorns: Suma -5, 1, 5, 10 o 15 punts segons el nombre d’unicorns en el grup més nombrós ortogonalment connectat (1, 2, 3, 4 o 5 unicorns).
• Punts per accions especials: Suma 2 punts per cada acció especial no utilitzada.
• Penalització per convidats al fossat: Resta 1 punts per cada monstre que hagi quedat al fossat, fora del castell. Els convidats al pont llevadís no penalitzen.

Valoració Personal

Ara que la festa del rei Carbassa ha acabat m’agradaria donar-vos la meva opinió respecte el joc. Abans però, m’agradaria agraïr a Devir la cessió d’una còpia per a poder fer aquesta ressenya.

Arriba l’època on carbasses, esquelets i vampirs omplen els carrers i les festes de cada cap de setmana. S’acosta Halloween i aquest Castle Party s’ha volgut sumar a la festa i formar part de les nostres estones lúdiques a partir d’ara. Anem a veure més detalladament què ens ofereix i analitzarem el joc de dalt a baix.

Disseny i Components

Començarem parlant del punt brillant del joc. De la meravella que llueix a la portada, la contraportada i cada component que trobem a dins del joc. El disseny del joc és excel·lent. La feina que ha fet la Laurielle és, de debò excepcional. Feia temps que no xocava amb un joc que m’enamorés tant com ho fa aquest Castle Party. A la portada, a més a més, s’ha afegit el toc ultravioleta al nom del joc que fa brillar les lletres i queda de meravella.

Els monstres dissenyats són molt amigables, amb molts detalls i uns colors pastissos que conjunten perfectament. No tinc res més a dir, és senzillament fantàstic tot el joc. Per tal de buscar un però a tot això, diré un problema d’iconografia que he notat: quan jugues al mode avançat (‘Rave’), trobo a faltar que les cartes tinguin el símbol en algun lloc del punt de trobada de la seva família. Que no hi sigui m’ha fet estar constantment mirant a la pissarra la relació entre cartes i punt de trobada, cosa que fa entorpir la partida (i com a més persones, més passa).

Pel que fa a components el joc també seria d’un 10 rodó si no fos pels retoladors que són de baixa qualitat i no acaben de funcionar bé, ni per la primera partida. Recomano adquirir-ne uns altres o utilitzar-ne d’altres jocs.

La resta de components són correctes i de bona qualitat, incloses les cartes, que poden aparentar ser d’un paper fi però es barregen molt bé i, almenys en el meu cas, no sembla que s’hagin de fer malbé si no les enfundes (tampoc hi cabrien a la caixa).

Mecànica

Castle Party, tal i com he explicat, utilitza la mecànica flip & write (girar una carta i escriure en un full). Aquest estil de joc es caracteritza per tenir un nombre de combinacions limitades a escriure en el teu full (pissarra en aquest joc). A Castle Party però l’Eugeni i en Josep Maria han anat més allà i han fet que el nombre de cartes diferents a escriure sigui exponencialment immens.

Això passa perquè les cartes les construeixen els propis jugadors a partir d’una figura. Per tant, difícilment haurem de fer el mateix dibuix dues vegades. A més a més, la orientació importa, així que encara és més gran el ventall de possibilitats.

Totes aquestes virtuts sumades tenen un problema: el sabeu? Parlo de la paràlisi d’anàlisi que es produeix en cada torn. Si fem una partida jugant a la babalà no ho notarem, però si volem exprimir al màxim cada carta i cada figura haurem de comprovar com encaixa una carta i quines opcions ens dona. Això passarà en tots els torns, i com més persones, més estona dura cada torn. La decisió d’utilitzar un poder també s’alenteix com més pissarres hi hagi jugant, ja que no només voldrem beneficiar-nos, sinó que pot interessar-nos fastidiar a la resta.

Així doncs és un joc que recomano jugar a dues persones amb la consigna d’anar per feina, sinó superarem els 30 minuts establerts a les característiques del joc. El joc jugat a 4 persones pot esdevenir una mica frustrant ja que tens massa dependència del que jugui la resta, disminuint així el control que tens del que dibuixes i incrementant l’exigència en alguns moments, sobretot l’últim terç de la partida.

Originalitat

La originalitat d’aquest joc és un dels seus punts forts. Realment no hi ha innovació en cap punt, però si una reinterpretació, sobretot de la mecànica. Segueixo destacant que el fet de “construir” el que hem de dibuixar no és el més habitual en aquest estil de joc i és una de les virtuts (també un dels inconvenients) del joc. El sistema de puntuació està basat en una col·lecció de sets segons cada família i és un bon recurs que encaixa amb el que el joc ens presenta, tant en mecànica com en temàtica.

Utilitzar les pissarres en lloc de full de paper és un toc de deluxificació que s’ha vist truncada per la mala qualitat dels retoladors. Tot i així no és un problema que no puguem arreglar amb un altres de nous (que no hauria de ser així, però bé) i reemplaçar els que no funcionin del joc. Jo hagués estat partidari d’utilitzar un bloc de fulls a doble cara que, finalment, tampoc els acabem gastant normalment i les regles no permeten ni esborrar ni modificar el que ja hem dibuixat.

Finalment, m’agradaria destacar que el propi joc dóna marge a la creació de nous castells i formes que puguin permetre’ns explorar nous mapes i tenir una experiència diferent a la que ja tenim de base. Aquí ja deixo volar la vostra imaginació!

Vaig acabant aquesta ressenya de Castle Party, un joc que si sou amants dels flip (o roll) & write us cridarà l’atenció i trobareu en ell un toc més de complexitat i exigència que la resta de jocs de la seva línia com ara un Isla Tucana però més simple que un Welcome to New las Vegas. La seva simplicitat de regles fa que el pugui gaudir tant persones novells com les més experimentades en el món dels jocs de taula. Per descomptat, la línia artística us farà enamorar des del primer cop d’ull i probablement no podreu deixar d’admirar-lo. La paràlisi d’anàlisi que pugueu trobar l’anireu reduint conforme aneu jugant més partides. Qui agruparà millor les famílies de monstres a la festa del rei Carbassa?