Celtae és com es coneixien a les tribus i pobles d’Europa des del segon mil·lenni AC fins un segle AC. En aquest joc liderarem una d’aquestes tribus per tal de ser la que més i millor prosperi. Un joc que ens arriba des de Portugal gràcies a Pythagoras Games on l’Orlando Sá amb l’ajuda de les il·lustracions d’en Mihajlo Dimitrievski ens traslladaran a aquella època.
Fitxa tècnica
| Persones: | 1 – 4 |
| Duració: | 50 – 100 minuts |
| Edat: | 10+ |
| Complexitat: | Mitja |
| Idioma: | Anglès (castellà properament) |
| Gènere: | Eurogame |
| Autoria: | Orlando Sá |
| Il·lustració: | Mihajlo Dimitrievski (The Mico) |
| Editorial: | PYTHAGORAS |
| PVP: | 40€ |
Com s'hi juga?
Opinió personal
A continuació us explicaré en detall tot el que opino d’aquest joc que ha estat un dels exitosos de la fira Spiel del 2023. Un joc que té trets peculiars que ara us detallaré i en faré una valoració.
Disseny i Components
Començarem analitzant la feina que hi ha rere els pinzells de l’inconfusible Mihajlo Dimitrievski, un artista que ha il·lustrat jocs com ara Endless Winter o Claim, entre d’altres.
En aquest cas, el primer que destaca de la seva obra és una portada que t’atrapa la mirada i fa que el joc, independentment del que hi ha al seu interior, et capti l’atenció. Una portada que, com poc passa, no inclou el títol del joc donant el protagonisme absolut a la Boudica, una de les líders del joc.
Obrim la caixa i endinsem-nos al joc. Hi trobem un joc 100% independent de l’idioma amb una simbologia més que clara tot i deixar alguns dubtes que ens farà consultar el reglament alguna vegada les primeres partides. Tret d’això, no he trobat que el joc tingués cap dificultat en interpretar correctament què fa cada acció o carta.
Si ens fixem en el tauler, observem que és, pel meu gust, exageradament gran i que probablement s’hagués pogut obtenir el mateix resultat utilitzant menys espai i beneficiant les taules menys grans que puguem tenir a casa. El joc, apart del tauler, ha de tenir cartes al seu voltant, i això pot ser complicat de gestionar en una bona majoria de taules domèstiques.
Mecànica
Celtae es caracteritza per tenir una mecànica peculiar. Desconec si s’utilitza en altres jocs, però per a mi ha estat una grata sorpresa. Parlo de l’intercanvi de treballadors. Cada torn tindrem l’oportunitat d’intercanviar un treballador actiu per un dels disponibles en la zona en qüestió. Això ens permetrà magnificar les nostres accions i utilitzar-ho com a fil conductor per generar un motor de mica en mica.
També s’utilitzen mecàniques de col·lecció de sets per pagar els costos de construir i per guanyar poder militar. No innova en res en aquest sentit però funciona perfectament bé.
El següent aspecte que vull destacar, i amb això retorno al motor personal que puguem crear a cada partida, és el concepte de consolidar treballadors. Un treballador consolidat és inamovible a menys que els sacrifiquem per obtenir punts extres i (opcionalment) un druida. Aquesta consolidació de treballadors és el que realment ens farà créixer cap a una direcció o altra al llarg de la partida, i penso que està molt ben trobat ja que tampoc és un aspecte essencial en les partides, sinó més aviat exponencial ja que hem d’invertir accions per fer créixer la tribu i després poder fer accions més potents.
Ja per acabar aquesta secció, el sistema d’objectius i com aquests sumen (o no) al final de la partida és molt divertit i emocionant. De forma “col·laborativa” escollirem quins objectius puntuen conforme vagi avançant la partida i, a partir d’aquí, apanya’t per complir-los. Un recurs molt divertit que t’obliga a jugar al tot o res i a seguir un camí amb poques bifurcacions.
Experiència
He pogut jugar a Celtae a tots els seus números (excepte el solitari que no l’he provat i no crec que ho faci de moment) i com més m’ha agradat és a 3 persones, després a 2 i, finalment a 4. Vaig pas a pas explicant sentiments trobats i després us explico què més hi trobareu.
Les partides a 3 persones són les més equilibrades en disputes, objectius i també les que facis (probablement) més torns, encara que això depèn de cada partida i no és absolut, és la meva percepció.
Quan jugues a 2 la partida es converteix en un “o tu o jo” en el sentit que hi ha pocs objectius, poques rondes i molta feina per fer si volem guanyar l’altra persona. És com més exigeix el joc atès que no rebràs ajudes (en tancar poblats, millorar objectius, refrescar treballadors, etc.) d’altres jugadors i t’hauràs de guanyar la vida com bonament puguis. Un autèntic repte.
En canvi, les partides a 4 són més lentes, com és habitual en aquest estil de joc. També és cert que és complicat planificar un torn durant l’entre-torn atès que tot el que hi ha a la vista probablement canviï i hagis d’improvitzar. Una de les coses que sí millora jugant a 4 és que es poden crear diferents estratègies guanyadores atès el gran nombre d’objectius presents a la taula. També passa (a vegades) en les partides a 3, i poc a les 2, que no hi ha gaires objectius a la vista.
Es per tot això que penso que a 3 és on el joc té l’equilibri perfecte tot i que es pot gaudir perfectament a 2 persones.
Centrem-nos en què ens transmet el joc. A Celtae trobareu un joc gens complicat de jugar però que us demanarà una optimització essencial i vital per a poder fer una bona partida i optar a la victòria. El joc dura molt poc, i com més es domina, més ràpides són les partides. Els torns són absoluts i poc combo hi ha més enllà de construir un poblat i obtenir una recompensa. Això és bo per qui no es vol trencar la neurona anant a exprimir cada una de les seves accions.
És un joc que té recorregut gràcies a l’immens ventall d’objectius que faran que cada partida, el protagonista sigui un element o altre del tauler i això, amics, m’agrada molt. És la base per tenir un joc on no hi hagi una estratègia més bona que la resta i que pugueu explorar totes les vies de desenvolupament.
Aniré tancant la ressenya de Celtae, un joc que, al meu parer, és dels millors que han sortit per aquest Spiel 2023 sense arribar a ser un dels tops però que es pot gaudir molt i amb tothom. Un joc que exigeix més taula de la que realment necessitaria i pot suposar algun inconvenient en alguna casa (sobretot jugant 3-4). La variabilitat entre partides és un dels seus punts forts i, que les partides siguin ràpides, un cop dominat el joc, fa que puguem gaudir d’un joc amb trets únics i mecàniques originals.
