Hola i benvinguts al creuer Galàctic! Aquí oferim als nostres clients un quelcom especial; la comoditat d’un creuer de luxe que viatja per l’espai. Som l’Empresa pionera en oferir estades a l’espai exterior de forma prolongada.
Així és com arrenca, la introducció del joc de taula que comentarem en aquesta ressenya, un dels eurogames més destacables d’aquest any 2025 i també un dels més esperats al nostre país, on està previst que arribi aquest mateix any.
Galactic Cruise és un joc de taula per a 1 a 4 jugadors, amb partides que superen les dues hores. L’editorial productora és Kinson Key Games i els autors són T.K. King, Dennis Northcott i Koltin Thompson. L’art i el disseny gràfic van a càrrec de l’australià Ian O’Toole. L’editorial encarregada de portar-lo en castellà serà Maldito Games.
Es tracta d’un altre eurogame de caixa enorme, on els jugadors competeixen per veure qui és el millor candidat per ocupar el lloc vacant com a director executiu en cap de l’empresa Galactic Cruise, dedicada a comercialitzar viatges turístics a l’espai exterior.
En aquesta ressenya disposeu d’un vídeo tutorial, explicat per mi en detall, com s’hi juga i, al final, us donaré la meva opinió després de més de 20 partides. Totes aquestes les he jugat amb la còpia que vaig adquirir en anglès durant l’exitosa campanya de micromecenatge, en què es van recaptar 807.918 dòlars. Les he jugat en partides a 2, 3 i 4 jugadors. Si voleu veure una explicació detallada de com s’hi juga, podeu consultar el vídeo-tutorial al meu canal de YouTube: Professor Mompi.
Fitxa tècnica
| Persones: | 1-4 |
| Duració: | minuts |
| Edat: | 12+ |
| Complexitat: | Mitja |
| Idioma: | Castellà |
| Gènere: | Eurogame |
| Autoria: | T.K. King, Dennis Northcott, Koltin Thompson |
| Il·lustració: | Ian O’Toole |
| Editorial: | Kinson Key Games Maldito Games |
| PVP: | 120 Euros |
Com s'hi juga?
Opinió personal
Galactic Cruise és un joc que ha aterrat als nostres taulers per sacsejar-los —en positiu. La seva irrupció no és fruit de la casualitat: ens trobem davant d’un producte dissenyat per tres autors americans novells, que compensen la seva falta d’experiència amb molts anys jugant a eurogames diversos i d’alta exigència.
Almenys així m’ho imagino, perquè Galactic Cruise és un joc que, tant en mecàniques com en contingut, fa una clara referència a molts eurogames clàssics de gran duresa. Els primers que venen al cap són, sense cap dubte, els de Vital Lacerda. El fet que en el disseny i en l’art gràfic hi hagi la mateixa persona que col·labora habitualment amb ell també ajuda a relacionar-lo amb l’autor portuguès.
Comento això perquè és molt natural comparar Galactic Cruise amb altres jocs consolidats del mercat, i ho aniré fent al llarg d’aquesta opinió.
Disseny i Components
Al meu parer, Galactic Cruise té ara mateix els millors components que es poden trobar al mercat. És un joc produït, de principi a fi, per la porta gran: no s’hi ha escatimat res. Cap lloseta, cap fitxa, cap element —tot està portat a la deluxificació màxima. I això sense incloure el pack de millora amb monedes metàl·liques i anuncis de metacrilat. Amb aquest extra, el joc arriba a un nivell de producció màxim, comparable amb qualsevol altre.
Tot això, a més, està fet amb un disseny molt acurat: cap element, ni al tauler central ni als taulers individuals, va en detriment de l’experiència de joc. Tot està pensat al mil·límetre perquè el jugador tingui sempre clar on és cada recurs, fitxa o indicador.
La part negativa és que és un joc que o el jugues en versió “premium” o no el jugues: no existeix una edició reduïda en components que sigui més econòmica. A això cal afegir-hi que la caixa és enorme, i a molts jugadors ja no els hi cabrà a les prestatgeries.
Pel que fa al reglament, em sembla senzillament magnífic. És, probablement, el millor que he llegit en molt de temps: tot té sentit, tot té el seu apartat, explicat amb la mesura justa i sense donar-hi voltes innecessàries.
L’únic aspecte una mica negatiu que he trobat després de diverses partides és la confusió visual al tauler de màrqueting: el fons gràfic de les bonificacions d’un dia a l’espai és pràcticament el mateix que el de les parades dels creuers al tauler de jugador. Haurien de ser clarament diferents per evitar confusions.
Mecànica
Com he dit, les mecàniques s’inspiren clarament en eurogames consolidats, sobretot en els de Vital Lacerda.
La mecànica principal de Galactic Cruise és la col·locació de treballadors amb “bumping”. No és nova —ja apareix a The Gallerist— però aquí s’executa de manera diferent. Quan es produeix un bumping, el jugador desplaçat rep ingressos en forma de recursos o punts de victòria, i a més recupera un treballador que podrà utilitzar en futurs torns.
A The Gallerist, en canvi, el jugador desplaçat executa una acció secundària o principal dins del torn d’un altre, cosa que pot generar sobrecàrrega i desajustos. En canvi, a Galactic Cruise aquest problema desapareix. Crec que aquesta comparativa és clau per entendre per què considero que aquí la mecànica és més simple i efectiva.
Aquesta base es combina de manera excel·lent amb les altres accions del joc: obtenir recursos, construir coets, programar viatges, captar clients i fer volar les naus. Tot és lògic dins de la temàtica i es repeteix de manera natural fins al final de la partida.
També trobem altres inspiracions, com el mesurador de reputació (The Gallerist), però aquí té un ús extra: a canvi de baixar-lo, els jugadors poden aconseguir qualsevol recurs. Els objectius finals també hi són, però tenen un pes durant tota la partida, ja que complir-los aviat dona punts i avantatges.
Un altre punt interessant són les tecnologies obertes: quan un jugador les descobreix, els altres poden beneficiar-se’n pagant-li. Recorda a mecàniques del joc Inventions, l’evolució de les idees.
El que realment enllaça tot plegat, però, són les rodes d’acció: peces senzilles que eleven la col·locació de treballadors i converteixen la gestió de recursos en un autèntic trencaclosques, divertit i ple de decisions.
Experiència
Galactic Cruise és un joc gran, complex i exigent. Vaig haver-hi de posar esforç des de l’inici: estudiar les mecàniques, rellegir el reglament… però aquest esforç val molt la pena.
He gaudit tant de les partides a 2 com a 3 i 4 jugadors. A 4 hi pot haver més entretorn, però també més flux de bumping, cosa que equilibra l’experiència.
Les regles adaptades a 2 jugadors estan molt ben pensades. Sense elles, el joc no tindria gaire sentit en parella. Per tant, aquí no hi ha excuses.
Ara bé: no és un joc per començar i jugar de zero. Cal aprendre’l amb calma, i recomano moltíssim fer les primeres partides amb la configuració bàsica que proposa el reglament (jo en vaig fer quatre així).
Per tot això, és un joc pensat per a jugadors experts. No el jugueu amb algú que només hagi tastat jocs familiars, perquè pot resultar frustrant.
En conclusió: Galactic Cruise és un joc extraordinari per als amants dels eurogames durs i grans. Un joc amb un fil conductor clar, accions ben definides i un ventall de possibilitats gairebé infinites per complir els objectius. Tot plegat amb la sensació d’intervenir realment en cada pas de la cadena —adquisició, construcció i execució— d’una manera altament satisfactòria.
Per a mi, sens dubte, estem davant d’un jugassu.
Bones professor . Una pregunta que et semblen les expansions del joc? Valen la pena? Tinc reservat el joc base i dubto amb les dues expas.
Moltes gràcies i bon feina!
Hola Enric!
Per descomptat que recomano les ampliacions, les dues aporten més profunditat, rejugabilitat i “combo” al joc, si no pots agafar-te les dues, prioritza l’ampliació “Accomodations”.
Gràcies per comentar i salut!
Professor Mompi