Fitxa tècnica
Som en ple Renaixement, un dels moments claus històrics on es van fer més invents i descobriments. Prendrem el paper d’uns inventors de l’època i aconseguir ser qui generi més punts al final de la partida. Benvinguts a Leonardo da Vinci’s Codex Leicester, l’últim joc que ha editat l’editorial coreana DiceTree Games, coincidint amb la fira de l’Spiel aquest 2023.
| Persones: | 1 – 5 |
| Duració: | 30 – 150 minuts |
| Edat: | 14+ |
| Complexitat: | Mitja – Alta |
| Idioma: | Anglès |
| Gènere: | Eurogame |
| Autoria: | Changhyun Baek, Flaminia Brasini, Virginio Gigli, Stefano Luperto, Antonio Tinto |
| Il·lustració: | Seongho Lee |
| Editorial: | DiceTree Games |
| PVP: | 60€ |
Com s'hi juga?
Opinió personal
Leonardo da Vinci’s Codex Leicester és un eurogame de col·locació de treballadors que dura 7 rondes i on tindrem molta interacció entre els jugadors. Abans de començar l’anàlisi, m’agradaria agraïr a DiceTree Games la cessió d’una còpia del joc per poder fer aquesta ressenya.
Disseny i Components
El primer aspecte que vull destacar del joc és el disseny de la caixa. DiceTree Games té una línia de jocs els quals aparenten ser llibres si mirem els laterals de la caixa. A nivell visual seria una meravella que ens arribés aquesta col·lecció de jocs.
Fora d’aquest detall, anem a parlar del disseny: el joc intenta estar tematitzat al Renaixement. Dic que intenta perquè en cap moment vaig sentir-me integrat al tema mentre jugava. El joc és pla i tan podia estar ambientat en aquesta època història com en una altra futurista o prehistòrica. No té cap influència ni atractiu que enganxi amb el joc. A partir d’aquí, que agradi més o menys ja és qüestió de gustos.
A mi, personalment, m’agrada el tauler però les cartes (totes idèntiques a nivell de disseny) no m’agraden. Representen invents, però en cap cas en veiem ni un reflectit a les cartes, són més cartes de missió o objectiu i para de comptar.
Pel que fa als components, DiceTree Games juga en una lliga superior i tots els components semblen deluxificats. Els recursos són de gran qualitat, així com els troquels de doble capa i les cartes d’un bon gramatge i textura.
Tot això combinat amb un insert on tindrem cada component a la seva caixa ben organitzat. Res més a dir, està genial.
Mecànica
Les mecàniques principals que trobarem són col·locació de treballadors, majories i gestió de recursos. Les tres mecàniques van lligades entre elles atès que l’objectiu del joc és fer diners, els quals seran els punts al final de la partida. Per a poder obtenir recursos a bon preu caldrà que tinguem la majoria a la ubicació corresponent i això implica aposta per aquella casella i enviar-hi més treballadors que la resta.
Si tenim en compte que el joc és una reimplementació d’un joc original del 2006, veig que estan una mica obsoletes i que, tot i funcionar bé, no m’ha acabat de convèncer el flux general de la partida.
Podríem considerar que el joc era pioner fa gairebé 20 anys ja que conforme avança la partida obtenim més treballadors, potenciem els nostres tallers i veiem una evolució del nostre motor de joc.
D’altra banda, el sistema de ‘missions’ o ‘objectius’, el que temàticament són els invents, m’agrada com funcionen amb el marcador de temps. Temàticament seria el que triguem a crear aquell invent. N’hi ha de 4 setmanes, de 7, d’11 i els invents més potents, els de 15 setmanes. Gestionar bé aquest temps i saber reduir-lo serà la clau per a poder fer més invents i obtenir més ingresos.
Experiència
L’experiència jugant a Leonardo da Vinci Codex Leicester m’ha deixat un sabor agredolç. Per una banda, el joc m’ha agradat quan l’he jugat a 3 persones. El flux és prou àgil i tot i que la partida es fa una mica repetitiva quan ja portem 5 rondes, aguanta prou bé. En canvi, a 2 té un mode apart que no jugaria com a primera elecció.
Partim que un joc de majories necessita gent per brillar. Així que una partida a 2 utilitza un tercer color neutral que ho deixa tot una mica descafeïnat.
El tauler central té dues cares, una per a 1-3 persones i una altra per a 4-5. La cara de 4-5 funciona millor a 5 que a 4 atès que queda tot més apretat i hi ha més disputes a cadascuna de les localitzacions. Tot i així, el joc es fa llarg i tediós, cosa que em fa decantar per jugar-lo pràcticament exclusiu a 3.
Deixant a banda l’escalabilitat, el joc li trobo a faltar un punt d’asimetria entre els jugadors ja que, conforme avança la partida, tots obtenim les mateixes bonificacions, millores i no deixa de ser una carrera a veure qui aconsegueix abans créixer.
Un dels punts més interessants del joc és que els diners siguin la puntuació al final de la partida. Aquest doble ús fa que durant la partida, cada decisió que prenguis que afecti als diners, impliqui perdre punts al final de la partida. Això ens permetrà veure com persones que aconsegueixen molts invents no acabin guanyant per haver pagat per accelerar la creació d’aquests invents. Trobar l’equilibri entre estalviar o gastar em sembla l’aspecte més interessant del joc.
Anem tancant la ressenya de Leonardo da Vinci Codex Leicester, un joc que ja té vora 20 anys però ara amb un nou rentat de cara que, tot i aperentment semblar un joc ben tematitzat i amb una proposta original, acabarem trobant un joc que no escala bé i que els anys li han passat factura. De totes maneres, és un joc perfectament gaudible i que ens farà bullir el cap per optimitzar cada moneda i no malgastar-les en recursos i invents.
