Any 1977. Es busca gent decidida que vulgui viure a la ciutat que es convertirà en la primera potència de la lluna. Amb aquest plantejament es presenta LUNA Capital. L’última novetat d’edició pròpia de Devir amb l’autoria d’en José Ramón Palacios i la il·lustració de l’Albert Monteys. Estàs preparat per endinsar-te en un viatge espacial i fer prosperar la teva empresa en la construcció de LUNA Capital?

Si ja coneixes el joc o només en vols saber la meva opinió,  ves a la valoració personal.

Jugadors:	1 – 4
Duració:	30 – 60 minuts
Edat:	8+
Complexitat:	Mitjana
Idioma:	Català
Gènere:	City Building
Autor/s:	José Ramón Palacios, Albert Monteys
Editorial:	Devir
PVP:

Components

Preparació de la partida

A) Repartiu 3 cartes de plànols de construcció a cada persona juntament amb una carta de patrocinador i les seves 3 fitxes identificatives.

B) Col·loqueu una carta de plànol de construcció a cadascun dels 4 espais del tauler. La resta de cartes les posem al dispensador boca avall. Finalment, posem el marcador d’última remesa a la carta de l’esquerra.

C) Agafarem a l’atzar una carta de concessió a llarg termini i dues de curt termini. Les posem a sobre la filera de remeses. Posem les fitxes de robots selenites i les fitxes de redistribució logística a la reserva indicada al tauler.

D) Separem les llosetes segons la fase indicada i guardem al a caixa les que siguin necessàries (en partides de 2-3 persones). En posem una de la fase A a sota de cada carta de plànol de construcció. La resta a la torre de projectes (les de fase B i C les apartem de moment).

Ja podem començar a construir la nostra ciutat.

Mecànica del Joc

La partida es desenvolupa en 3 fases (A, B i C) de 4 rondes cadascuna. A cada ronda, cada persona juga un torn (12 torns en total).

Durant el teu torn, hauràs d’escollir una de les 4 remeses (carta de plànol de construcció + llosetes de projectes). Si la remesa escollida té el marcador hauràs de descartar una carta de la mà prèviament. Seguidament afegeix a la mà la carta robada i juga una carta (la robada o una que ja tenies a la mà) a la teva zona de joc. La col·locació ha de complir les següents condicions:

• No es pot girar ni pot cobrir cap altra carta.
• Ha d’estar adjacent a una carta present.
• Pots tenir màxim 3 fileres de cartes.
• La numeració de cada fila ha de ser ascendent d’esquerra a dreta, sense repetir el valor.

Si no tens cap carta que compleixi les 4 condicions, juga’n una boca avall complint les 3 primeres condicions. No podràs posar-hi cap lloseta a sobre.

Un cop jugada la carta, hauràs de jugar les llosetes de projecte. Pots jugar-les a qualsevol espai buit de la ciutat.

Finalment, s’omple la remesa del tauler que ha quedat buida amb una nova carta de plànol de construcció i tantes llosetes de projecte com la ronda actual (1, 2, 3 o 4). El marcador d’última remesa es desplaça fins aquesta.

Cada vegada que es completa una ronda, la persona amb el marcador de jugador inicial posa una lloseta de projecte a cada remesa (coincidirà amb el número de la ronda).

Al final de cada fase, si algú compleix una o més condició de mig o llarg termini posarà una fitxa identificativa a sobre la carta per reclamar-ne els punts. Aquella carta queda inaccessible per futures rondes, però dues persones poden posar la fitxa a la mateixa fase. A continuació treiem les llosetes de projecte actuals i en posem una de la següent fase a cada remesa.

Ja podem començar la següent fase. Un cop acabada la 3a fase procedirem al recompte de punts.

Final de la Partida

La partida acaba després de la 3a fase (12 torns). Guanyarà la partida qui sumi més punts. En cas d’empat, qui tingui menys bastides lunars visibles.

• Sistemes vitals: Punts pel conjunt més gran de col·lectors d’hidrogen, d’oxigen, d’aigua i per hivernacles (independentment del tipus). 1/3/6/10/15/20/25/30/35/40 segons 1/2/3/4/5/6/7/8/9/10+ llosetes de projecte.
• Hivernacles: 5/12/22 punts segons si tens 1/2/3 conjunts de peres, pomes i llimones complets.
• Meteorits: Puntuen segons qui en tingui més. 2 persones, 10pts per qui en tingui més. 3 persones, 10pts i 2pts. 4 persones, 10pts, 5pts i 2pts.
• Oficines comercials: 2pts per oficina.
• Construccions: El mode mod-hab atorga 2pts per cada lloseta del tipus indicat al seu voltant (màxim 8 llosetes). Els complexos residencials igual però 1 punt.
• Cartes a la mà: 3 punts per cada carta.
• Concessions: Els punts que indiquin les cartes.

Valoració Personal

LUNA Capital, una producció pròpia de Devir amb autoria i il·lustració nacional, que arriba amb molta força per fer-se un lloc entre els èxits de l’any. Realment el rum-rum que l’envolta ho justifica? Anem a analitzar-ho detalladament. Abans però, m’agradaria agraïr a Devir la cessió d’una còpia per a poder fer aquesta ressenya.

Disseny i Components

El disseny i la part gràfica de LUNA Capital és un dels pilars més forts del joc. Un joc amb un disseny molt atractiu que es nota que darrere hi ha la mà d’un artista reconegut com és l’Albert Monteys. Els detalls de la portada fan que el joc et sedueixi a simple vista de la mateixa manera que ho fa cada fitxa i cada component del joc. Juntament amb Castle Party, és dels jocs més ben il·lustrats que he vist enguany. Tanmateix, per posar un però, considero que la iconografia dels Sistemes Vitals i dels Hivernacles és millorable per a identificar cada tipus de fitxa. Sobretot durant les primeres partides.
El cor identifica aquests edificis juntament amb un triangle, quadrat, hexàgon o la cúpula+fruita pels hivernacles. Quan estàs jugant i comences a acumular fitxes a la teva ciutat o fins i tot per escollir la remesa del tauler, costa diferenciar quina fitxa pertany a cada tipus d’edifici a simple vista. M’he trobat (i no només jo, sinó altres persones que jugaven amb mi) en la situació d’haver agafat fitxes que realment no volia pensant que eren un altre tipus. Que els edificis són diferents i es poden diferenciar? Sí. Però no és com un s’ho aprèn. L’associació fitxa-efecte ve donada per la iconografia i, em sembla que haver fer un cor pintat sense el símbol hagués sigut la millor manera. De totes maneres, després d’unes quantes partides vas interioritzant els edificis i es dilueix aquesta confusió.

A nivell de components, el nivell (de cartró) ofert pel joc és també molt elevat. Les fitxes de projecte són gruixudes i de bona qualitat igual que el seu distribuïdor, el coet, que serveix per emmagatzemar-les durant cada fase. Les fitxes identificatives de patrocinador són simplement precioses. El posa-cartes també és excel·lent per facilitar la jugabilitat i el set up de la partida. El però que vull comentar aquí i que fa força ràbia és que la safata on es guarden les fitxes de projecte no tingui terra i no es pugui treure de la caixa conjuntament amb les fitxes quan es juga. Finalment, les cartes tenen una qualitat acceptable, ni bones, ni dolentes. Segurament les enfundaré per no lamentar veure les vores marcades d’aquí a unes quantes partides més.

Mecànica

LUNA Capital es juga per torns i n’hi haurà un total de 12 per persona, dividits en 3 fases. Això fa que les partides tinguin una duració molt similar i que escali bastant bé a tots el nombres de jugadors. La mecànica del joc es redueix a agafar una carta i les fitxes que tingui associades, jugar una carta a la teva ciutat i posar-hi (allà on vulguis) les fitxes que has robat. Aquesta simplicitat fa que LUNA Capital sigui un joc de registre familiar plus molt senzill d’explicar. Per què aquest plus? Doncs per l’amanida de punts amb tanta varietat de fitxa de projecte que t’obliga a segmentar bé cada part de la ciutat per puntuar d’una manera decent, en pensar en accions a mig i llarg termini i alhora anar controlant (sense obsessionar-se) què van fent la resta. Tot i així no és complicat ni d’explicar, ni d’entendre, i el fet que sigui un multisolitari amb pràcticament 0 interacció en facilita l’aprenentatge.

Si per explicar-vos la mecànica hagués de prendre com a referència altres jocs, els dos que em vénen al cap són el Welcome To (per la distribució de les cartes a la nostra ciutat) i el Santa Mónica (per l’haver d’agafar carta+fitxes i jugar-ho a la nostra ciutat). LUNA Capital supera a Welcome To en el sistema de construir les files ascendents, i també, de llarg, a Santa Mónica atès a la flexibilitat que et dóna el joc en jugar una carta (no obligatòriament la que robes) i en la distribució de les fitxes. LUNA Capital pot recordar-vos d’alguna manera a un flip and write amb la versatilitat que ens permet fer el joc, tant en l’elecció de la remesa com en la distribució d’aquesta elecció.

Experiència

Després de realitzar diverses partides de LUNA Capital, segueixo amb la sensació de no haver explorat encara totes les opcions que m’ofereix el joc. Si bé és cert que puntuar Sistemes Vitals, Hivernacles i Meteorits és molt trivial, m’agradaria seguir investigant com combina tot això amb els edificis que atorguen punts per les fitxes que l’envolten.

Les partides les he gaudit més a dues persones que a quatre. Tot té els seus pros i els seus contres: a dues persones el joc va com un coet. És molt ràpid i àgil (poden ser menys de 30 minuts), pràcticament sense entre torn i el poder controlar millor els objectius de l’oponent minimitza la sensació del multisolitari. En canvi, quan el jugues a quatre persones, el mercat es mou més, generant així moltes més opcions, però això fa que l’entre torn i la paràlisi d’anàlisi sigui notable. Probablement la partida duri l’hora (i una mica més) del que estableix la caixa.

Per mi, la part més pesada del joc és l’anar posant la carta i les fitxes de projecte al tauler després de cada torn així com el recompte final de punts que pot ser una mica caòtic sobretot les primeres partides.

Aniré tancant la ressenya de LUNA Capital, una de les grans apostes de Devir per aquest Spiel’21, donant importància als autors nacionals (com en el cas del Castle Party i del Bitoku) on trobem un joc familiar plus, principalment multisolitari, i amb una amanida de punts que no sabrem qui encapçala la partida fins pràcticament el final de la partida. Sense cap mena de dubte és un joc que supera a d’altres equivalents (en mecàniques) com el Santa Mònica o el Welcome To, amb un regust de flip and write que us deixarà amb les ganes de construir més ciutats un cop acabada la partida.