La parella d’autors francesos Johannes Goupy (Faraway, Queenz, Orichalcum…) i Théo Rivière (El Bucle, Draftosaurus, Océanos de Papel…) s’uneixen per presentar-nos un joc que va sortir a la venta el passar Spiel ’23. Un joc que l’edita en francès i anglès l’editorial Funnyfox. Haurem de saquejar el Nautilus per tal de ser els primers d’escapar de l’illa que hem anat a parar després d’una terrible tempesta.
Fitxa tècnica
| Persones: | 2 -4 |
| Duració: | 20 minuts |
| Edat: | 8+ |
| Complexitat: | Baixa |
| Idioma: | Anglès – Francès |
| Gènere: | Familiar |
| Autoria: | Johannes Goupy, Théo Rivière |
| Il·lustració: | Clément Masson |
| Editorial: | Funnyfox |
| PVP: | 25€ |
Com s'hi juga?
Opinió personal
Abans de començar l’anàlisi, voldria agraïr a Funnyfox la cessió del joc per a poder fer aquesta ressenya. Un joc que ja avanço que és de tall familiar i té més estratègia de la que inicialment pot aparentar.
Disseny i Components
Nautilus Island se’ns presenta en un format de caixa bastant peculiar. No arriba a ser ni caixa petita ni caixa mitjana, es queda en un punt mig. A nivell de components trobem un troquel de bona qualitat i unes cartes que sense ser res de l’altre món, ens demanen un bon enfundat si volem que durin al llarg del temps.
A nivell de disseny, el joc compleix amb la seva funcionalitat. No destaca per tenir unes il·lustracions superiors al propi joc però si que la portada, almenys a mi, em transmet una falsa èpica que després no veig reflectida en el joc fins al punt que pugui aparentar un cert punt de cooperativisme quan el joc n’és tot el contrari. Coses meves.
En qualsevol cas, el joc està molt ben presentat, com és habitual en les edicions de Funnyfox.
Mecànica
Les mecàniques principals que trobareu a Nautilus Island són col·locació de treballadors (un de sol però) i col·lecció de sets.
El sistema de col·locació del treballador com a eina per a decidir l’ordre en el següent torn és un recurs que m’agrada. El podem trobar també en jocs de collita catalana com ara Insecta. M’agrada perquè obliga al jugador a decidir com de bo vol que sigui aquell torn, a canvi de perdre la preferència i l’elecció d’on anar en el proper. Posant una balança enmig i obligant-te a prendre aquesta decisió torn a torn.
D’altra banda, la mecànica de col·lecció de sets es veu reflectida en aconseguir les cartes del mateix color per tal de complementar-les amb fitxes de bonificació i també les fitxes d’ull de bou, les que ens permeten sumar més punts a canvi de no jugar més cartes d’aquell color.
Aquest punt de bloqueig és una arma de doble fil que, si bé tancar el primer et permet obtenir més punts que la resta, també et priva de jugar més cartes d’aquell color i, en conseqüència, no obtenir els possibles punts de bonificació que haguessis obtingut.
El conjunt de les mecàniques i com estan lligades fan que el joc sigui una bona opció per a introduir als menuts de la casa. També amb aquest petit toc de temptar la sort amb les cartes cap per avall que no veiem i hem de robar.
Experiència
L’experiència global de Nautilus Island ha estat agredolça. Per una banda, considero que és un joc ben fet, que funciona i ben tancat, amb unes mecàniques sòlides i no hi ha una estratègia real guanyadora.
El problema més important que he trobat és que és un joc pensat per jugar 4 persones i que han volgut adaptar a menys gent. Per a mi és un joc exclusiu a 4 per no alterar les probabilitats i les fitxes de puntuació de la partida. Jugar 2 o 3 implicar deixar cartes a la caixa de manera aleatòria i això, en un joc on l’única mecànica i via de puntuació és obtenir cartes, li pot fer molt mal. Repeteixo però, el joc és divertit, funciona i és un gust jugar-lo atès a la seva rapidesa i fàcil explicació per a qui no l’hagi jugat.
Una de les virtuts que el joc aconsegueix treure amb tanta poca estona de partida és la sensació de carrera i la pressió per ser el primer en baixar cartes i obtenir les bonificacions abans no marxin (o bé les fitxes d’ull de bou). Aquesta pressió és una arma de doble fil ja que precipitar-nos jugar cartes ens pot portar una mala passada en futurs torns i deixar de guanyar fitxes i cartes que ens aportin més del que crèiem en un inici.
En definitiva, Nautilus Island és un joc familiar, introductori, on haurem d’aconseguir el major nombre de punts mitjançant una col·lecció de sets i fitxes de bonificació en una carrera frenètica que, com més gaudirem és jugant al seu màxim nombre de jugadors. La satisfacció d’obtenir fitxes de bonificació en detriment dels nostres oponents ens farà treure un petit somriure maquiavèl·lic abans no aconseguim recol·lectar tots els objectes necessaris per guanyar i abandonar l’illa deserta.
