Nusfjord, un petit poble pesquer situat al nord de Noruega. Fa 50 anys el negoci del bacallà era la cuna de tots els pescadors. Ens remuntem en aquella època per representar una empresa pesquera i ser qui obtingui més beneficis al final de la partida. Un dels clàssics de l’Uwe Rosenberg que per fi ens arriba traduït al castellà de la mà d’SD Games.
Fitxa tècnica
| Persones: | 1 – 5 |
| Duració: | 20 – 100 minuts |
| Edat: | 12+ |
| Complexitat: | Mitja |
| Idioma: | Castellà |
| Gènere: | Eurogame |
| Autoria: | Uwe Rosenberg |
| Il·lustració: | Patrick Soeder |
| Editorial: | SD Games |
| PVP: | 45€ |
Com s'hi juga?
Opinió personal
Nusfjord és un dels jocs que més han trigat en arribar del famós autor alemany Uwe Rosenberg. Portem un llarg recorregut d’eurogames passant per les ovelles i el blat. Tocarà veure com es comporta aquest joc on ens barallarem amb els peixos i la nostra empresa pesquera. Vull agrair a SD Games la cessió d’una còpia del joc per a poder fer aquesta ressenya.
Disseny i Components
Si una cosa caracteritza els eurogames de la sèrie de collites de l’Uwe Rosemberg és que són lletjos en general i inclouen força text, fent el joc dependent de l’idioma (ex: Agricola, Hallertau, Banquete de Odín, etc.) i, en aquest cas, Nusfjord, no n’és una excepció.
Nusfjord és un joc amb una estètica simple però funcional. He trobat a faltar unes cartes d’edificis més temàtiques i que incloguin alguna il·lustració del que representen. Tenen un text que descriu correctament el seu efecte però és una pena que no inclogui cap mena de simbologia que permeti entendre la carta sense haver-la de (re)llegir una vegada i una altra. El mateix succeeix amb les cartes d’ancià i la falta de simbologia. En cas que ens quedi algun dubte, el joc inclou un apèndix amb tots els detalls de cadascuna de les cartes ja siguin les d’edifici com les d’ancià.
A nivell de components, Nusfjord destaca en tenir molts taulers i moltes cartes, trets característics del duet Uwe Rosemberg i Lookout Spiele. En l’edició en castellà, SD Games ha mantingut aquesta essència i el joc necessita una bona taula per desplegar-se, tot i no aparentar-ho en un primer cop d’ull. Els components de fusta (peixos, fustes i discos d’accions) sempre són d’agrair per sobre dels de cartró (monedes).
Mecànica
Nusfjord és un eurogame econòmic on la mecànica principal que trobarem és la col·locació de treballadors. Aquesta mecànica ve representada pels 3 discos que simulen ser els nostres meeples i són el que utilitzarem per a ocupar les diferents accions disponibles.
Tal i com estem acostumats als jocs d’Uwe Rosemberg, les mecàniques són senzilles. Fent que el joc sigui molt fàcil d’entendre però fer-ho bé i obtenir un bon resultat al final de la partida és el repte que haurem de resoldre.
D’altra banda, el joc també inclou un còctel de mecàniques secundàries que li donaran el gruix i la complexitat que hi trobarem a l’hora de jugar-hi. La més destacable és la gestió de recursos. Els peixos, els troncs i les monedes seran el trio de recursos per cuidar i administrar el millor que puguem, tenint en compte que les monedes seran punts al final de la partida però alhora un recurs clau per fer més potent la nostra empresa pesquera.
Aquests recursos els haurem de gestionar també entre el nostre subministrament general, on tenim la fusta limitada a 12, i la nostra reserva, on tenim els peixos limitats a 8. Una balança que haurem d’equilibrar per no desaprofitar cap recurs.
Ja per acabar, només afegit que el joc inclou també la mecànica de construcció de ciutat (city-building) però en aquest cas per desenvolupar la nostra empresa. S’aplica d’una forma més suau que si fos una mecànica principal i, a més a més, no necessària durant la partida si la persona no ho vol. Podem escollir entre construir edificis i també agafar ancians que ens proporcionaran accions més potents que les que hi ha al tauler principal.
Experiència
Si hagués de descriure l’experiència de Nusfjord amb una paraula seria emoció. M’explico. Una partida a Nusfjord dura al llarg de 7 rondes i tindrem 3 accions per rondes: en total 21, com haureu calculat. La puntuació de les partides oscila normalment entre els 25 i el 40 punts, sent sempre molt igualades, ja sigui per una puntuació baixa o alta. Durant la partida la puntuació està descoberta i en tot moment podem veure el què porten els oponents. Això implica que cada acció que fem, sobretot en les últimes dues rondes, ha de suposar maximitzar punts i anar a guanyar. La tensió que es genera conforme s’acosta el final de la partida i tothom vol rascar aquells últims punts és senzillament fantàstica i el millor és que, tot i haver moltes opcions per jugar, són molt poques les que realment atorguen punts i permeten obtenir aquest impuls final.
Un cop explicat el meu primer sentiment del joc, deixeu-me que us expliqui què tal va d’escalabilitat. El joc és perfecte per jugar-lo a 2 atès que hi ha el conflicte just per irrompre en l’estratègia i el desenvolupament de l’altra persona. La part dels bons personals probablement s’aprofiti més a més jugadors, però tampoc és la part més crítica com per condemnar-lo a no jugar-lo en parella. Sense cap mena de dubte és com més m’agrada el joc perquè es converteix en un duel tàctic i el que prioritzis té una repercussió directa en el teu joc (ja sigui per fotre l’altra persona o per potenciar el teu motor).
En canvi, les partides a 3+ persones es veuen notablement compromeses en l’ús dels ancians per compensar la manca d’espais al taules principal i per tenir més opcions a l’hora d’escollir quina acció fer. Es nota com més gent hi juga. Tot i tenir l’acció per copiar-ne una altra d’ocupada, tenir el teu propi ancià és un interessant motor per explotar i aprofitar.
El sistema de la gestió dels recursos amb la reserva i el subministrament personal és força exigent i no hi haurà partida que no lamentem la falta d’un peix o una fusta per poder dur a terme una acció. Especialment cap al final de la partida quan la fusta, si no tens una font d’ingressos passiva, costa força d’aconseguir.
El flux de la partida és un coet. Us recordarà a jocs més complexos com l’Agrícola on el ritme és molt àgil, però em fa l’efecte que a Nusfjord, en tenir les accions tancades i tampoc ser-ne una gran quantitat (12 + els teus ancians) la partida va volada i els 20 minuts per persona es compleixen perfectament. El millor de tot és que cada nivell de cartes -en tenim 3 en total- incorpora les cartes suficients per fer dues partides a 2 seguides a mode de revanxa. Fent possible així que, un cop el joc el domines, puguis arribar a fer 2 partides en poc més d’una hora. Màgia Uweriana.
En definitiva, a Nusfjord m’hi he trobat un ràpid, lleig però agradable joc de col·locació de treballadors on haurem d’obtenir el màxim de punts possibles durant 7 rondes. El joc és exigent en la gestió dels recursos i la presa de decisions en les accions. Tanmateix el trobo una molt bona porta d’entrada (sense ser pas senzill) per aquelles persones que volen, o bé explorar nous eurogames i anar provant coses una mica més elaborades, o bé per a persones amb més rodatge en jocs complexos que busquen el que perfectament podria ser un eurofiller per la seva curta durada.
