Els pobres jardiners s’esforcen per evitar la ira de la Reina de Cors. Però és possible complaure a sa Majestat? La reina vol un jardí impecable i la nostra feina serà satisfer les necessitats de la Reina. Un joc de col·locació de llosetes creat per Ikhwan Kwon i editat per Maldito Games a casa nostra que arriba amb ganes de fer-se un lloc en l’ampli catàleg d’aquest estil de jocs.
Si ja coneixes el joc o només en vols saber la meva opinió, ves a la valoració personal.
| Jugadors: | 1 – 4 |
| Duració: | 30 minuts |
| Edat: | 8+ |
| Complexitat: | Baixa |
| Idioma: | Castellà |
| Gènere: | Poliòminos |
| Autor/s: | Ikhwan Kwon |
| Editorial: | Maldito Games |
| PVP: | 20,00€ |
Components
- 4 Taulells de Jugador.
- 6 Bosses.
- 95 Llosetes:
- 65 Llosetes de 4 Caselles.
- 30 Llosetes extres d’1 Casella.
- 1 Fitxa de Jugador Inicial.
- 1 Bloc de Puntuació.
- Llibre d’Instruccions.
Preparació de la partida
Cada jugador agafa un taulell de jugador individual. Seguidament s’introdueixen totes les llosetes a la seva bossa corresponent segons la forma que tingui. Finalment, l’últim jugador que hagi regat una planta serà el jugador inicial i agafarà la fitxa corresponent.
Mecànica del Joc
El joc es divideix en vàries rondes. El jugador inicial de la ronda escollirà una de les 5 bosses amb les llosetes grans i agafarà tantes llosetes com jugadors juguin la partida (una d’extra si és la primera ronda). Aquest serà el subministrament i, començant pel jugador inicial de la ronda, cada jugador haurà d’agafar-ne una. En acabar la ronda sempre quedarà una lloseta al subministrament (que podrà ser escollida en rondes posteriors).
La fitxa de jugador inicial passarà al jugador de l’esquerra i es procedirà a fer una nova ronda. El nou jugador inicial escollirà una bossa d’entre les 5 disponibles i tornarà a omplir el subministrament. Les rondes s’aniran succeint fins que es desencadeni el final de la partida.
Pel que fa la col·locació de les llosetes, no hi ha cap requisit més que la fitxa quedi tota dins del taulell del jugador i no sobresurti cap dels extrems. No hi ha requisits d’adjacència ni res que t’impedeixi posar la fitxa on vulguis (mentre no solapis una fitxa ja present ni superi els límits del taulell).
Llosetes petites
En el moment que un jardiner és posat ortogonalment adjacent a altres jardiners, el jugador agafarà tantes llosetes petites com jardiners adjacents hi hagi (1, 2 o 3). Aquestes fitxes es guarden a fora del taulell del jugador i s’afegiran en acabar la partida, abans de calcular la puntuació.
Final de la Partida
En el moment que un jugador no pot posar cap fitxa del subministrament al seu taulell s’acaba la partida en acabar aquella ronda. Tots els jugadors que no hagin pogut agafar una lloseta del subministrament, agafaran una lloseta petita de bonificació.
La puntuació es calcula de la següent manera:
- Peces d’escacs: 5 PV per cada peça al camí central.
- Roses: 1/4/9/16/25 PV per cada grup de roses juntes que tinguis (1/2/3/4/5+).
- Bolets: 8 PV per cada columna amb 2 bolets o més (no necessàriament adjacents).
- Arbres: Per cada fila es comptes quantes caselles hi ha entre 2 arbres (la major), inclosos els propis arbres.
- Àrees buides: -5 PV per cada àrea buida (no importa la mida de l’àrea).
- Llosetes petites no col·locades al taulell: -5 PV per cada lloseta petita que no s’hagi pogut posar al taulell.
El jugador amb més PV guanya la partida.
Valoració Personal
Amb aquest nom, El Jardín de Alicia, no podem evitar pensar en la novel·la de Lewis Carroll o la pel·lícula de Disney, se’ns presenta aquest joc de llosetes on haurem de deixar el jardí impecable per tal de satisfer els desitjos de la Reina. Anem a analitzar cada part del joc a veure quins són els punts forts i els punts febles:
Disseny i Materials
El primer que veiem en aquest Jardín de Alicia és un disseny a la portada molt cuidat on veiem l’Alícia encara que després al joc no hi ha cap mena de referència. Tot el joc en general té una tonalitat verda en referència al tema principal del joc: el Jardí. Les il·lustracions estan molt ben elaborades, tant a la caixa com al manual i a tots els components del joc. Si hagués de retreure alguna cosa del disseny només em queixaria que els dibuixos a les llosetes són molt petits i no s’acaben d’apreciar els detalls.
A nivell de materials, el joc compleix amb el que ofereix: unes llosetes petites, de la mida suficient per jugar (llàstima el que he comentat del disseny). El més destacable són les bosses de les llosetes que són d’una qualitat immillorable. La fitxa del jugador inicial de ronda és el famós barret del barreter del món d’Alícia. No té cap relació amb el joc però fa gràcia que estigui extrapolat al món.
Per acabar, el bloc de notes pot ser que quedi una mica just si se lo dóna molta canya al joc. Hi ha un total de 25 fulls a doble cara (4 columnes). Ja podeu fer els càlculs de quantes partides podem fer abans no se’ns acabi.
Mecànica
La mecànica que ens presenta el Jardín de Alícia és molt semblant a tots els jocs d’aquest estil. Segurament us recordarà a jocs com ara Patchwork o la Isla de los Gatos per posar un parell d’exemples. La mecànica utilitzada és el draft de peces. En aquest cas però, el joc ens dóna la llibertat d’ubicar les llosetes allà on vulguem enlloc d’anar-les posant adjacents, que és el més habitual en aquests jocs. Aquesta llibertat fa que el joc no tingui pràcticament anàlisi-paràlisi (l’espera entre torns) i puguem jugar amb força agilitat.
El que menys m’ha agradat és que el joc t’obliga a posar una lloseta al teu taulell sí o sí mentre hi tingui lloc. Això pot portar a perdre molt punts per culpa de l’atzar, però entenc que forma part del joc i que has de ser previsor per evitar aquesta situació.
Escalabilitat, Rejugabilitat i Originalitat
L’escalabilitat del joc és bona i fins i tot millor a més jugadors, ja que les possibilitats en el draft augmenta com més jugadors hi ha i permet crear millors estratègies.
La rejugabilitat del joc és justa, ja que el joc té la profunditat que es veu a primer cop d’ull i no hi ha massa més per explorar que el que veus a la primera partida. En el meu cas, per mi té una rejugabilitat correcta ja que, a partir d’una mecànica molt simple, puc explorar diverses maneres de puntuar i provar diferents estratègies conforme vaig jugant diferents partides. El criteri i l’exigència personal és el que realment determinarà la rejugabilitat del joc.
El joc en sí no té una gran originalitat ja que no descobreix res que no s’hagi vist ja. Compleix amb el que ofereix i és, per a mi, una molt bona alternativa a provar nous jocs de la família de col·locació de llosetes.
En conclusió, Jardín de Alícia és un joc que compleix amb el seu públic i no decepciona. Té un art molt bonic encara que no sigui excel·lent en les llosetes. Les bosses de vellut són el component més destacat i més ben fet del joc. Mecànicament parlant no és un joc que recomani per qui busqui un joc amb innovacions, sinó per a tots aquells que busquin alternatives (a bon preu) de jocs que ja tinguin o simplement per iniciar-se en una mecànica que no coneguin. També el recomano com a joc introductori i per a pares que busquin un joc d’estratègia apte per a la canalla. No té cap mena de complexitat i pot ser un bon inici en els jocs d’estratègia.
