Ens trobem al desert de Sonora, un lloc d’una bellesa incommensurable. Ens submergirem en els seus secrets més ben guardats i observarem els racons més bonics que ens brinda la natura. En aquest joc de mecànica poc freqüentada com és el flick and write (impulsa i escriu) haurem de transcórrer les 4 zones del nostre tauler i anotar-nos el màxim de punts possibles. Una atrevida proposta d’en Rob Newton juntament amb la il·lustració d’en Tom Goyon que Devir ha editat en castellà.

Si ja coneixes el joc o només en vols saber la meva opinió,  ves a la valoració personal.

Jugadors:	1 – 4
Duració:	30 – 45 minuts
Edat:	10+
Complexitat:	Baixa
Idioma:	Castellà
Gènere:	Flick and Write
Autor/s:	Rob Newton, Tom Goyon
Editorial:	Devir, Pandasaurus Games
PVP:	29,95€

Components

Preparació de la partida

Per a fer una partida de Sonora, repartirem els 5 discs d’un color, una làmina d’anotació i un retolador per persona.

Qui hagi ajudat més recentment a un animal salvatge serà el jugador inicial i rebrà la fitxa corresponent.

Posarem el tauler de manera que cadascú quedi cara a cara amb una cantonada del tauler diferent. Convé deixar espai per rotar el tauler.

Gira el tauler fins que la cantonada de les ruïnes apuntin al jugador inical.

Mecànica del Joc

La partida dura un nombre determinat de rondes que es pactaran prèviament (5, 6 o 7) segons la duració que es vulgui de la partida. Cada ronda consta de dues fases: La Fase d’Impuls i la Fase d’Anotació.

Fase d’Impuls

Aquesta fase dura 3 torns per persona. Començant per la persona amb la fitxa de jugador inicial, cadascú impulsarà 2 discs des de la seva cantonada (2 més al segon torn, i 1 sol disc a l’últim torn). El valor del disc l’escollirà la persona que els impulsi. S’ha de llençar des de la part elevada de la teva cantonada i deixar les fitxes allà on caiguin fins a la fase d’anotació.

En el cas que el disc caigui al forat central, la persona el retira immediatament i el guarda a sobre de la secció que voldrà que puntuï.

Fase d’Anotació

Una vegada tothom ha impulsat els seus 5 discs, procedirem a la fase d’anotació, la qual està dividida en tres parts diferents:

1. Utilitzar bonificacions d’intercanvi: Abans d’anotar els discs, qui ho desitgi podrà utilitzar la bonificació d’intercanvi per intercanviar la posició de dos dels seus discs.

2. Marcar discs de ruïnes: Els discs ubicats a les ruïnes seran els primers en ser puntuats i es farà una persona rere l’altra (no tothom alhora) i començarà qui tingui sumi el valor total més alt en aquesta secció. Seguidament retirem els discs ja anotats.

3. Marcar els discs restants: De manera simultània, cadascú anotarà els discs restants en l’ordre que vulgui i retirant-los del tauler conforme els vagin anotant.

Cal tenir en compte que hi ha seccions en el tauler que fan puntuar doble el disc en una secció determinada. Tracteu-los com si tinguéssiu dos discs d’aquell valor i procediu a comptar de manera normal per la secció corresponent.

Seccions

Explicaré breument en què consisteix cada secció ja que el joc consisteix en el conjunt de 4 mini jocs.

Les Ruïnes de les Cases Cova

El Canyó

La Riera

La Terra Seca

Final de la Partida

La partida acaba quan s’ha completat la ronda final, que varia en funció de la duració de la partida, pactat a l’inici. En aquest moment cadascú sumarà els valors obtinguts en cada secció i la persona que en tingui més serà la guanyadora.

De les ruïnes puntuen només les construccions completades; del canyó puntua la suma de cada cactus segons la quantitat recol·lectada; de la riera puntuen la suma total dels valors encerclats; finalment, de la terra seca puntua la suma de cada cactus multiplicat per seu valor (2, 4 o 6).

Valoració Personal

Ara que ja hem fet un passeig pels racons més inhòspits del desert de Sonora, tocarà analitzar què ens depara aquesta nova entrega de Devir. Abans però, m’agradaria agraïr a l’editorial la cessió d’una còpia del joc per poder fer aquesta ressenya. Anem a veure amb més detall cada un dels aspectes del joc.

Disseny i Components

És tendència que els dissenys ens els jocs Roll and Write (en aquest cas Flick and Write) no són el punt fort de manera general, i en el cas de Sonora segueix la dinàmica. L’art del joc compleix amb l’objectiu: diferenciar cada zona, sobretot en el tauler central per saber on impulsar cada disc. Bé és cert que a l’inici costarà recordar cada zona a quin joc pertany; trobareu la solució comparant el fons del tauler amb el de la vostra làmina. El que si queda menys clar, però se soluciona ràpid és l’associació de cada animal amb el joc el qual pertany. A les cantonades de la làmina hi ha l’animal representat en cada una de les seccions.
El més molest que pot tenir el joc i dubto entre si atribuir-ho al disseny o als components és que les zones per escriure són massa petites per la mida de la punta dels retoladors. Cadascú que pensi el que cregui convenient. Jo hagués fet una mica més gran els espais per escriure, queda una mica de marge.

La resta de components són correctes. Ni destaquen per bo ni per dolent. Les làmines, en aquest cas, són un bon recurs ja que un bloc de fulls d’aquesta dimensió hagués estat una mica caòtic. El tauler principal no deixa de ser un tros de cartró insertat en l’espai habilitat dins del ring on lluitaran tots els discs. Podria ser un senyal de possibles taulells que aportin variabilitat en el joc? De moment no, sembla una qüestió de disseny. Per a mi, el pitjor que té el joc, és que és de caixa gran i que el 70% de la caixa, tranquil·lament, ve buida.

Mecànica

A nivell mecànic, Sonora aconsegueix mesclar satisfactòriament dues mecàniques que, separades estan consolidades, però juntes no són gens habituals de veure. El que més m’ha agradat és la fase d’impuls: com més persones millor! Més xocs de discs, més interferències, i més esbojarrat és el resultat final. Per la seva banda, la fase d’anotació és força fluïda mentre no s’encadenin mitja dotzena bonificacions. És convenient jugar amb persones legals ja que es fa tot alhora i no es verifica que s’estigui apuntant tot correctament. El joc és força multisolitari en la fase d’anotació com és habitual en aquests jocs on hem d’escriure en el nostre full (una làmina en aquest cas).

Tal i com he dit, el joc millora com més persones juguin i també que sigui més curt que llarg. No recomano fer les partides llargues, no perquè no estigui bé el joc, sinó perquè el desenvolupament que fa cada persona és tal, que la duració de la fase d’anotació s’allarga excessivament pel gran nombre de bonificacions i combinacions extres que es fan. Acotar-lo a partides curtes o normals genera un punt més d’exigència i menys accessibilitat a les bonificacions (que ja és prou alta).

Les seccions de Sonora són 4 minijocs molt senzill de jugar encara que, per la densa explicació del manual semblen complicats. Personalment, penso que el joc de les ruïnes de les cases cova és el menys potent a nivell de puntuació ja que té molt poca combinació amb la resta de jocs i pocs bonificadors en comparació amb la resta. Tanmanteix, el joc de les ruïnes és l’únic on haurem de competir entre tots qui juguem per obtenir les millors puntuacions i emportar-nos els millors premis. La meva opinió és que s’han d’invertir masses discs per obtenir un bon resultat, a diferència dels altres que amb un parell de discs es comencen a combinar tots els jocs entre ells i les puntuacions creixen ràpidament. Aquí ja cadascú tindrà la seva estratègia i es crearà la seva opinió personal.

Experiència

L’experiència que he tingut jugant a Sonora ha estat globalment molt bona. Remarco de nou que no té res a veure jugar 4 persones que 2. El caos a la fase d’impuls fa ho converteix en un joc essencial per riure i gaudir-ho. Si bé és cert que els 4 mini jocs no demanen una exigència algorítmica excessiva per tal d’optimitzar al màxim el resultat de la tirada (a diferència del que passa en altres jocs del gènere com l’Optimus o el Welcome to, per exemple), tenen suficients variables i recorreguts com per haver de traçar una estratègia. Dic això perquè per molt que llencis bé els discs per puntuar allà on vulguis, sempre dependràs que la resta no et moguin el disc i t’aixafin la guitarra. Es pot suavitzar el condicionant amb el bonificador d’intercanviar la posició de dos discs teus del ring.

D’altra banda, vull comentar que a totes les partides que he fet he notat una mica de repetitivitat a partir de la ronda 5, que coincideix amb el nombre de rondes per a una partida curta i és quan sumar més punts costa al joc de les ruïnes i de la terra seca. És per això també que recomano jugar partides curtes o normals, per acabar amb un bon sabor de boca.
A tot això cal afegir que a les últimes rondes, quan les làmines de tothom comencen a sumar bonificacions, cal estar alerta que uns i altres no ens equivoquem a l’hora d’anotar les puntuacions. Això és un punt una mica feixuc ja que el joc permet combinar moltes bonificacions i les fases d’anotació s’allarguen força en aquest punt de la partida pel fet d’haver de parar atenció als altres i anar tots assegurant-nos que no anotem res de més.

Anem marxant del desert de Sonora, una proposta atrevida combinant l’impuls dels discs amb 4 mini jocs matemàtics, on haurem de ser qui obtingui el major nombre de punts possibles. Un joc que gaudirem com més persones siguem i que recomanaria per a la gent que li agradi la mecànica Roll/Flip and Write i busqui una experiència nova. Un joc de caixa gran, poc habitual en aquest estil de joc, però que ho compensa amb una gran interacció tant en la fase d’impuls com en el joc de les ruïnes. Qui serà el millor explorador del desert de Sonora?