Introducció
Fitxa tècnica
| Persones: | 2 – 4 |
| Duració: | 90 – 120 minuts |
| Edat: | 12+ |
| Complexitat: | Mitja |
| Idioma: | Anglès |
| Gènere: | Eurogame |
| Autoria: | Tomáš Holek |
| Il·lustració: | Barbora Srp Žižková |
| Editorial: | Albi |
| PVP: | 52€ |
Com s'hi juga?
Opinió personal
Tea Garden és un joc ambientat en la antiga Xina, on haurem de construir jardins de te mentre gestionem les nostres fulles de te i augmentem el nostre imperi. Un joc publicat el passat Spiel 2024 i que va tenir un èxit rotund.
Disseny i Components
Comencem parlant de la feina feta per la Barbora Srp Žižková en un joc on és un gust veure’l obert a taula. Les tonalitats pastel que té el joc m’agraden, i molt. El resultat final ha estat un joc elegant i net a nivell visual. En cap moment veiem els components saturats de símbols o colors (també atès a la seva no excessiva complexitat de regles).
Pel que fa a la simbologia emprada, no tinc cap queixa i tot queda perfectament clar en tot moment. Un altre tema és que hi hagi confusió a nivell de què es pot fer i què no durant la partida que pot comportat a alguna confusió en interpretar la força de les accions o l’acció de les tasses, per exemple.
El reglament està estructurat i tot queda explicat i exemplificat. No hi puc afegir cap objecció.
Finalment, pel que fa als components, l’única pega que li puc posar el joc és que les cartes no hi caben enfundades a l’insert que ve incorporat que, tot i ser genial, ens priva d’enfundar les cartes sense haver-nos d’enginyar algun sistema per encabir-ho tot.
Mecànica
Tea Garden ens brinda amb un còctel de mecàniques que no innova en cap ni una però el resultat global és un equilibri perfecte del que el joc vol i pot oferir. Hi trobareu construcció de baralles (+ gestió de mà, tot junt), col·lecció de sets, gestió de recursos i col·locació de treballadors.
El flux del joc beu principalment de la gestió de la nostra mà que ens portarà utilitzar les cartes amb molta cura si volem maximitzar cadascuna de les rondes que dura la partida. Procurarem obtenir millors cartes (més potents, amb més habilitats i que ens donin més opcions) mentre anem eliminant les cartes inicials que acabaran sent residuals i més una llosa que una arma. Una gestió de la mà que us recordarà una mica a la que podeu trobar a les ruïnes perdudes d’Arnak.
La gestió de recursos seria el punt més innovador i brillant del joc. Un sistema de fulles de te on, cada ronda, depenent si la fulla és fresca o seca, perdrà o guanyar valor. Aquesta pressió per no desvaloritzar el nostre te ens obligarà a assecar les fulles el màxim possible per poder seguir pagant els coses que aniran encarint-se conforme avança la partida.
La col·locació de treballadors la trobareu en el moment que construïu una pagoda per tal de produir en futures accions i rondes. Qui ho faci abans, enganxarà els millors llocs.
Ja per acabar, mecàniques secundàries com la col·lecció de sets, un rondell o els objectius de final de partida, seran les cireres que ens marcaran com de bé o malament hem jugat. Cadascuna d’elles està associat a diferents marcadors o accions secundàries i haurem d’escollir què maximitzar i què no.
Experiència
Des de la primera partida que vaig jugar a Tea Garden que vaig definir el joc com un disseny net, elegant, senzill en mecàniques i que tot el que fa, ho fa molt bé sense innovar res en especial. I heu llegit els paràgrafs anteriors haureu vist que el joc m’ha agradat, i molt. Tot i així, crec que té algun punt més fluix que li juga en contra.
A nivell global, l’experiència és positiva el juguis a 2, 3 o 4 persones. Bàsicament variarà la duració de la partida i el nombre d’elements disponibles als diferents mercats. Els torns són molt atòmics i no es permet un excés de combos que eternitzin l’espera. El màxim que es podrà fer són dues accions i alguna de gratuïta, si convé. Per tant, no és un joc que inciti a l’AP així de primeres.
Si ens basem en diferents tipus de desenvolupaments que hi ha dins el joc, la meva percepció és que les tasses demanen un esforç molt gran per treure’n un bon rendiment i la recompensa a nivells de punts és molt baixa, desincentivant així qualsevol mena d’intenció d’inversió d’accions per aquella via. Altres vies de desenvolupament com la barca o el rondell ens permeten obtenir beneficis més fàcilment i, arribat a cert punt (no complicat d’assolir), la puntuació es dispara i supera ràpidament la que en puguem extreure de les tasses.
Oposadament hi trobem les cartes d’emperador que, no només ens donen punts al final de la partida (si complim l’objectiu en qüestió) sinó que, a més a més, ens permetrà eliminar una carta inicial (i més que n’haurem eliminat si seguim avançant pel marcador de l’emperador) i tindrem una acció bastant potent per dur a terme des d’aquell mateix instant.
Tot i així, el gust que deixa el joc en acabar la partida és totalment satisfactori, premiant en qualsevol moment tot el que hagis fet i no penalitzant si no has fet X o Y. En aquest sentit és molt agraït.
Anem acabant l’anàlisi de Tea Garden, un dels últims dissenya d’en Tomáš Holek, que ens farà gaudir de partides molt igualades i amb un ritme de joc agradable siguem quants siguem. Un joc no excessivament complex que permetrà a un gran ventall de persones, gaudir d’un molt bon joc de taula.
