Arriba la tardor i els caçadors de bolets prenen el bosc per trobar les relíquies més preuades que ens brinda la terra. Aquesta vegada no estarem sols al bosc i haurem de competir per veure qui s’emporta els bolets més ben valorats pel mercat. Wonder Woods, un joc d’Eli Thomas Wolf, il·lustrat per en Simon Douchy i que edita Blue Orange.

Si ja coneixes el joc o només en vols saber la meva opinió,  ves a la valoració personal.

Jugadors:	2 – 5
Duració:	15 minuts
Edat:	8+
Complexitat:	Baixa
Idioma:	Castellà
Gènere:	Familiar
Autor/s:	Eli Thomas Wolf
Editorial:	Blue Orange
PVP:	21€

Components

Preparació de la partida

Per jugar una partida de Wonder Woods, cada jugador ha d’agafar les seves cistelles de color: 5 se les guarda i les altres 2 es posen al centre de la taula.

Es posen els 4 taulers de bolets al centre de la taula. A sota, hi posarem les fitxes de bolets corresponents a cada tauler. El nombre de fitxes que juguen a cada partida depèn de quantes persones siguem.

Seguidament, agafem les cartes i les separem per tipus. Barregem cada tipus i en posem una abaix de cada tauler, que serviran per determinar la puntuació final. Cada tauler tindrà una carta del seu tipus de bolet. Finalment, barregem les cartes restants i en donem tantes a cada jugador com s’indica al reglament, segons quantes persones siguem.

Qui hagi anat a buscar bolets més recentment serà qui comenci a jugar.

Mecànica del Joc

Una partida a Wonder Woods dura vàries rondes. Cadascuna està dividia en dues fases:

1) Fase de Recollir Bolets

En aquesta fase utilitzarem les cistelles per aconseguir bolets. Escollirem un dels taulers de bolets i posarem tants cistells com sigui necessari per omplir la columna de més a l’esquerra. Qui primer posi cistells en posarà 1, el segon 2, i així successivament. S’ha d’omplir sempre la columna, i si no es pot, escollir un altre tipus de bolet.

A continuació, sigui el nombre de cistells que hagis posat, agafes un bolet d’aquella reserva. Si no en queda cap no en podràs collir.

El torn passa al jugador de l’esquerra.

Anirem jugant per torns fins que tothom hagi passat, ja sigui per no voler jugar, o no poder jugar en cap tauler.

Quan tothom ha passat, mirem qui ha posat més cistells a cada tauler. La persona en qüestió s’emporta un bolet extra com a premi per tenir la majoria. En cas d’empat, ningú guanya el bolet extra.

2) Fase d’Intercanvi d’informació

Començant pel jugador inicial, farem una ronda on cadascú haurà d’escollir entre:

• Posar una carta d’informació de la seva mà boca avall davant seu i obtenir una cistella del centre de la taula.
• Passa el torn i no fer res.

Quan tothom ha escollit què fer, qui hagi posat una carta davant seu, la revela i quedarà permanentment boca amunt per ser consultada per tothom.

Per acabar la ronda, passem la fitxa de jugador inicial al jugador de l’esquerra i iniciem una nova ronda.

Final de la Partida

La partida acabarà quan no quedi cap bolet per agafar en, almenys, dues zones. S’acabarà de jugar la ronda actual i seguidament es comptaran els punts.

Per comptar els punts, revelarem les cartes que inicialment hem deixat a sota dels taulers de cada bolet. Multiplicarem el valor de la carta d’informació per la quantitat de bolets que tinguem d’aquell tipus.

Qui tingui més punts guanya la partida. En cas d’empat, qui hagi collit més bolets.

Valoració Personal

Wonder Woods, un joc presentat a l’Spiel 2022 i que agraeixo que Blue Orange m’hagi cedit una còpia per a poder fer aquesta ressenya. Anem a analitzar els detalls.

Disseny i Components

Un dels aspectes que més crida l’atenció de Wonder Woods és el disseny simple i elegant que té. No és un joc que destaqui per unes cartes excessivament maques sinó per les fitxes, que tenen un atractiu que, si més no, generen un interès pel joc. Enllaçant el disseny amb els components, cal destacar la política plàstic 0 que segueixen des de Blue Orange i això queda perfectament reflectit en aquest joc, on no hi ha ni una engruna de plàstic enlloc.

Dels components també vull destacar la quantitat de detalls que tenen cadascuna de les fitxes de bolets, les quals van ser el meu atractiu principal per interessar-me en aquest joc. Les cartes no són d’una qualitat massa bona, però fan el pes perfectament ja que el joc no centra el seu flux en les cartes i, tal i com es defineixen, són cartes només d’informació.

Mecànica

Passem a parlar de la mecànica. El joc es diferencia en clarament dues fases com he explicat abans: una de lluites de majories i una altra de faroleig. M’agrada com la mecànica de majories és un clar reflex del que és anar a caçar bolets al bosc. El primer qui hi arriba ho té fàcil per collir un bolet, però l’últim és que necessita pagar un major cost de temps (en el joc podríem dir que són els cistells) per tal de tenir èxit en la cerca. Alhora, qui hagi invertit més temps en aquesta cerca, tindrà el benefici (o no) del bolet extra.

D’altra banda, la part de faroleig si que l’agafo més per pinces ja que el número de cartes és tant limitat que el valor de cada bolet s’acaba convertint en un dilema al 50% entre dos valors. La idea sí que està bé i podria funcionar amb alguna carta més. Tal i com està ara queda clar que el públic objectiu del joc és familiar i d’un caire introductori.

Experiència

He pogut provar Wonder Woods a tot nombre de jugadors. On més m’ha agradat és a 3-4, sobretot a 4. Les partides a 4 són matemàticament perfectes i tothom acaba jugant com a jugador inicial una vegada (la partida no dura més de 4 rondes, i just). A més a més, les disputes pels bolets cars són majors i fins i tot violentes per aconseguir la majoria. És on més ho he gaudit i on he vist pagar molts cistells per un simple bolets. Genial. A 3 encara hi ha una mica de marge però també es juga força bé. Tant a 3 com a 4, les cartes de farol tenen més pes i si que es pot jugar una mica a l’engany sense abusar tampoc.

D’altra banda, les partides a 5 queden massa carregades, el joc es desbalanceja una mica i la fase de farol de seguida queda en res ja que tothom vol cistells per aconseguir algun bolet més. No queda equilibrat per a tothom atès a la curta duració de la partida i no ho recomanaria. De la mateixa manera, tampoc el recomanaria per jugar a 2 persones. El concepte de majories a 2 en aquest joc queda descafeïnat per la gran quantitat d’opcions i la simetria matemàtica que hi ha darrere. Perd la gràcia igual que la fase de farol, que no acaba de funcionar atès la gran quantitat d’informació que reps cada ronda i poc pots enganyar més que forçar alguna decisió a l’altra persona al 50%.

En definitiva, Wonder Woods és un bon joc familiar per a 3 i 4 persones. Introductori en les mecàniques de majories, que m’ha agradat molt com queda ben tematitzat amb els bolets. Intenta jugar una mica a fer farols tot i que es queda a mig gas. No destacarà per ser un dels jocs de l’any, però si que agradarà als amants de la natura i del món boletaries. Un joc molt vistós a taula i amb uns detalls als components que us atrauran només veure’ls.