Mon: Emblemas de SENGOKU, Necronomicon i Frankenstein. Last Level ens porta aquestes novetats al mercat i he redactat aquest article per presentar-vos-les per tal que us pugui servir de cara a una nova adquisició per a la vostra col·lecció de jocs de taula. Tots tres jocs ja estan disponibles a les vostres botigues de confiança.

A continuació trobareu una petita fitxa tècnica amb el resum de cada joc i al després una valoració personal de tots ells.

Mon: Emblemas de SENGOKU

Autor: Osami Okano

Els jugadors aniran fent torns per jugar les cartes en ordre numèric, lluitant per rebre el màxim de punts de les cartes en joc. És important respectar l’ordre el màxim possible ja que la resta de jugadors poden robar-te els punts. Al final de la partida, qui tingui més punts serà la persona guanyadora.

Jugadors: 2 – 6
Edat: 8+ Anys
Duració: 15 minuts
Preu PVP: 19,95€

Necronomicon

Autor: Alberto Cano
Il·lustrador: François Launet

Reuneix els 8 llibres del Necronomicon sense perdre el seny per guanyar la partida. Reunir els grimoris no serà una tasca fàcil i haurem de ser els més ràpids durant les diferents rondes que dura la partida.

Jugadors: 2 – 4
Edat: 9+ Anys
Duració: 20 – 60 minuts (partida ràpida o normal)
Preu PVP: 17,95€

Frankenstein

Autor: Yehuda Berlinger
Il·lustrador: David G. Cortés

El nostre objectiu és reconstruir en Frankenstein, l’ésser creat per Mary Shelley. Haurem de comprar, vendre o subhastar les diferents parts del cos fins que algú aconsegueixi reunir les 8 peces que componen el monstre.

Jugadors: 2 – 5
Edat: 10+ Anys
Duració: 35 minuts
Preu PVP: 23,95€

Valoració personal

Primer vull agraïr a Last Level la cessió dels jocs per a poder provar-los i donar-vos la meva opinió de cadascun d’ells.

Comencem pels components de tots ells. Els tres jocs tenen un bon nivell de materials i no en tinc cap objecció. Les cartes són rígides i de bon gramatge; les caixes dels jocs de cartró dur i ben consistents; les fitxes d’un bon cartró també; tot és de bona qualitat en general. Com que sé que us agrada que comenti inconvenients diré que les pantalles per amagar el nostre taulell al joc de Frankenstein podrien tenir alguna millora, m’explico: els plecs no estan marcats i en el moment de jugar has de treballar la pantalla perquè quedi perfectament oberta i no tingui el record d’estar plegada a dins la caixa. Si tingués el plec ben definit quedarien més ben guardades i seria més senzill posar-la dreta i que s’aguantés oberta.

Ara parlem més en detall de cada joc, començaré per Mon: Inicialment és el joc que més em cridava de tots 3 per la temàtica (japonesa) i la idea d’ordenar les cartes. Després de fer vàries partides, el joc no em desagrada però tampoc m’enamora. Per a mi, funciona millor a 2 que a 4. L’estratègia rau en saber quan jugar una carta o una altra sense haver d’encallar la partida buscant la següent carta numèricament parlant de cada fila (per tal de puntuar immediatament). Jugant a 2 pots temptejar més la sort i parar alguna trampa al teu oponent, ja que en un torn tornaràs a jugar i podràs reconduir una mala decisió, apart de filtrar amb vàries estratègies. Jugant a 4 la única manera gairebé garantida que tens de puntuar és jugant la carta immediatament posterior per evitar que et robin els punts. El joc es fa més monòton i sembla un col·laboratiu per fer 3 files ascendents. Això em porta a recomanar Mon només per a dues persones si realment vols aprofundir el joc i gaudir-lo com es mereix.

Passem a parlar de Necronomicon. Necronomicon és un joc que el trobo fosc i poc atractiu. Les il·lustracions són increïbles però estan molt apagades. Afortunadament, tot el que té de fosc i apagat ho té d’àgil a l’hora de jugar (a casa tenim molt poc AP, així que aquesta opinió és relativa a la nostra manera de jugar). El joc és un set collector tematitzat amb l’adorable Cthul’hu i la resta de monstres del seu món. Una partida curta és ideal si no teniu massa temps per jugar, i funciona bé a tot nombre de jugadors. Bé és cert, que el joc és un multisolitari on la interacció està en l’objectiu del joc. Personalment és el joc que més m’ha agradat de tots tres i ha estat tota una sorpresa. Deixant de banda les distàncies, el flux del joc us pot recordar al Cubirds, on cadascú va guardant els ocellets quan els va capturant; doncs aquí guardem els grimoris quan els anem aconseguint al llarg de les rondes. L’avantatge d’aquest Necronomicon és que pots adaptar la partida al teu gust. Independenment que hi hagi el mode ràpid o normal, pots fer durar la partida les rondes que vulguis i aconseguir els grimoris que vulguis. Aquesta flexibilitat li dóna un plus al joc que, sumada a l’agilitat que té en ser jugat (robar una carta i jugar-ne una altra, això és el torn) fa que sigui una bona recomanació i millor si sou amants del món Lovecraftià.

Finalment, parlarem de Frankenstein, l’obra de Marie Shelley que aquesta vegada arriba amb un joc de compra-venda i subhastes de parts de Frankenstein. Deixant de banda el tema de les pantalles que he comentat abans, Frankensein és un bon joc que funciona molt bé a 4-5 persones i no tant bé a 2-3. Partint de la base que la subhasta té un rol força destacat en el guió de la partida, com més siguem millor. A partir d’aquí, el joc se centra en l’atzar de la pila de cartes central que ens permetrà anar aconseguint les peces del nostre Frankenstein si les cartes van al nostre favor. Em trobo en una situació semblant a la de Mon, el joc em va agradar però no em va enamorar. Molta interacció i molt de debat present a la partida, és positiu però, personalment, que tot el progrés del joc estigui dictat per la pila central és una mica fotut quan no va a favor d’algun jugador. És llavors quan entren amb més força les subhastes que ens permetran aconseguir diners extres per, al següent torn poder comprar una carta de les piles de descart dels altres (amb el sobre cost corresponent). Amb tot això, Frankenstein el recomanaria si us agraden no només les subhastes i el tema compra-venda, sinó també que l’atzar porti la batuta de la partida.

En definitiva, aquestes són les noves propostes que ens porta Last Level Games. 3 jocs aparentment simples però que us portaran de bòlit una bona estona i haureu de tenir una bona estratègia per guanyar les respectives partides. Cadascun d’ells està enfocat a un estil de jugador diferent segons quants sigueu o l’estil de joc que més us agradi. El que tinc clar, és que, tots tres jocs us faran passar una bona estona amb la vostra gent.

Jugador Inicial

Malalt dels jocs de taula. M'agrada compartir aquesta afició amb la meva gent i, de pas, compartir-ho amb tothom que hi tingui interès. Em veureu fer ressenyes, recomanacions i tutorials per les diferents xarxes socials i el web.