Vols convertir-te en un mafiós dels anys 30? O què et sembla explorar els secrets del laberint de Creta? Potser has desitjat ser un lladre com el llegendari Arsène Lupin? A 24h explorarem diferents escenaris on haurem de vèncer utilitzant el nostre do de la deducció per aconseguir el nostre objectiu en cadascun dels escenaris. Un joc creat per en David Bernal i editat per Zacatrus que analitzarem i explicarem a continuació.
Si ja coneixes el joc o només en vols saber la meva opinió, ves a la valoració personal.
| Jugadors: | 2 – 4 |
| Duració: | 24 minuts |
| Edat: | +12 |
| Complexitat: | Baixa |
| Idioma: | Castellà |
| Gènere: | Deducció |
| Autor/s: | David Bernal, Pablo Tomás |
| Editorial: | Zacatrus |
| PVP: | 24,95€ |
Components
- 2 Taulells reversibles amb 2 escenaris per taulell.
- 24 Cartes d’objectiu.
- 1 Làmina de troquel.
- 1 Bloc de fulls de ruta.
- 9 Peons de fusta personalitzats.
- 16 Fitxes de rastre.
- 2 Pantalles de jugador.
- 1 Llapis de fusta.
- 1 Dau de 10 cares.
- 2 Llibres d’instruccions: un en castellà i un en anglès.
Preparació de la partida
24h es divideix en 4 escenaris diferents, així que cadascun tindran una preparació diferent. Els jugadors han d’escollir quin escenari volen jugar i prendre el material que ve indicat al llibre d’instruccions. Normalment la persona que juga amb la pantalla haurà d’anotar una posició del taulell al seu bloc com a posició inicial i la resta de jugadors situar la seva fitxa al taulell seguint les normes específiques.
Sempre s’ha de jugar amb totes les fitxes de fusta de l’escenari independentment del nombre de jugadors. Si és necessari un jugador controlarà més d’una fitxa (o totes si fes falta). La resta de components de la partida s’hauran de posar seguint les especificacions de l’escenari.
Mecànica del Joc
La mecànica del joc és la mateixa per a tots 4 escenaris. S’aniran jugant rondes mentre no es compleixin les condicions de victòria o derrota en algun dels dos costats de la partida. La persona que jugui darrere la pantalla tindrà l’acció de moure’s X caselles segons l’escenari i en alguns casos puntuals alguna acció extra. La o les persones que juguin amb les fitxes de fusta del taulell funcionarà de la següent manera:
Cada fitxa de fusta tindrà dos punts d’acció. Disposarem d’accions com moure’ns, posar obstacles al taulell, o preguntar a la persona de darrere la pantalla si ha passat per zones concretes del mapa per tal d’atrapar-lo en la majoria dels casos, o fugir-ne. Hi ha una única acció que val 2 punts d’acció que és la d’atrapar la persona que juga darrere la pantalla si coneixem la seva ubicació i la tenim a l’abast.
Final de la Partida
La partida acaba en el moment que es compleix un dels requisits de victòria o de derrota en alguna de les dues bandes. La persona o persones que hagin complert la condició de victòria seran les triomfadores.
Valoració Personal
Primer de tot vull agraïr a Zacatrus la cessió d’una còpia del joc per poder fer aquesta ressenya. 24h és un joc que fa honor al seu nom ja que tot juga al voltant d’aquesta xifra: els torns màxims dels escenaris, la duració de la partida, el número de cartes d’objectiu, etc. Veurem si aquest polisíndeton concorda amb la qualitat del joc, anem a analitzar cadascun dels aspectes del joc:
Disseny i Materials
El disseny emprat a 24h per en Pablo Tomás està molt cuidat i té força detalls que no passen desapercebuts si ens hi fixem una mica. Per exemple, la portada del joc és una pròpia metàfora de què ens podem esperar dins al joc: una cursa a contrarellotge per ser el primer en guanyar la partida. Curiosament, el rellotge dibuixat a la portada marca les 12:24, casualitat? no ho crec.
El material de joc també s’ha dissenyat amb molta cura i m’agradaria destacar la bona feina que s’ha fet en la sintetització del manual per explicar tots 4 escenaris. També que disposem del manual en anglès i això sempre és un plus per poder jugar amb gent de tot arreu.
Pel que fa a la resta de components, tots són de molt bona qualitat excepte la pantalla (segons la meva opinió). És una mica incòmode per jugar (sobretot si ets esquerrà) ja que molesta per escriure i la inclinació fàcilment fa ombra al full. Personalment hagués fet una altra mena de forma, encara que compleix la seva funció. La part positiva és que serveix com a ajuda pels jugadors ja que venen escrites les accions disponibles. La resta de components compleixen amb el seu propòsit i realment són de bona qualitat i molt ben dissenyats.
Mecànica
La mecànica de 24h és molt senzilla tan d’aprendre com d’aplicar durant la partida. Tal i com he comentat abans, el fet de compartir-la en els diferents escenaris ajuda als jugadors a aprendre ràpidament cadascuna de les diferents opcions que ens dóna el joc. El que més m’ha agradat és la simplesa que té i el potencial que això li dona ja que, utilitzant les accions en el moment adequat pots obtenir mitja victòria (o mitja derrota si és tot el contrari).
D’altra banda, hi haurà gent que, aquest estil de joc tan pautat i amb poca acció els hi semblarà dens i pesat. Jo l’interpreto més com un joc d’escacs on un dels bàndols no sap on està ubicat l’altre. I aquí és on rau l’essència del joc.
Escalabilitat, Rejugabilitat i Originalitat
24h té una escalabilitat, en la meva opinió, dolenta. El seu millor número de jugadors és 2. D’aquesta manera se’n pot extreure tot el suc ja que la persona que controla els peons de fusta no comparteix cap estratègia amb la persona que s’amaga darrere la pantalla. En el moment que hi ha més de dos jugadors, apareixen dos conceptes que poden esguerrar l’experiència: la comunicació i la desmotivació.
Els jugadors s’hauran de comunicar per fer una estratègia conjunta per guanyar i això beneficia qui juga amb la pantalla ja que fàcilment s’hi podrà anticipar. L’altre concepte que he esmentat és la desmotivació: si una persona té el seu peó de fusta lluny d’on hi ha l’acció del joc; pot veure’s fora de la partida ja que no farà res més que moure’s fins a poder interactuar realment amb el joc. En canvi, quan és una sola persona qui controla tots els peons, sempre està immers dins la partida ja que és responsable cadascuna de les accions.
L’últim esment que vull comentar en aquesta secció és que el joc incorpora una segona pantalla per poder fer dues partides alhora i això és molt bo ja que t’obre un ventall de possibilitats per jugar amb grups grans de fins a 8 persones.
La rejugabilitat és força alta ja que, partint que tenim 4 escenaris, 2 rols i múltiples cartes d’objectiu, haurem fer un bon grapat de partides abans no haguem esgotat totes les possibilitats. Així doncs considero que aquesta idea d’en David Bernal de fer 4 jocs en un de sol és molt bona. A més a més comparteixen components i mecàniques, cosa que fa que el joc té tot el necessari per ser jugat i gaudit un munt de vegades.
Personalment, l’escenari que més m’ha agradat és el primer (Mafiosos i Policies) per l’objectiu del joc, un pilla-pilla a contrarellotge i el que menys l’últim (Arsène Lupin), ja que el taulell era una mica enrevessat i ens va sembla un xic desbalancejat.
En conclusió, si esteu buscant una experiència lúdica poc freqüentada, sobretot en parella, on la interacció i la deducció siguin el nínxol de la partida, el joc 24h és una bona opció per incorporar en la vostra ludoteca. Compleix perfectament amb la seva funció de joc ràpid, tens i divertit en cadascun dels seus múltiples escenaris.
