El bambú ha estat un element molt important per a la teva família durant moltes generacions. Contribuir al progrés i millora de la nostra llar serà la nostra raó de ser i de felicitat. Trobar l’equilibri és el que ens portarà a la pau espiritual. Bamboo és una de les últimes novetats que ens porta Devir a les nostres ludoteques. Un joc d’edició pròpia creat per en Germán P. Millán i il·lustrat per en Jonatan Cantero.

Si ja coneixes el joc o només en vols saber la meva opinió,  ves a la valoració personal.

Com s’hi juga?

Valoració Personal

A Bamboo haurem de trobar l’equilibri de la nostra llar mentre anem tallant el bambú que ens representarà les diverses accions que podrem anar fent durant la partida. Abans d’entrar en matèria, voldria agraïr a Devir la cessió d’una còpia del joc per a fer aquesta ressenya.

Disseny i Components

El primer que veiem només tenir el joc a les nostres mans és una portada que simple, elegant i nostàlgica que ens arrencarà un primer toc d’atenció per al joc. Podem observar ja petits cross-overs amb la Kemushi Saga amb l’oruga gegant protagonista del joc Silk, el primer de la saga. Un cop oberta la caixa, centrem-nos amb el reglament: la informació està ben estructurada i explicada. Pel meu gust, fins i tot massa llarg pel que realment acaba sent el joc. De totes maneres, cal destacar un error de primera edició i és que els poders dels yokai no es fan a la fase de primavera sinó a la d’estiu. Ho veureu més clar i lògic quan hi jugueu.
A nivell de simbologia, Devir continua apostant per aquests jocs de producció pròpia amb zero dependència de l’idioma i és molt d’agrair. No només a l’hora de jugar evita pauses en lectures de text, sinó que simplifica i magnifica el missatge del component en qüestió (una carta, una fitxa, etc.). Amb això vinc a defensar que les habilitats dels yokai han estat ben explicades sense necessitat de lletres així com les llosetes d’equilibri i els diferents patrons que en formen part. Per a una primera partida (o torns) ens caldrà el reglament per repassar-ho però ho assimilareu ràpidament.
Com a nota final, vull destacar que el reglament en català, el que m’he llegit, hi he trobat diferents paraules i errors que venen de la traducció del castellà. Resultat de fer una traducció ràpida i amb poca supervisió.

Mecànica

Bamboo té unes mecàniques principals que patrons, gestió d’accions i majories amb una falsa capa d’eurogame. Un joc on el recursos principals són els diners i el menjar, els quals seran la clau per a poder prosperar i tirar endavant la nostra família. El joc es divideix en 4 rondes i cada ronda té 4 fases. El gruix del joc succeeix a l’estiu, on farem totes les accions i ens barallarem per aconseguir aquells yokai que, apart de donar-nos diferents habilitats per a poder fer combos o salvar-nos el pèl en alguna situació, ens oferiran uns punts al final de la partida segons la quantitat diferent que haguem aconseguit.
Mecànicament el joc no inventa res de nou, però si que trobo molt ben trobat el sistema d’accions amb el bamboo i l’enllaç amb cadascun dels temples. De poc servirà acumular moltes fitxes de bamboo d’un color si no podem posar-hi encens, a menys que ho vulguem utilitzar de manera defensiva per a que no ens robin la majoria d’aquell temple. Una arma de doble fil que, ben portada, és molt potent. És probablement la part que més m’ha agradat del joc: el poder escollir entre 3 opcions (la 4a és on ja tinc el peó i no puc anar-hi) i haver de gestionar les accions que faré i en quin ordre (sempre i quan tingui vares d’encens per a poder efectuar aquestes accions). A més a més, el que comentava, quan has de recollir el bambú que creix, cal tenir en compte, què t’interessa, què hi ha disponible al tauler i, si ja vas amb el punyal a la boca, què els hi interessa als teus oponents.
D’altra banda, la mecànica dels patrons, em sembla molt descafeïnada i amb poques preses de decisions. Ara m’estendré més en el següent punt.

Experiència

He pogut jugar a bambú a tots els seus números de jugadors i la veritat és que per un all o una ceba, en cap de les situacions m’ha acabat de convèncer el joc al meu parer. M’explico. Les partides a 2 jugadors s’utilitza un pseuo-autòmat als temples on influeix a les majories però no fa res més enllà. Un bon recurs si tenim en compte que fer majories a 2 persones no té massa sentit havent 4 espais. Al final acaba sent un 1 contra 1, controlant els encens de l’altra persona, fàcilment entrem en un joc sense conflicte (just on el joc té més gràcia i queda, a 2, més descafeïnat). D’altra banda, el mercat i les fitxes de patrons queden freqüentment encallats atès al desinterès de tots els jugadors en aquelles opcions i esperant que el refrescar el mercat al final de ronda ho solucioni. També pots omplir els teus espais d’objectius amb fitxes no desitjades, però llavors no tens manera de treure-les que no sigui puntuant, un error no poder descartar fitxes que ho arreglaria una mica. La part positiva de jugar a 2 és que el joc va com un coet i amb poc més de 30 minuts haureu acabat la partida.
Les partides a 3 probablement són les més equilibrades ja que l’autòmat de 2 jugadors es converteix en persona i pensa. Això ja dóna un punt de pressió a tots els jugadors i s’haurà d’anar amb peus de ploms a l’hora d’accedir a un temple ja que l’últim en arribar és qui s’emportarà el yokai en cas d’empat. Si hagués de repetir una partida a Bamboo probablement seria a 3 jugadors. El mercat es mou amb més fluïdesa i no es nota tant el bloqueig esmentat abans així com la partida no s’allarga excessivament.

Finalment, les vegades que he jugat a 4 persones se m’ha fet un joc massa llarg (hora i mitja) pel que realment acaba sent: crear quatre patrons al teu tauler personal. Quin problema li he trobat a 4? No és tant del joc sinó de la situació. Atès a la gran quantitats de paràmetres que hi ha durant el torn, el temps que passa entre el teu torn i que tornes a tirar tens temps de jugar a un filler i tornar. Cada pas en el teu torn requereix un petit anàlisi i pels jugadors menys habituats els implicarà un esforç extra, que no vol dir difícil, i això equivaldrà a temps. Temps per analitzar a quin temple anar, temps per analitzar quines accions fer entre les disponibles, temps per escollir els nous brots de bambú i temps per escollir quines llosetes quedar-te, entre altres coses. Si que és cert que hi haurà torns flash, on agafarem menjar o diners i fora, ja està. Però en el moment que entren en joc les llosetes de llar o patrons, el torn és exponencialment més llarg. Si a tot això li sumes les accions gratuïtes dels yokai, queden torns de 5 minuts tranquilament i torns de 30 segons, una mica desequilibrat. A vegades és culpa de la paràlisi d’anàlisi dels jugadors, a vegades que el teu torn s’haurà vist trencat pel jugador anterior, que t’haurà agafat X fitxa o s’haurà apropiat del temple que volies. Coses que fan que el joc baixi de marxa massa sovint.
D’altra banda, el joc a 4 persones brilla en el sistema de majories, donant pas a unes batalles excel·lents i unes ganivetades que els jugadors agrairan i gaudiran. El mateix passa amb els mercats, on només la persona més ràpida podrà emportar-se la fitxa que tothom vol i el mercat agafa un ritme de refresc que el joc flueix com cal en aquest aspecte. És com més he gaudit jugant-lo encara que, pel meu gust, duri massa per l’anàlisi dels jugadors durant el torn.

En resum, Bamboo és un joc que es queda a mig camí entre joc d’iniciació i joc avançat. Massa complex per a persones poc habituals i massa senzill per a persones més exigents (tot i incloure el mode avançat amb alguna restricció extra). Un joc que si el recomanaria si busqueu quelcom que no us saturi a nivell de normes però superi la línia del concepte ‘familiar’ més clàssic. És exigent a nivell mecànic i cometre errors es poden pagar molt cars al final de la partida. En canvi, si busques un joc on exprimir les idees, aquest no és per a tu ja que et semblarà més aviat suau. El joc, més enllà de la meva opinió, és un molt bon producte a nivell de components, preu i presentació. Tot això cobert per unes mecàniques sòlides que, si bé a 2 trontolla una mica, a 3-4 persones el joc és com més brilla i més suc i conflicte se’n pot treure. Un encert per part de Devir aquesta línia que han agafat últimament. Dit això, cerqueu l’equilibri i la pau espiritual a les vostres vides.

Jugador Inicial

Malalt dels jocs de taula. M'agrada compartir aquesta afició amb la meva gent i, de pas, compartir-ho amb tothom que hi tingui interès. Em veureu fer ressenyes, recomanacions i tutorials per les diferents xarxes socials i el web.