Som a mitjans del S. XIX i la vida a la ciutat vella de Barcelona és insostenible: malalties, condicions pèssimes i una baixa esperança de vida. Afortunadament, gràcies a Idelfons Cerdà, la ciutat s’expandeix més enllà de les seves muralles amb un nou pla urbanístic totalment revolucionari i futurista per a l’època.
A Barcelona assumirem el paper d’un constructor que treballa per a l’expansió de la ciutat. Construir edificis, projectar carrers, traçar línies de tranvia, etc. Tot el que la ciutat necessita per créixer. Fins i tot podrem explorar el modernisme, un nou estil artístic que ha anat guanyant popularitat entre la gent rica.
Fitxa tècnica
| Persones: | 1 – 4 |
| Duració: | 60 – 90 minuts |
| Edat: | 14+ |
| Complexitat: | Mitja – Alta |
| Idioma: | Català i Castellà |
| Gènere: | Eurogame |
| Autoria: | Dani Garcia |
| Il·lustració: | Aleksander Zawada |
| Editorial: | |
| PVP: | 60€ |
Com s'hi juga?
Opinió personal
Barcelona, un joc d’en Dani Garcia, amb el que va guanyar el premi a millor autor novell del 2023 i també el premi un jamón com a millor joc no-devir el mateix any. Un eurogame que recrea una important part de la història de la ciutat comtal i ara podrem gaudir-la a les nostres taules. Per fer la ressenya he utilitzat una còpia en català i castellà de l’editorial Maldito Games.
Disseny i Components
Barcelona és un joc que la portada enamora. Una panoràmica de la ciutat des de l’Av. Gaudí és el primer missatge del que trobarem dins: una conflicte entre el pla Cerdà i el Modernisme d’en Gaudí. Temàticament parlant, els components que trobem dins el joc estan molt ben lligats tant amb la ciutat com amb el context històric el qual representen. Destacaria les fitxes de panot, una icona de Barcelona que no hi podia faltar quan passegem per l’Eixample. Com a últim aspecte de la part artística, la presència del trencadís en els marcs de títols, taulers i seccions del joc en general, és una altra delícia en tot el marc conceptual del joc. Meravella és cada detall que s’hi pot observar.
Del reglament voldria remarcar la gran quantitat de notes que ens permeten situar en el context del joc i entendre com eren les coses llavors i com s’han associat en mecàniques del joc. A nivell de dubtes i explicació, està bé i no deixa lloc a buits legals ni coses sense explicar.
Entrem en matèria a dins del joc i parlem de la simbologia: en general m’agrada, és clara. Tanmateix no em convenç alguns objectius de les fitxes de Cerdà i Modernisme que poden conduir a la confusió. Requereixen consultar el reglament perquè no s’acaben d’entendre.
A nivell de components, no hi tinc cap queixa. Troquel gruixut i rígid pels taulers. Les fitxes també estan ben acabades. No fa pinta que s’hagin de fer malbé amb les partides. hagués agraït que les fitxes de ciutadans fossin de fusta per barrejar-les millor sense por a la fricció.
Mecànica
Barcelona es caracteritza per ser una amanida de punts però tot el contrari en les mecàniques. En són poques i molt ben marcades: Col·locació de treballadors, col·locació de llosetes, una mica de gestió de recursos i objectius de final de partida. Anem a detallar-les.
La col·locació de treballadors la trobem només iniciar el nostre torn on hem d’escollir la cruïlla on posar els ciutadans que ens permetran fer les dues (o tres si els situem a l’Av. Gaudí) accions en aquell torn. Això és tot. També importarà en quin ordre posem els dos ciutadans, sobretot per després poder edificar a l’eixample i guanyar punts i fer (in)feliç en Cerdà.
És en aquest punt on entra la col·locació de llosetes. Si podem construir estarem obligats. Ho farem segons els objectius i les bonificacions que estiguin en joc. Addicionalment també trobareu la mecànica de col·locació de llosetes amb les fitxes de carrer i de cruïlla. Les de carrer ens serviran per agilitzar el nostre tranvia, rascar uns punts addicionals i també per obtenir aquell recurs que ens falta pel combo perfecte. El tranvia ens permetrà deixar passatgers i fer aquella acció que, no volem o no podem invertir-hi un torn sencer posant-hi els ciutadans a la cruïlla. Per la seva banda, les fitxes de cruïlla seran una font passiva d’ingressos si les ubiquem allà on s’hi jugaran més ciutadans.
Finalment, els objectius de final de partida, o de ronda segons el que estiguem puntuant, serien un dels aspectes més innovadors i un segell d’en Dani. El més innovador que li trobo a Barcelona és la personalització dels objectius personals més enllà de poder escollir quins són els que et poden beneficiar i prendre’ls del mercat amb la seva acció corresponent. La cirereta del pastís està en poder fer que aquests objectius del teu tauler personal o del tauler central es multipliquin i siguin la principal font d’ingressos de punts si s’aconsegueixen resoldre satisfactòriament. Multiplicar per 2, 3 o 4 un objectius ens permetrà magnificar una de les branques que ofereix el joc. Escollir l’adequada ja és cosa de cadascú.
Experiència
L’experiència que he trobat jugant a Barcelona ha estat molt diversa segons el nombre de jugadors. Una partida a 2 persones permet un marge de maniobra major atès que tens més torns abans no acaba la partida. Les puntuacions també seran majors i aniran decreixent conforme afegim jugadors. A més a més, la duració de la partida és menor a jocs d’una duresa similar i el ritme de joc és molt alt i sense treva. Un anar i venir constant.
El més interessant de l’experiència és com de ben tematitzades estan les mecàniques de les accions amb l’època que està ambientat el joc. La sensació de transformar els camps de patates en l’eixample és real (almenys l’he tingut sempre que hi he jugat) així com cada detall que hi trobem en el joc. El conflicte Cerdà – Modernisme també és un punt constant present en el joc on ens farà prendre decisions determinants.
Deixem de banda l’ambientació del joc i parlem exclusivament del que ens ofereix a nivell lúdic. Barcelona és un joc amigable amb els jugadors ja que tot el que anem fent durant el torn ens reportarà punts i notarem un efecte placebo constant. Conforme anem coneixent el joc i jugant-lo més, ens exigirem que aquells 10 punts que guanyàvem abans ara siguin poca cosa i vulguem guanyar-ne 20 cada torn. El millor és que el joc ofereix les eines per satisfer-nos fins a les persones més exigents.
La interacció entre els jugadors és força elevada tot i ser un joc multisolitari a nivell estratègic. Tenim diferents aspectes que ens faran gaudir de la interacció: l’essencial, la col·locació dels ciutadans al tauler. El que ens permetrà fer de més o de menys i que ens poden bloquejar o fer-ho nosaltres si som prou murris. La ubicació dels carrers i els panots, els quals ens barallarem per obtenir les millors posicions i les que brindin més punts, recursos o les millors accions. També en la disputa dels objectius, tema que parlaré a continuació. I finalment, la ubicació dels passatgers que deixa el nostre tranvia. Ja ho veieu, molts aspectes on haurem d’afanyar-nos per no quedar-nos enrere.
Parlem dels objectius, de les fitxes de modernisme, el peix gros de la puntuació més enllà d’urbanitzar l’Eixample. A Barcelona tindrem 3 objectius comuns que es resoldran conforme anem avançant la partida i arribem als diferents punts de controls. Al nostre tauler personal podrem tenir fins a 5 objectius que obtindrem amb la seva acció concreta. Aquesta versalitat permet que Barcelona ens recompensi una experiència de joc única en cada partida atès que ens hem d’adaptar als objectius comuns i als que aconseguim durant la partida. Però no acaba aquí el tema, i és que aquests objectius els podem millorar i fer-los més potents amb un multiplicador. Aquesta mecànica és la identitat d’en Dani Garcia i és una de les essències que trobarem en els seus jocs.
Pel que fa a Barcelona, haurem d’aprendre al vol a sacrificar objectius i focalitzar el nostre joc en alguna de les diferents branques intentant maximitzar el que puguem i no voler anar a fer-ho tot perquè no serà possible. El repte està servit.
I anem tancant la ressenya de Barcelona, l’estrena de l’autoria d’en Dani Garcia, fent un tribut a la seva ciutat on haurem d’estendre el pla Cerdà i convertir-nos en el millor constructor. Un joc amb molta varietat d’estratègies, moltes vies de puntuació que té unes regles fàcils d’aprendre però que fer-ho bé i saber exprimir al màxim els nostres recursos ens exigirà més del que sembla. Hi trobareu conflicte i interacció en molts punts del joc però mai cap represàlia ans el contrari, recompenses de punts, recursos i Cerdà per la majoria d’accions.
Un joc que ja arrossega un parell de premis i que seguirà creixent. Una de les grans sorpreses i bons dissenys que ens ha deixat el 2023.
