Salton Sea és actualment una de les reserves de salmorra més grans del Estats Units. La teva empresa es dedica a l’explotació ecològica d’aquest material, el processament del qual permet produir energia geotèrmica i liti. Qui haurà aconseguit gestionar millor la seva empresa al acabar la partida?
Fitxa tècnica
| Persones: | 1 – 4 |
| Duració: | 120 minuts |
| Edat: | 14+ |
| Complexitat: | Alta |
| Idioma: | Català |
| Gènere: | Eurogame |
| Autoria: | David Bernal |
| Il·lustració: | Amelia Sales |
| Editorial: | Devir |
| PVP: | 30€ |
Com s'hi juga?
Opinió personal
Salton Sea és un joc econòmic de gestió de recursos i presa de decisions arriscades que ha creat en David Bernal i que ens edita Devir. És la primera gran aposta d’aquest any 2024 i comencen amb un joc exigent que tot seguit us explicaré què en penso. Abans però, agrair a l’editorial la cessió d’una còpia del joc per a poder fer aquesta ressenya.
Disseny i Components
Començarem parlant dels materials, components i disseny que trobareu a Salton Sea. El primer que destacaria, i probablement concidirem tots, és la màgia que ha fet l’editorial per encabir el joc en una caixa d’una mida tan reduïda (seguint l’estela de The Red Cathedral i The White Castle). Hi trobarem la caixa atapeïda de components, però també de 5 reglaments densos que molts escolliran llençar-ne la majoria i quedar-se amb el/s que els hi interessa. No és un punt negatiu, només una consideració a tenir en compte, atès que, gràcies a aquesta política editorial, podem gaudir dels seus jocs d’edició pròpia, en català.
Continuem parlant dels components: Salton Sea inclou moltes cartes, amb diferents usos però que acaben entrant totes en joc i passant per les mans dels jugadors. Personalment, penso no és un joc que necessiti ser enfundat ja que les cartes són prou bones tant en textura com en gramatge i tampoc demanen ser barrejades més que a l’inici de la partida i poc més.
Pel que fa a fitxes i taulers, no tinc res a destacar a nivell material, són més que correctes. Entre totes aquestes lloances s’amaga l’error més garrafal que té el joc (a nivell de components): la falta d’una fitxa que indiqui qui comença a jugar a cada ronda. Haurem d’utilitzar qualsevol altre cosa per indicar-ho o, simplement, recordar-ho.
M’agradaria parlar de la feina que han fet tant l’Amelia Sales com Meeplefoundry. El resultat és que Salton Sea ha quedat com un joc elegant, des de la portada (que la trobo molt maca) fins als detalls d’iconografia, la qual és clara i precisa, que trobareu al tauler de jugador, on cada acció té associada la seva zona de ‘treball’. Si hagués de posar un però, em queixaria de les cartes de ciència, les quals el preu i efecte que tenen a la part superior és tan menut que a vegades costa de veure.
Mecànica
Canviem radicalment de tema i anem a parlar de les mecàniques del joc. La mecànica principal que trobareu a Salton Sea és la col·locació de treballadors, seguida de la gestió de mà i de recursos. Altres mecàniques secundàries com els contractes o objectius de mig i llarg termini.
La col·locació de treballadors és el cor del joc. Tindrem fins a 7 treballadors disponibles (4 a l’inici de la partida). Aquests treballadors seran els que marcaran el ritme de la partida, les accions que podrem fer, o no, segons les circumstàncies que ens envoltin.
Disposarem de més de 10 accions diferents per fer i el secret del joc el trobareu en la gestió de la mà, la qual ens permetrà fer accions més potents respecte les del tauler segons el valor que tingui la carta. És llavors quan entren tots els dilemes morals i hem de prendre la decisió entre mantenir una carta per l’acció o tot el contrari, utilitzar-la com a moneda de canvi per altres beneficis.
A tot això, en el joc hi trobem 3 recursos diferents (a part dels diners): la salmorra, l’energia i el liti. La salmorra serà relativament freqüent tenir-ne, però la resta són recursos preuats que hem d’utilitzar amb seny per no acabar hipotecant els següents torns o fins i tot rondes. L’ús principal de l’energia i el liti serà per complir contractes o bé vendre-ho a una empresa i obtenir diners.
Per acabar, el joc té objectius al final de la partida o bé durant, tot depèn del que surti durant la preparació. Els objectius de curt termini els resoldrà qui primer els aconsegueixi complir i, els de llarg termini, durant la puntuació final.
Experiència
Salton Sea és un joc que millora conforme el vas jugant. L’experiència de la primera partida és d’un joc sec, dur, una mica repetitiu i que vas una mica com un pollastre sense cap cuidant els pocs diners que tens en possessió. Aquest còctel pot comportar un sentiment de frustració lluny del que realment el joc produeix una vegada es domina i es juga en conseqüència. La primera barrera que trobem durant la partida és la por a desprendre’ns de les cartes de la mà per pagar i pretendre obtenir d’una forma senzilla cartes de 3$ o 5$ les quals són força més potents. Error. En el moment que ens atrevim a descartar (pràcticament) tota la mà és quan el nostre motor creixerà i serem nosaltres qui dominem la partida i no el joc a nosaltres.
Aquest punt d’inflexió és el que us permetrà gaudir del joc i començar a traçar camins i estratègies on desenvolupar-te. El ventall de possibilitats és gran però el joc tampoc dona massa marge a sortir del traçat principal excavar -> extreure -> processar. El que fem a partir d’aquí és complir contractes o vendre per diners, això és tot. La monotonia pot seguir present i aquí entren els gustos del consumidor. Personalment és un estil de joc que m’agrada atès que tenir com a objectiu l’optimització del procés per maximitzar-ne el benefici és un estil de joc que, a mi, personalment m’agrada.
Parlem d’escalabilitat. Salton Sea és un joc que escala per compromís. Amb això vull dir que és un joc que no necessita més de 2 persones per gaudir-se plenament. És cert que sent més gent, els mercats de cartes apreten més per la manca d’oferta i es buiden relativament ràpid. Les cartes disponibles són N+2 on N són les persones que estiguem jugant. Per tant, jugant a 4 notarem una lleugera pressió respecte jugant a 2. D’alta banda, i on es nota que hi ha més gent, és en la duració de la partida. És un joc llarg, on els 120 minuts que diu el joc es queden curts (almenys m’han quedat sempre curts) i només les partides a 2 poden entrar en aquest rang de temps. A partir de 3 persones, compteu que el rellotge s’enfila de les dues hores. És per això, com a motiu principal, que el recomano ideal a 2.
És joc té prou estratègies, objectius i varietat entre partides com per considerar que té una bona rejugabilitat i trigarem unes quantes partides abans no haguem vist tot el seu potencial i les diferents formes de combinar accions i puntuació.
En definitiva, Salton Sea és un eurogame prou dur com per considerar-lo més complex que un familiar plus, que ens atraparà durant almenys dues hores en l’extracció i el processament de la salmorra. Tot això mentre correm per obtenir les millors accions i complir contractes com puguem. Un còctel de puntuació que no arriba a ser una amanida de punts però si que ens encuriosirà per descobrir noves vies i assolir més punts. La primera i segona partida seran complexes, però una vegada agafat el ritme de joc no hi haurà qui ens impedeixi experimentar i veure el que les nostres excavadores i fàbriques són capaces de fer.
