Amics, joguines, pizzes i una fortalesa. Amb aquest context ens arriba Fort, un joc de construcció de baralles creat per en Grant Rodiek, desenvolupat per en Nick Brachmann i amb l’art d’en Kyle Ferrin (Root). El joc ens arriba editat per 2Tomatoes en castellà. Serem nosaltres qui aconsegueixi la millor colla d’amics i arribem a fer una fortalesa digne de l’escultura de macarrons?

Si ja coneixes el joc o només en vols saber la meva opinió,  ves a la valoració personal.

Jugadors:	2 – 4
Duració:	20 – 40 minuts
Edat:	10+
Complexitat:	Baixa – Mitja
Idioma:	Castellà
Gènere:	Construcció de Baralles, Gestió de Recursos
Autoria i Il·lustració:	Grant Rodiek, Nick Brachmann, Kyle Ferrin
Editorial:	2Tomatoes
PVP:	30,00€

Components

Preparació de la partida

Per jugar una partida a FORT haurem de preparar la taula de la Següent manera:

1. Reparteix un tauler personal a cadascú, juntament amb 2 millors amics, una guia de referència i una fitxa del seu color per posar al nivell 0 de la fortalesa.
2. Situa el tauler de puntuació al centre de la taula. Posa una fitxa de casa persona a la casella 0.
3. Seguidament posa a la dreta les 60 cartes d’amic i posa les 3 primeres a la part inferior del tauler.
4. Agafa tantes cartes de regles inventades i avantatges com persones+1 sigueu. Poseu les de regles inventades fent una pila boca avall a l’esquerra del tauler. Les d’avantatge boca amunt a la part superior del tauler.
5. Deixa visible la carta d’escultura de macarrons
6. Poseu a l’abast de tothom les fitxes de pizza i de joguines.
7. Cadascú roba 8 cartes d’amic de la pila. Podeu fer un draft per repartir les cartes o quedar-vos les 8 que heu robat. El que preferiu.

Mecànica del Joc

FORT és un joc de mecànica de construcció de baralles (deckbuilduing) però té trets poc habituals. Les cartes tenen accions públiques i privades. Les públiques són les que podrem fer durant l’entretorn. En canvi, les privades, són les accions que farà únicament la persona que jugui la carta.

El joc es desenvolupa per torns. Cada torn està dividit en 5 fases:

Netejar

Descartarem les cartes que tinguem al pati (zona superior del nostre tauler) i les posarem a la pila de descart (zona dreta del nostre tauler).

Jugar

Jugarem UNA carta de la nostra mà i podrem fer l’acció pública, la privada o les dues. En l’ordre que vulguem.
Hi ha accions que mostren una X com una multiplicació. Aquestes accions es poden millorar jugant cartes ja sigui de la mà o del cau que tinguin el mateix pal que la carta de l’acció (si el pal té dues icones, val doble). No podrem fer les accions de les cartes que utilitzem com a potenciadores.
Les cartes que tenen el símbol de la moneda són un comodí a l’hora de potenciar les accions. Si la carta jugada té el símbol de la moneda, s’ha de determinar el pal que equival.

Qualsevol acció que fem i/o potenciem l’hem de poder fer sencera, com ara obtenir recursos a la zona de coses o a la motxilla.

En aquest moment, un cop el líder ha acabat les seves accions, és quan els jugadors passius poden seguir al líder. Això significa que, descartant una carta del mateix pal (o una carta amb pal de moneda), poden fer l’acció pública de la carta que ha jugat la persona activa. Aquesta acció no es pot potenciar i s’ha de poder fer sencera. Els jugadors passius no roben cap carta i continuen jugant amb les cartes que els hi quedin a les mans.

Si el jugador actiu no pot jugar cap carta per no poder fer cap acció, omet aquesta fase i continua el torn.

Reclutar

La persona activa ha de reclutar un nou amic. Aquesta carta la pot agafar del Parc (zona inferior del tauler de puntuació), del Pati de qualsevol altra persona o bé robant la carta superior de la pila de cartes del parc.

Descartar

És hora de descartar totes les cartes que queden a la mà. Les cartes de millors amics aniran a la nostra pila de descart, la resta al nostre pati. Les cartes del cau no es descarten.

Robar

Roba 5 cartes de la teva baralla. Si no les pots robar, barreja la pila de descartades tot formant de nou la teva baralla personal. Aquest és l’únic moment en tot el joc que robareu cartes.

Final de la Partida

La partida de FORT pot acabar de 3 maneres diferents:

• Algú té 25 punts o més al tauler de puntuació.
• Algú arriba al nivell 5 de la Fortalesa (i guanya la carta d’escultura de macarrons).
• La pila de cartes del parc s’acaba.

Quan es compleix alguna d’aquestes condicions es desencadena el final de la partida i s’acaba de jugar la ronda.

Guanyarà qui tingui més punts. Comptarem els punts del tauler de puntuació, del nivell de la Fortalesa i els de la regla inventada. L’escultura de macarrons són 4 punts extres per qui tingui la carta.

Valoració Personal

Els amics i els jocs hi són per jugar i per gaudir-los, sinó que els agafi algú altre. Aquesta és la idea amb la qual ens quedem després de jugar a Fort. Ara analitzaré amb una mica més de detall el joc però abans vull agrair a 2Tomatoes la cessió del joc per poder fer la ressenya.

Disseny i Components

Segur que tots, en veure el Fort heu pensat un Root 2? Doncs no anàveu mal encaminats! No es tracta d’un Root 2 però sí que comparteixen artista. I és que la feina feta per en Kyle Ferrin és espectacular i ha sabut deixar la seva marca amb el traç de les il·lustracions aconseguint que la temàtica del joc quedi molt ben encaixada amb el de la seva obra. Personalment m’ha agradat molt. El que no em convenç tant és l’escala de colors escollida en el joc. Entenc que no s’ha volgut agafar el patró estàndard blau-vermell-groc-verd, però han quedat uns colors tant similars que poden portar a la confusió per al tauler de puntuació.

A nivell de components, el joc és gairebé impecable. La caixa està perfectament compacta perquè no quedi ni mica d’espai lliure. Les cartes són d’una bona qualitat però recomano enfundar-lo perquè es barreja sovint. Si ho feu, tingueu en compte que les cartes hi caben enfundades en premium pels pèls (les cartes vessen una mica del seu espai de l’insert però sense massa repercussió). Els taulers personals són de doble capa i és un gust jugar amb ells. Les fitxes de pizza i de joguines tenen una cara impresa que li donen un plus excel·lent.

Mecànica

El joc té una mecànica força original, m’ha sorprès molt positivament. Les dues peculiaritats que té el joc respecte altres de la seva mateixa categoria són: no robes CAP carta durant el teu torn (excepte les 5 pel següent torn) i que el joc et permet jugar durant el torn de la resta de persones. De fet, en aquest últim punt és on rau la força i l’estratègia del joc. Aprofitar el màxim possible les accions públiques de la resta de les persones perquè durant el teu torn només podràs jugar una sola carta. Si fas les accions públiques dels teus oponents t’assegures que el teu pati estarà buit i 1) evolucionaràs més ràpid i 2) no et reclutaran cartes de la teva baralla.

A part de la construcció de baralles, el joc també té un pes important en la gestió de recursos (pizzes i joguines). Igual que passa amb les il·lustracions, en la mecànica hi tenim els conceptes de “coses” i “motxilla”. És molt important no portar totes les coses a les mans i anar-les guardant a la motxilla, ja sigui per poder emmagatzemar més recursos a les mans o bé per utilitzar la motxilla en altres habilitats. És un altre dels punts crucials de la mecànica que fan el joc diferent i atractiu.

Els dos conceptes que queden pendents són el cau i el pati. El cau ens permetrà guardar cartes. Una bona manera d’eliminar parcialment les que no ens interessen i que ens segueixin sent útils per puntuar o potenciar futures accions. El pati, per la seva banda és la idea que menys em convenç però a l’hora m’agrada molt. No em convenç perquè una mala ronda on hagis de posar 3-4 cartes al pati pot suposar perdre fins a 3 cartes de la baralla, una mort anunciada. Alhora m’encanta just per això, poder agafar aquella carta que tan necessites i està al pati d’algú altre. Una arma de doble fil que generarà interacció i disputes durant la partida. És especialment potent a l’inici de la partida quan encara no hem creat les sinèrgies a la nostra baralla i el pati se’ns omple després de cada torn.

Experiència

Jugar a fort ha estat una bona experiència, he gaudit d’un joc que, per sobre de tot, és original i diferent, i això m’agrada molt. He pogut provar el joc a tots els seus números i si bé funciona bé per a tots ells, el flux de la partida i les estratègies que s’han de prendre no tenen res a veure en una partida a 2 o en una partida a 3-4. El motiu principal és l’entretorn. Quan no n’hi ha, com en les partides a 2, arriba el teu torn amb una mà més carregada i això implica que hagis d’omplir el pati amb més cartes. La manera d’evitar-ho és centrant-te en un o dos colls per potenciar les accions.

Personalment prefereixo les partides a 3-4 i jugar amb la presa de decisions amb les accions públiques dels meus oponents. Això es pot també aplicar a les condicions de final de partida i és que a les partides a 2, és més complicat acabar la pila del parc, ja que, probablement, anireu robant-vos cartes mútuament si us n’interessa alguna. La duració de la partida no varia gaire sigui quina sigui la quantitat de gent que hi jugui. Si que a 2 seran més curtes, però no és descarat tampoc, parlarem de 10 minuts de diferència.

En definitiva, Fort ens ofereix un sistema renovat de construcció de baralles amb un punt important de gestió de recursos en una caixa compacta que no ocuparà res a les nostres estanteries. Un joc fàcil d’aprendre, que davant del dubte amb la simbologia, tenim unes guies de referència que ens ajudarà durant les primeres partides. Apte per a tota la família i que us aportarà una interessant interacció que no us deixarà indiferents. Així doncs, només falta saber qui s’emportarà l’escultura de macarrons.