Mytikas, el cim del Mont Olimp, on competirem per construir i prosperar la nostra ciutat sota l’atenta mirada i supervisió dels Déus. Caldrà afanyar-se perquè l’espai és limitat. Una de les novetat de l’editorial francesa Funnyfox va presentar el passat Spiel, a Essen.
Fitxa tècnica
| Persones: | 2 – 4 |
| Duració: | 30 – 60 minuts |
| Edat: | 12+ |
| Complexitat: | Mitja |
| Idioma: | Anglès i Francès |
| Gènere: | Eurogame |
| Autoria: | Augusto Rocha |
| Il·lustració: | Alain Boyer |
| Editorial: | Funnyfox |
| PVP: | 40€ |
Com s'hi juga?
Opinió personal
A continuació analitzaré amb tot detall què ens depara aquest Mytikas, l’estrena de l’Augusto rocha com a autor de jocs de taula. Abans però, voldria agrair a Funnyfox la cessió d’una còpia del joc per a poder fer aquesta ressenya.
Disseny i Components
Mytikas és un joc de caixa mitjana tirant a gran amb una portada representativa del que veurem al joc però, a primer cop d’ull no sedueix al jugaire. De totes maneres, a nivel d’il·lustracions, el joc m’agrada molt. La simbologia està molt clara en la majoria dels llocs i, tot i necessitar en un inici la guia de referència, de seguida s’entén cadascuna de les cartes i habilitats del tauler. Això permet gaudir d’un joc independent 100% de l’idioma.
L’únic punt que em va generar més dubte és la simbologia emprada a les cartes de Déus. És el punt del joc que genera més dubte i requereix més sovint revisar el significat per entendre quan pots efectuar una acció d’aquella carta (al teu torn, al dels oponents o quan…).
A nivell de components, com ens té habitual Funnyfox, són de molt bona qualitat i hi trobareu totes les figures de fusta, inclosos els recursos. El mateix podem dir del troquel, suficientment gruixut com per ser ben rígid. També vull esmentar com de xulo és el tauler central amb la muntanya de Mytikas i els diferents nivells que porta, on construirem la nostra ciutat.
Mecànica
Les mecàniques que trobarem a Mytikas és col·locació de treballadors, gestió de recursos i pinzellades de col·lecció de sets, construcció de ciutats i seguiment.
La col·locació de treballadors és similar a Nautilus Island, l’altra novetat de l’Spiel ’23 de Funnyfox, i és que el treballador l’anirem movent i en aquest cas ens servirà per fer una acció determinada o una altra. Alhora serà un bloqueig per a la resta de jugadors. Aquest recurs s’enllaça directament amb la mecànica de seguiment, la qual s’empra amb unes fitxes que ens serviran per fer també l’acció principal d’allà on vagin els usuaris. Un recurs habitual en altres jocs com pot ser Fort.
La mecànica més interessant del joc la trobem en la gestió de recursos. A Mytikas hi trobareu una peculiaritat que no he trobat (o almenys no ho recordo de primeres) a cap altre joc. No només haureu de tenir en compte els recursos que aneu recol·lectant sinó que haureu de gestionar on els teniu ubicats. Una interessant doble capa de gestió que no s’acostuma a veure i m’ha sorprès positivament.
Ja per acabar, tenim d’una banda la mecànica de la construcció de ciutats, flux natural del joc i motor de desenvolupament dels jugadors. També un dels condicionals de final de partida encara que rarament s’hi arriba per aquesta via. La peculiaritat que té el joc és que cada edifici no puntua d’una manera absoluta sinó per com de car és l’edifici i a quina altura el construeixes. Això permet coses com que la casa més econòmica a nivell 4 pugui puntuar més que un temple a nivell 1. D’altra banda, a les cartes de Déus hi trobarem una bona aixeta de punts que beu de la mecànica (en bona majoria) de col·lecció de sets: recursos, tipus de cartes, fitxes, qualsevol element del joc servirà com a via per a ser puntuat.
Experiència
Mytikas ha estat una de les sorpreses positives d’aquest Spiel ’23. Un joc que ha passat completament desapercebut i té una varietat de partides i diferents estratègies que no te les acabes.
Sí que és cert que és un joc que convida a ser colla per jugar. Tot sigui per bloquejar més a la resta i obligar a gastar fitxes de seguiment. Quan la partida és a dos jugadors, aquestes fitxes de seguiment perden més protagonisme i gairebé passen a un paper complementari d’accions per maximitzar el torn en deteriorament al seguir l’altra persona.
Pel que fa a la partida com a tal, el joc és un coito interrumpo de manual i genera un punt de frustració no tenir aquell últim torn que et permeti esgarrapar uns punts extres. És probablement el més agredolç de la partida.
Un altre aspecte que és una arma de doble fil (depèn de si t’afavoreix o no), són les cartes de Déus. N’hi ha de molt potents i de molt fluixes. Això pot suposar un avantatge per a qui aconsegueix la carta més forta de les que juguen aquella partida i, en bloquejar-la, no té aturador i es pot preveure la seva victòria conforme avança la partida. És cert que si et ve a favor tot són alegries, però sinó… coses que passen!
Tanmateix els Déus es poden robar entre jugadors sempre i quan no estiguin bloquejats. Aquest punt d’interacció directe pot ser motiu d’amor per alguns i d’odi per a altres. El que segur que reafirma és que el joc té un flux de partida que a 4 persones va de meravella i a 2 es queda més just. En bona part, per aquesta falta de mans sobre la taula per generar interacció amb l’intercanvi constant de propietari en les cartes de Déus.
En general però, l’experiència és molt bona amb el joc. És fàcil d’aprendre i també d’ensenyar-lo a qui mai hi hagi jugat abans. També el veig com a bon trampolí per a aquelles persones que els fa respecte un eurogame dels més durs i volen provar un joc més senzill però que alhora els obligui a pensar, adaptar-se a les circumstàncies i a maximitzar cadascun dels seus torns.
En definitiva, un bon joc familiar plus que s’amaga rere una portada poc atractiva i que us permetrà interactuar entre vosaltres. També gaudir d’unes mecàniques habituals com la gestió de recursos però totes elles amb una petita capa afegida que li donen una exclusivitat que pocs jocs tenen. El següent pas per aquelles persones que comencen a esgarrapar eurogames però encara els fa respecte els jocs amb un desplegament gran. Una sorpresa de joc que confio que puguem gaudir tard o dora amb una edició d’aquí.
