A l’article d’avui parlarem d’un dels jocs que va causar majors sensacions i més s’esperava la seva sortida el passat Spiel’23. Un joc d’autoria italiana que recull el millor de grans eurogames que hem tingut els últims anys i n’extreu un nou joc que ens farà bullir el cervell. Parlem de Nucleum, l’última novetat de Board & Dice i que arriba al castellà editat per Maldito Games.
Fitxa tècnica
| Persones: | 1 – 4 |
| Duració: | 60 – 150 minuts |
| Edat: | 14+ |
| Complexitat: | Molt alta |
| Idioma: | Castellà |
| Gènere: | Eurogame |
| Autoria: | Simone Luciani, Dávid Turczi |
| Il·lustració: | Andreas Resch, Piotr Sokołowski, Zbigniew Umgelter |
| Editorial: | Board&Dice, Maldito Games |
| PVP: | 70€ |
Com s'hi juga?
Opinió personal
Quan Elsa von Frühlingfeld va presentar el seu invent al rei Frederik August II de Saxònia, la gent pensava que era una bruixeria. Va utilitzar un element aïllat d’urani per escalfar un pot d’aigua i va utilitzar el vapor resultant per alimentar un motor que mantenia actiu l’urani mitjançant un procés que el va anomenar “atomització”. El seu dispositiu, el Nucleum, va inaugurar una nova era d’energia i prosperitat durant les pròximes dècades. Saxònia va passar d’una potència regional menor al centre de la ciència europea i l’enginyeria.
Per poder fer aquesta ressenya he utilitzat una còpia que l’editorial Board&Dice ha cedit molt amablement al canal.
Disseny i Components
Comencem parlant del disseny i els components que hem trobat a Nucleum. El primer de tot, no sé si ho compartireu, però és que la portada, només veure-la em transmet un missatge d’èpica com feia temps no veia en una portada. També és cert que em diu que tindrem feina per fer un cop comencem la partida. Una cosa no treu l’altra.
Després de muntar la partida, anem a veure què tal funciona la simbologia i els components.
Nucleum té molts, molts components. Alguns millors que altres. Per exemple, les millores dels taulers asimètrics em semblen extremadament fràgils i ferms candidats a trencar-se. La resta de components són molt bons i consistents, destacant el troquel de doble capa, el qual és un gust jugar-hi.
Pel que fa a la simbologia, és on el joc dóna un punt agredolç. Si bé és cert que queda força clara, necessita ser consultada freqüentment segons quines accions o bonificacions que poden portar a la confusió (principalment quan parlem de descomptes o requisits de contractes). També les accions principals porten a la confusió per la seva semblança entre el símbol i l’acció que representen. La simbologia seria el punt a millorar en un joc 100% independent de l’idioma i agraït en el reglament per resoldre tots els dubtes que sorgeixen durant les partides.
Mecànica
Nucleum és un joc que toca vàries mecàniques i aquí us explicaré com està representada cadascuna d’elles i l’impacte que tenen en el joc. Les mecàniques principals que hi trobareu són: Gestió de mà, contractes, xarxes i desenvolupament tecnològic.
La gestió de mà és l’essència principal del joc, el que ens guiarà al llarg de la partida i ens marcarà el tempo. Tindrem unes vies a la mà que ens marcaran les accions que podem fer, ja sigui al nostre tauler (i resoldre contractes en conseqüència) o bé al tauler principal (i ampliar la nostra xarxa i presència al tauler). Aquesta primera decisió és crucial per sobreviure durant la partida.
Tal i com he esmentat, els contractes (objectius a complir) són una font d’ingressos en punts i altres recursos materials durant la partida. És la cirereta que ens permetrà obtenir aquell cub d’urani, la moneda o el meeple necessari per poder desencadenar unes quantes accions potents més. També ens permetran desenvolupar el nostre arbre d’habilitats, el qual és diferent cadascun, fent el joc asimètric i obligant als jugadors a prendre unes decisions recolzades en les bonificacions que puguin obtenir de la seva facció. Un estil de joc que normalment s’afegeix mitjançant expansions i oferint als jugadors una facció base però que a Nucleum ho tenim directament amb el joc base i no disposem de cap facció base que ens permeti jugar al 100% de condicions iguals.
L’última mecànica que vull comentar és la de les xarxes. Una mecànica que us recordarà en bona part al Brass. En aquest cas, però, les regles són més flexibles i amigables, cosa que ens donarà més permissibilitat a l’hora d’expandir-nos pel mapa i poder anar ocupant les diferents localitzacions. L’expansió de la xarxa és crucial en el compliment de contractes i en l’energització dels edificis, els quals ens donaran punts, recursos i fitxes d’assoliment.
Experiència
Nucleum és un joc que necessita unes quantes partides per gaudir-se plenament. Ens trobem davant d’un joc asimètric, on la satisfacció al final de la partida vindrà representada en bona part per com de bé o malament haguem pogut aprofitar els punts forts de la nostra facció. L’entrada del joc, per a les primeres partides, és dura, difícil i que no tothom acceptarà. Però lluny d’aquesta primera resignació, el joc és senzill de jugar i el mar de fitxes, components i normes, de seguida prenen fil i enllacen entre totes elles.
Tal i com deia abans, Nucleum té un regust a Brass en el sistema de les nostra xarxa. Aquest paral·lelisme no és un impediment per a qui no li agradi el Brass pugui gaudir del Nucleum atès a que tens la llibertat per expandir-te en qualsevol punt del mapa, cosa que no passa amb el joc d’en Martin Wallace.
L’altre regust de joc que té al meu parer és a Barrage, on podríem dir que en Luciani s’ha inspirat per al moviment de l’urani fins arribar a les centrals i les turbines on es processa. Sí que és cert que no hi ha la mala llet que trobes al Barrage amb les preses però la sensació és similar.
Un altre aspecte que vull destacar del joc és la progressió hiperbòlica que té la partida. Inicialment sembla que no passi res, que tot sigui lent i que tinguis tants torns que puguis fer de tot. No més lluny de la realitat, el joc pren molta velocitat en el moment que s’està fent la segona recàrrega i la partida s’accelera de cop, atropellant tota estratègia conservadora.
De totes maneres, també m’he trobat partides on, tot i saber que el final estava a dos torns com qui diu la cosa, la partida s’ha allargat excessivament per la por dels jugadors a acabar-la i no assolir aquells punts que tenien previstos sumar després de fer unes accions extres.
Aquest bloqueig general seria, per a mi, el punt més negatiu de l’experiència del joc. Ara bé, es compensa pel bon ritme que té la partida i per com d’agradable és descobrir i explorar les diferents faccions que el joc ofereix i les maneres de jugar que tenen cadascuna. Hagués inclòs unes faccions base? Sense cap mena de dubte, per evitar explicar a persones novells el funcionament de la seva facció i suavitzar una mica l’entrada del joc. Crec que s’hagués pogut incloure en l’altra cara del troquel de facció.
En definitiva, Nucleum seria un dels grans jocs que ha deixat el 2023. Un joc dur, exigent però no tan cruel com d’altres de la mateixa escola. Un joc amb regust a ja clàssics com poden ser un Brass o un Barrage i que li aportaran una bonica nostàlgia al jugador més acostumat en aquest estil de joc. Les persones nouvingudes en aquest registre gaudiran d’una gran experiència tot i que tenir unes faccions neutrals iguals per a tothom hagués estat un millor punt de partida per evitar frustracions i aquesta capa extra de gestió en el joc. Les partides són, generalment, acotades a les dues hores però fàcilment es poden allargar per la passivitat dels jugadors. Aquests dos últims punts són prou crucials per a mi com per no batejar-lo com el millor joc dur del 2023. Tanmateix és un grandíssim joc que no us deixarà indiferents.
