Fitxa tècnica
Avui toca parlar d’un joc que ha passat d’amagat entre totes les novetats que surten cada setmana. Un joc de gestió d’avions on haurem d’aconseguir ser l’aerolínia amb més beneficis d’entre tots els jugadors. Avui toca ressenyar Pan Am.
| Persones: | 2 – 4 |
| Duració: | 60 minuts |
| Edat: | 12+ |
| Complexitat: | Mitja |
| Idioma: | Castellà |
| Gènere: | Estratègia |
| Autoria: | Prospero Hall |
| Il·lustració: | Prospero Hall |
| Editorial: | Funko Games |
| PVP: | 39,95€ |
Com s'hi juga?
Opinió personal
Estem entre els anys 30 i els 60, tenim una companyia aèria que volem expandir arreu, però Pan American Airways també es va expandint, així que ens haurem d’espavilar per aconseguir ingressos i comprar-li com més accions millor! Haurem de construir aeroports, reclamar rutes (i si tenim sort, vendre-les) i millorar la nostra flota per fer-nos amb el control del mapa, però compte, perquè més aerolínies estaran interessades en el mateix que tu.
Disseny i Components
Pan Am crida l’atenció a primera vista per la seva estètica “vintage”, des de la portada fins als components, passant pel reglament. La tipografia i la línia de colors “desgastats” estan molt ben escollits i els associem fàcilment amb aquella època. Un detall que m’agrada molt personalment, és que els taulers personals de cada jugador, on tenim el track d’ingressos i espai per col·locar la nostra flota, simulen un bitllet d’embarcament d’avió.
Tota la iconografia és clara i simple, i tot el que necessitem saber ho tenim escrit a un lloc o altre. Tenim un resum de la seqüència de ronda al tauler personal, que s’agraeix molt, i tota la resta d’informació repartida pel tauler al voltant del mapa.
La qualitat de les cartes i els components principals (peons d’enginyer, aeroports, avions i monedes) és molt correcte. M’agradaria ressaltar molt positivament el tauler, ja que no és el típic tauler tallat estratègicament per poder-lo plegar, sinó que ens trobem davant d’un senyor tauler, molt robust, amb un gruix considerable sense cap mena de tall que, inexplicablement, es pot plegar sense problemes, tot i que de vegades fa por doblar-lo per on no toca.
La capsa no té gens d’aire i ve amb un semi-insert amb espai per les cartes i la resta de components. Potser l’única queixa que tinc és que les safates pensades per col·locar els avions durant la partida no tinguin tapa, cosa que impedeix guardar-los a la capsa directament organitzats.
Trobo que la relació qualitat-preu és increïble i val molt la pena la inversió, es troben pocs jocs tan econòmics com aquest pel molt que ofereixen.
Mecànica
Pan Am inclou diverses mecàniques molt ben integrades i que funcionen com un rellotge. Per un costat tenim la típica col·locació de treballadors (en aquest cas, ens estem referint a ells com enginyers) en un tauler amb 5 zones molt ben diferenciades. Per altra banda, tenim una gestió econòmica que agafarà un pes molt important, ja que els diners ens serviran tant per fer ofertes a les diferents zones esmentades, és a dir, invertir en construir aeroports, aconseguir drets d’aterratge o millorar la nostra flota per poder anar augmentant els ingressos poc a poc, com per comprar accions al final de cada ronda.
La gràcia principal és que per aconseguir dur a terme les accions anteriors, s’ha de pagar, i la quantitat a pagar dependrà de si algun altre jugador està interessat en fer la mateixa acció que tu. La baralla entre jugadors per col·locar un dels seus enginyers en una zona, fa que cada cop que s’hi col·loca un, es fa fora el que hi havia i augmenta el cost de fer l’acció en cas que hi vulguis anar després. I és aquí on entra una presa de decisions important que ens farà qüestionar fins quin punt volem pagar per fer allò que volíem (tenint en compte que posteriorment ens haurà de quedar capital per poder comprar accions) o reconduir l’estratègia i portar l’enginyer a una altra zona.
Col·locar aeroports i reclamar rutes (que ens pot recordar una mica al clàssic Aventureros al tren, sobretot la mecànica de “pagar” amb cartes per poder fer-ho, només que no són estacions i vagons) són els punts clau del joc, ja que fer-ho ens dona ingressos i ens permet expandir-nos per vendre les rutes posteriorment, però no sempre podem estar segurs que això passarà.
S’inclou també un punt de sorpresa i rejugabilitat, que farà que cada partida sigui diferent, mitjançant les cartes d’esdeveniment que es van revelant al principi de cada ronda i les cartes de directriu (una mena de millores secretes que es poden jugar quan ho indica la carta i poden donar la volta a la partida, si esteu familiaritzats amb Dune Imperium i les seves cartes d’Intriga, vindrien a ser una cosa similar). Les cartes d’esdeveniment ens diran si hem de fer alguna cosa abans de començar la ronda, com fluctua el preu de les accions (pot pujar o baixar en relació amb l’anterior, o establir-se en un valor fix) i com s’expandirà Pan Am a la fase d’expansió.
L’expansió de Pan Am és molt interessant, ja que començarà en un punt concret del mapa, i mitjançant la tirada d’un o més daus (segons indiqui la carta de ronda), s’anirà fent amb el control de les rutes que tingui a l’abast i corresponguin amb la via o vies que han sortit a la tirada, així que el joc també conté un punt d’atzar que escapa al control dels jugadors. Si Pan Am passa per on tens una ruta, te la compra a un preu fix establert segons la llargada d’aquesta, i això ens pot interessar molt, sobretot amb les rutes més llargues (valor 3 i 4), però no passa fins les últimes rondes que és quan es té accés a la compra d’avions més grans. Si tens sort, al dau també hi ha una cara que ofereix la possibilitat de vendre qualsevol ruta, i això va molt bé per les que no pertanyen a cap de les vies per les quals Pan Am s’expandeix de forma natural.
Experiència
Ens trobem davant d’un joc que escala de meravella, però l’experiència canvia dràsticament depenent de quants juguem, ja que com més jugadors hi hagi a la partida, menys enginyers tindrem disponibles per fer servir durant les rondes. Concretament, el joc estreny molt més a 4 jugadors, amb només 3 enginyers per jugador. Això implicarà que, probablement, els nostres ingressos per ronda no augmentin massa perquè podrem reclamar moltes menys rutes, i això implicarà que en podrem vendre menys i anirem molt justos econòmicament per comprar accions o invertir en rondes posteriors.
Resumint, si només podem fer 3 coses en una ronda, sí o sí voldrà dir que en sacrificarem alguna per fer-ne una altra, i s’ha de valorar molt bé a quines zones del tauler envies els teus enginyers. Pel que fa al mapa tot queda igual d’atapeït, però que hi hagi una persona més amb la que barallar-te per certes rutes o anar a certes zones es nota molt. Si t’agrada estar amb l’aigua al coll, t’agradarà al seu màxim de jugadors, però personalment considero que el seu número ideal és 3, només per la sensació que realment estàs fent progrés ronda rere ronda sense perdre massa la interacció i pique amb la resta de jugadors. El millor dels dos mons, que per a mi és la combinació més satisfactòria.
La duresa del joc és mitja, s’explica de manera fàcil i el ritme s’agafa des de la primera ronda, és un joc molt assequible per persones que juguen de manera ocasional i estan més acostumades a jugar fillers, i també és súper gaudible i té suficient profunditat per juganers experimentats. Un “jugassu” com la copa d’un pi que ha passat més desapercebut del que hauria.
