Pluto Games, des de Corea del Sud, ens presenta el seu nou joc President Maker, que podrem trobar a la propera fira Essen Spiel. També hi podreu trobar el seu altre joc Uncharted Passage: Remastered En aquest article parlaré exclusivament de President Maker pel qual he utilitzat una còpia que l’editorial m’ha enviat molt amablement i us explicaré què m’ha semblat. També us faré cinc cèntims de com funciona.
President Maker
Autoria: Bonghwan Ju
Il·lustració: Wanjin Gill
2 - 4 jugadors
45 minuts
14+ anys
PVP: 25€
President Maker és probablement una de les sorpreses lúdiques més inesperades els últims mesos. Abans d’entrar en detall, us explico per sobre com funciona el joc.
Representarem un partit polític en la cursa electoral a Corea del Sud en ple segle XXI. S’acosten les eleccions i hem de preparar la millor campanya possible per guanyar les eleccions.
El joc dura dues rondes i acaba amb una fase de míting abans de la votació final. Desglossem la ronda:
- Fase de míting: Escollim dues regions de Corea per visitar i incrementarem la nostra popularitat 1-2 valors depèn de si som els únics en anar-hi o no.
- Fase d’accions polítiques: Jugarem 3 cartes per tal d’obtenir popularitat, engagement (o disminuir-lo), i desestabilitzar els nostres oponents polítics. Això implica, a vegades prendre riscos que poden passar factura. L’ordre sempre és govern, oposició, partit de centre i candidat independent.
- Fase de premsa: Incrementem l’engagement a les regions on hi hagi partits amb més popularitat que el llindar i addicionalment, el partit que hagi pres més risc a la fase anterior, per un vot al comptador general (el que serien els punts).
En acabar la ronda 1 farem una enquesta presidencial que farà que un partit guanyi un punt al comptador de votació.
Seguidament fem una ronda 2 amb els mateixos passos i acabem amb una fase de mítings on jugarem només 1 carta.
La partida acaba amb el recompte de vots. A cada zona introduirem les fitxes corresponents de cada partit i en traurem tantes com digui l’engagement d’aquella regió. Cada fitxa extreta atorga un punt al comptador de vots d’aquell partit.
Guanya la partida el partit que obtingui més vots!
Ara que ja heu vist com funciona el joc, us explico què m’ha semblat.
Començaré parlant del concepte del joc. El plantejament és un joc de política ambientat en Corea. L’únic joc de caire polític que havia jugat fins ara era Hegemony i, com podeu suposar, es troba a les antípodes de President Maker. A partir d’aquí la meva curiositat va ser: com s’ha aconseguit fer un joc de política amb caixa petita, curt, i un reglament curt? I més encara, com aconseguiran endinsar-me dins del joc i que tingui la sensació d’immersió que espero que tingui un joc d’aquesta temàtica?
Doncs bé, President Maker ha aconseguit tot això i més. Ha estat increïble com ens ha agradat i com hem gaudit les partides. Hem vibrat, cridat i rigut i, quan un joc aconsegueix que tot això passi a la taula, és que el joc i l’experiència que et proporciona paga la pena.
El joc ens ofereix una interessant asimetria entre els 4 partits polítics. Aparentment, govern i oposició (colors lila i taronja) tindran les mateixes cartes per alterar la popularitat de cadascuna de les regions. La diferència serà quins popularitat inicial tindrà cada partit en iniciar la partida i també qui actuarà de govern i qui d’oposició, ja que afecta en l’ordre de joc. Ja veureu que, inconscientment, tots els atacs se’ls faran mútuament per la por a que un guanyi l’altre. Mentrestant, els altres dos aniran escalant…
En tercer lloc tenim el candidat de centre. És una facció interessant ja que té unes cartes prou potents com per plantar cara al bipartidisme i optar a la victòria. Augmentarem la popularitat amb certa facilitat i ens aprofitarem de la disputa entre govern i oposició per anar esgarrapant vots. La seva habilitat ens donarà un plus si aconseguim no ser el centre d’atenció de la premsa (fase 3). És una facció que m’ho he passat bé quan l’he portat.
Per acabar, tenim el candidat independent. A nivell d’estratègia i tàctica em recorda molt al Rodamon del Root. Un personatge que va per lliure, es dedica a donar pel sac a la resta, i la resta l’ajuda a ell per no beneficiar als altres que són més forts. És sense cap mena de dubte la facció més troll i divertida de jugar però alhora la més difícil ja que no tenim gaires cartes que ens facin guanyar popularitat i necessitarem gestionar molt bé quines polítiques fem. La seva habilitat ens permetrà augmentar la popularitat en 2 regions + Seoul si la política que apliquem és la que estem especialitzats (màxim 2 cops en tota la partida, suficient).
A nivell mecànic el joc és sec: moure cubs amunt i avall en base quines cartes juguem. Tot i així, quedar-se amb aquest concepte seria erroni. El joc va més enllà.
Justament aquest ‘més enllà’ és l’aspecte mecànic que més m’ha agradat. Com passem d’un joc tan tàctic a un de probabilístic en qüestió de segons. És agafar la bossa de les votacions i la taula tremola. No importa que tinguis tots els marcadors al màxim que al final sortiran les fitxes que toqui. És una antítesis mecànica que m’ha seduït molt i és el punt on es generen tants riures i es viu una immersió absoluta en el joc. Aquesta magnífica votació final.
Normalment aquesta votació final va molt ajustada. La diferència final pot ser d’un sol vot. I normalment no en són més de 2. En aquest moment, quan tot això està tan ajustat és quan entra en joc el paper de les cartes de risc.
Les cartes de risc les guanyem en funció de quina carta de política juguem i que, qui en tingui més a la fase de premsa, perdrà un vot a la votació final. Aquestes cartes de risc es roben a cegues i tenen d’una a tres bombes. Per tant, ni qui té menys cartes està salvat ni qui en té més està condemnat. Tornem al concepte de la probabilitat i la màgia de la incertesa en un joc ple de tàctica. El que vindria a ser política.
Com podeu imaginar, el joc brilla quan som 4 persones jugant-hi i cadascú és un dels candidats. A 3 encara es pot jugar prou bé ja que el candidat independent va per lliue i només juga la fase de mítings, també el recomanaria sense cap mena de dubte. En canvi, a 2 persones, no crec que sigui el joc més ideal atès les circumstàncies i, si bé es pot jugar, perd tota la gràcia el conflicte que es genera al voltant dels marcadors de popularitat en ser un duel 1vs1 i que com a NPC tinguem només el candidat de centre i ni tant sols l’independent participi en res de la partida.
L’últim que vull comentar és la figura del candidat menor. Una carta que només podrà jugar una persona i qui la jugui obtindrà un vot extra permanent a cadascun dels barris. El preu a pagar serà tenir dues bombes extres a la fase de premsa, fent que el risc de perdre un vot sigui major. El candidat ideal per aquesta fitxa és l’independent, però qualsevol el pot obtenir i serà una grandíssima arma de doble fil en tot moment.
Concloent aquesta ressenya, he de reconèixer que feia temps que no jugava a un joc de tall familiar amb una temàtica tan adulta com unes eleccions i que conforme avança la partida passem d’un joc d’estratègia i interacció absoluta a un party on els riures i la xerinola arriba al seu furor màxim. Sense cap mena de dubte, és un dels jocs que m’he divertit més i he rigut més últimament. Si li sumes l’asimetria i que no és excessivament llarg, és un must have de manual.
I fins aquí President Maker, la gran novetat de Pluto Games que presenten a la fira Essen SPIEL d’enguany que se celebrarà els propers 22-25 d’octubre.
Àlex - Jugador Inicial
Malalt dels jocs de taula. M'agrada compartir aquesta afició amb la meva gent i, de pas, compartir-ho amb tothom que hi tingui interès. Em veureu fer ressenyes, recomanacions i tutorials per les diferents xarxes socials i el web.
