Aquest article l’ha escrit Pau, fundador de KLEFF, associació lúdica de Barcelona. King of Tokyo és un dels meus jocs favorits, tal com explico a l’episodi del podcast de Cunyadisme Lúdic 1×05 – King of Kleff.
En aquest post ens centrarem en els quatre títols principals de l’univers King of Tokyo: King of Tokyo (el clàssic i la caixa “prèmium” de “Montser Box”), King of Tokyo: Origins, King of Tokyo: Duel i King of Tokyo: Godzilla. Deixo fora d’aquest repàs altres títols i variacions del mateix ecosistema, com King of Tokyo: Dark Edition, King of New York, King of Monster Island o Mindbug: King of Tokyo, que mereixerien un article a part.
De què va King of Tokyo?
King of Tokyo és, fonamentalment, un joc de llançar daus amb mecàniques de push your luck: cada torn decideixes fins a quin punt vols arriscar per obtenir millors resultats abans de plantar-te. Per guanyar la partida cal aconseguir un de dos objectius: ser l’últim monstre viu o arribar a 20 punts de fama abans que la resta de jugadors.
A cada torn el jugador actiu llança sis daus fins a tres vegades, decidint quins es queda i quins torna a llançar. Els símbols dels daus permeten atacar la resta de monstres (o el monstre que ocupa Tokyo), recuperar vida, guanyar energia per comprar cartes de poder, o sumar punts de fama. Qui ocupa Tokyo rep un punt de fama per torn però també rep tots els atacs de la resta de jugadors fins que li torni a tocar jugar, cosa que genera un dilema constant entre quedar-se a la ciutat (i acumular fama) o sortir-ne (i recuperar vida). Si vols aprofundir en el detall exacte de les regles, pots consultar el reglament oficial de King of Tokyo.
Es tracta d’un joc de tall familiar que funciona molt bé com a joc d’iniciació per a jugadors amb poca experiència en jocs de taula moderns. Un punt a tenir en compte: com que en algunes partides hi ha eliminació de jugadors (quan un monstre es queda sense vida, queda fora de joc), pot generar certa frustració en jugadors que no portin bé haver de deixar de jugar abans que la resta.
Diferències entre els diferents jocs
King of Tokyo (el clàssic) i les seves expansions
King of Tokyo és el joc original del qual han sorgit la resta de títols d’aquest univers. Al llarg dels anys ha rebut diverses expansions que enriqueixen l’experiència sense canviar-ne l’essència: Halloween, King of Tokyo: Power Up! i King of Tokyo: Mindbug, que principalment introdueixen noves cartes amb accions especials o nous daus.
Més recentment s’ha publicat King of Tokyo: Even More Wicked!, una expansió que afegeix un tauler addicional amb un indicador de «maldat» (Wickedness Gauge). Cada trio d’urpes o de llampecs que treguis als daus et fa avançar el comptador per aquest indicador i en superar certs llindars (3, 6 o 10 punts) pots reclamar una fitxa de maldat amb un efecte permanent, com curar-te en entrar a Tokyo, copiar una carta de poder d’un altre jugador o infligir verí als rivals. És, per tant, una capa extra d’estratègia per a qui ja domina el joc base i vol provar aquesta nova mecànica i dinàmica dins de les partides. Des del meu punt de vista, és completament prescindible i no cal comprar-lo.
King of Tokyo: Monster Box
No presenta cap diferència significativa respecte al King of Tokyo original: és simplement un recopilatori que inclou el joc base i les expansions publicades fins al moment, tot en una mateixa caixa.
Si tens molt clar que vols tenir la col·lecció completa d’expansions. Aquesta nova edició inclou les expansions “Halloween” i “Power Up!”, onze cartes exclusives, el personatge de Baby Gigazaur amb les seves cartes Power Up i una safata de daus. Els seus components són exactament els mateixos que trobaries en la versió estàndard i no hi ha cap deluxificació ni res semblant però t’estalvia espai i diners al oferir totes aquestes expansions dins d’una mateixa caixa.
King of Tokyo: Origins
És una versió més compacta del joc: admet fins a 4 jugadors, en lloc dels 6 que admet l’original. Això comporta l’eliminació de la Badia de Tokyo (Tokyo Bay) i, per tant, de les dinàmiques que apareixen en partides de 5 i 6 jugadors. Inclou algunes cartes i monstres nous, amb la voluntat de diferenciar-se una mica del King of Tokyo clàssic més enllà de la mida de la caixa.
A més de la mida de la caixa i la reducció del número de jugadors, també ens trobem una reducció en el PVP: King of Tokyo té un preu de venta al públic de 37€ mentres que King of Tokyo: Origins té un preu de venta de 25€.
King of Tokyo Duel
És l’adaptació per a dos jugadors, i probablement el títol que més s’allunya de la resta de l’univers de KoT. Manté l’esperit de llançar daus per guanyar energia, sumar fama i reduir la vida del rival, però l’estructura de joc canvia radicalment: en lloc del tauler clàssic, hi ha un doble marcador de Fama i Destrucció que avança per una pista compartida (un track) situada entre els dos jugadors. Cada trio de símbols de fama o destrucció que treguis als daus fa avançar el marcador corresponent cap al teu costat. La partida s’acabarà i guanyes si arribes a l’espai de victòria del teu costat, si redueixes la vida del rival a zero, o si aconsegueixes que els dos marcadors quedin dins la teva «zona d’atenció mediàtica» (Spotlight Zone).
La gran diferència respecte a la resta de jocs de l’univers és que cada monstre té un poder especial asimètric propi (per exemple, Gigazaur pot convertir parelles de símbols en fama o destrucció, o el The King pot col·locar fitxes de «Buzz» que bloquegen l’avenç del rival per el track). Aquesta asimetria fa que triar monstre tingui un pes estratègic molt més gran que en el King of Tokyo original. El joc cataloga cadascun dels monstres en diferents nivells segons l’experiència dels jugadors ja que les seves habilitats poden ser més o menys dificultoses d’entendre.
Des del meu punt de vista, la mecànica que s’introdueix amb els tracks és prou interessant com per a donar-li una oportunitat però després de varies partides tinc la sensació de que es perd un dels aspectes claus i que fan que sigui tan divertit King of Tokyo: la interacció directa entre jugadors i jugadores. Avançar al track es converteix en una tasca pràcticament solitaria en la que poques vegades gastarem tirades de daus per a fer retrocedir qualsevol dels marcadors: és més interessant i assequible moure el teu propi marcador o guanyar la partida eliminant l’altre monstre.
King of Tokyo: Godzilla
És el títol més recent de l’univers i ofereix un gran canvi d’imatge: tant el disseny gràfic, amb una estètica que evoca l’Era Showa de Godzilla (1954-1975), com els components, que ara són de fusta i més sostenibles. Però la gran novetat no és estètica, sinó mecànica: la introducció de cartes d’esdeveniment i cartes d’evolució que ja havíen conegut en els Power Up.
Les cartes d’esdeveniment s’afegeixen al baralla de cartes de poder i afecten tots els monstres de la taula alhora, generant canvis de regles sobtats i moments força imprevisibles. Les cartes d’evolució, d’altra banda, són un mòdul opcional: cada jugador rep una baralla pròpia d’evolucions específiques del seu monstre i en comença amb una a la mà, cada cop que treu un trio de cors als daus pot robar-ne dues més i quedar-se’n una. Algunes evolucions són d’ús immediat i altres tenen un efecte permanent un cop jugades, al igual que la resta de cartes que pots anar adquirint al llarg de la partida. En conjunt, aquestes novetats fan que King of Tokyo: Godzilla sigui una versió una mica més completa i profunda que el King of Tokyo original.
Conclusió: La meva opinió i per a qui és cada joc?
King of Tokyo, i tots els títols d’aquest univers, no inventa res: llançar daus per a aconseguir “recursos”, comprar cartes que milloren les nostres “habilitats”, atacar i eliminar jugadors, etcètera. No obstant això, les mecàniques estan molt ben encaixades amb la temàtica del joc (monstres intentant fer-se amb el títol de rei de Tokyo) amb partides diferents i úniques gràcies al seu immens ventall d’habilitats presents a les cartes.
Trobo a faltar que en noves edicions no s’hagi apostat per a deluxificar una mica el joc amb monstres en format figura enlloc d’una trista cartulina que amb el transcurs del temps es fa malvé. Afortunadament, a internet pots trobar fàcilment gairebé tots els monstres principals de la franquícia per a imprimir en 3D i colorejar al teu gust. Us deixo una imatge de les meves figures per si teniu curiositat per saber com quedaria Cyber Kitty, Gigauzar o Meka Dragon, entre altres.
El meu joc preferit segueix sent el King of Tokyo original, per diversos motius:
- És un joc molt fàcil d’aprendre i d’ensenyar a gent nova.
- Admet un bon nombre de jugadors, tot i que el nombre ideal segurament és 4: amb 5 i 6 jugadors s’afegeix la Badia de Tokyo, i des del nostre punt de vista això fa que la partida es torni més imprevisible i costi més gestionar l’estratègia per guanyar.
- Tot i tenir una bona dosi d’atzar pels llançaments de daus, hi ha força marge estratègic: cada jugador pot orientar-se cap a una condició de victòria o una altra segons com evoluciona la partida.
- La interacció directa entre jugadors és un aspecte que no tothom gaudeix igual, però en el cas de King of Tokyo és precisament un dels punts que el fa més divertit: genera una lluita real pel control de Tokyo que encaixa perfectament amb la temàtica del joc.
Per a qui és cada joc:
- King of Tokyo: per a jugadors casuals i experimentats que busquin un títol lleuger per completar una sessió de jocs.
- King of Tokyo: Origins: per a jugadors amb poca experiència i públic juvenil que encara han d’assimilar conceptes lúdics i mecàniques de jocs de taula moderns.
- King of Tokyo Duel: per jugar en parella.
- King of Tokyo: Godzilla: per a tot tipus de jugadors, però especialment per a qui gaudeixi dels esdeveniments aleatoris i vulgui anar una mica més enllà del joc base.
I tu, quina versió de King of Tokyo has jugat i és la teva preferida?
Pau - Kleff
Juganer des que el tió em va portar una còpia de Carcassonne. Després de passar per una depressió vaig redescobrir el món dels jocs de taula moderns i des d'ençà he estat organitzant l'afterwork lúdic més gran d'Europa: KLEFF.
Jugo a tot tipus de jocs però gaudeixo més dels jocs que tenen una duració continguda i em fan passar una estona entre cartes, daus, taulells i riures. Hi ha un joc de taula per a cada persona i cada moment.
