Després de l’èxit de les dues primeres entregues d’Azul, Michael Kiesling ens presenta un nou repte amb aquesta nova proposta: Azul Pabellón de Verano. Un nou trencaclosques on haurem de tornar a Portugal i esforçar-nos per obtenir el millor pavelló d’estiu per al rei Manuel I. Un joc editat per Asmodee que no deixarà indiferent a ningú; ni als veterans de la saga ni als més novells.

Si ja coneixes el joc o només vols saber la nostra opinió,  ves a la valoració personal

Jugadors:	2 – 4
Duració:	30 – 45 minuts
Edat:	8+
Complexitat:	Baixa
Idioma:	Castellà
Gènere:	Abstracte, Estratègia, Familiar
Autor/s:	Michael Kiesling
Editorial:	Asmodee
PVP:	39,95€

Components

Preparació de la partida

Per jugar a Azul Pabellón de Verano cada jugador haurà d’agafar un taulell de jugador i posarem al mig de la taula els expositors segons el nombre de jugadors. Posarem el taulell de puntuació a un costat de la taula amb el marcador de ronda a la 1a posició i el dels jugadors a la casella número 5.

Omplirem la bossa amb les 132 llosetes i en treurem 10 per posar-les al taulell de puntuació, tal i com ve indicat al taulell. Posarem 4 llosetes a sobre de cada expositor, també escollides a l’atzar de la bossa.

La torre es posarà a un costat de la taula i és on posarem les fitxes descartades. Les fitxes de puntuació les agafarem un cop aconseguim fer una volta al taulell de puntuació. Mentrestant, les podem guardar.

Mecànica del Joc

Azul Pabellón de Verano està dividit en diferents rondes, igual que els seus predecessors i la mecànica bàsica és molt semblant. En aquest cas jugarem 6 rondes, les quals cadascuna està dividida en dues fases. És molt important tenir en compte quin color assenyala el marcador de ronda ja que aquell color serà el color comodí de la ronda.

Fase 1: Adquirir llosetes

En aquesta fase és obligatori adquirir llosetes durant el teu torn. El primer jugador posarà la lloseta de jugador inicial al centre de la taula abans de fer cap acció. Pots agafar llosetes d’un expositor o del centre de la taula. Sempre les posaràs al costat del teu taulell.

Si esculls un expositor, hauràs d’agafar totes les llosetes del color que hagis escollit excepte si és el color comodí, que només en podràs agafar una. Les llosetes restants s’hauran de posar al centre de la taula.

Si esculls qualsevol altre color i, a més a més, hi ha llosetes del color comodí, en podràs agafar una. La resta de llosetes es posen al centre de la taula.

En cas d’escollir del centre de la taula, s’apliquen les mateixes normes que els expositors (totes les llosetes d’un color i/o una lloseta comodí). El primer jugador que agafa llosetes del centre de la taula, perdrà tants punts com llosetes agafi, però, a canvi rebrà la lloseta de jugador inicial.

Els torns s’aniran jugant fins que no quedi cap lloseta a la taula.

Fase 2: Jugar llosetes i obtenir punts

El taulell està format per estrelles de diferents colors i una estrella incolora al centre. Cada estrella té sis espais disponibles i cada espai té un número que representa quantes llosetes hem de gastar per omplir-lo.

Per posar una lloseta a un espai d’una estrella de color, hem de tenir tantes llosetes d’aquell color com digui la casella que volem omplir. En cas de no tenir-les, el color comodí de la ronda serveix com a moneda per a qualsevol dels sis colors del joc i ens pot ajudar per omplir aquelles caselles on ens falta alguna lloseta.

Posarem una lloseta del color corresponent a la casella escollida i l’excedent el descartarem posant les fitxes dins la torre. Per exemple: una casella on hem de pagar amb 3 llosetes, una anirà al taulell i les altres dues a dins la torre.

A l’estrella del centre hi podem posar qualsevol color però 1) màxim 1 fitxa per a cada color i 2) cada casella s’ha de pagar amb el color que hi posarem (utilitzant el color comodí si és necessari).

El sistema de puntuació és senzill: quan posem una lloseta en una estrella sumem tants punts com llosetes adjacents tingui la fitxa que hem posat (des d’1 punt si està sola, fins a 6 punts si tanquem l’estrella).

Aquesta fase s’anirà jugant normalment fins que els jugadors no puguin posar més llosetes al seu taulell o decideixin no posar-ne més. Cada jugador pot guardar fins a 4 llosetes als espais de les cantonades per a la següent ronda. L’ús és opcional i això ja depèn de l’estratègia de cadascú.

Bonificacions

En el moment que un jugador rodeja les casella d’un pilar, d’una estàtua o d’una finestra, automàticament rep una bonificació i pot agafar 1, 2 o 3 llosetes (depenent de la bonificació) del taulell de puntuació i les podrà utilitzar en aquesta mateixa ronda. Seguidament es reemplacen els espais que quedin buits per fitxes de la bossa.

Final de la Partida

Una partida a Azul Pabellón de Verano acaba després de jugar 6 rondes. Després d’acabar cada ronda, el jugador que tingui el token de jugador inicial haurà d’avançar una posició el marcador de ronda i reomplir cada expositor amb 4 noves llosetes. Si no queden fitxes a la bossa de tela, s’agafen les de la torre i s’omple la bossa.

Després de jugar la 6a ronda, els jugadors sumaran punts addicionals per completar estrelles i per cobrir tots els números 1, 2, 3 o 4.

Guanyarà la partida el jugador que tingui major puntuació.

Valoració Personal

Després de jugar diverses partides a aquest nou Azul podem afirmar que és un bon joc però no és la millor entrega de la saga. Si mai has provat abans cap altre Azul et recomano començar per aquest directament si busqueu un joc fàcil d’aprendre, ràpid i alhora suficientment complex. Si busqueu un enfrontament més directe aniria a per Vitrales de Sintra.

En aquest Pabellón de Verano, totes les partides tindran un flux similar i la quantitat de fitxes que podràs posar al taulell serà semblant. La diferència estarà en saber controlar en tot moment les necessitats dels rivals i saber gestionat molt bé els punts en joc per tal de ser el guanyador de la partida.

Analitzem el joc part per part: A nivell de disseny seguim amb la mateixa dinàmica de les rajoles portugueses. Un disseny clàssic però renovat amb les noves llosetes romboides. Té un caire més estiuenc. Està molt ben aconseguit.

Pel que fa a materials, seguim també l’estela dels altres Azul i és el punt feble del joc. Tot el que guanya per les llosetes (que són de 10) ho perden als taulells, ja sigui perquè són de cartró prim o perquè és molt fàcil que tot el mosaic es mogui amb qualsevol moviment brusc.

La mecànica és la nostra part favorita. A la primera fase, tot es basa en gestió i control de cada expositor; dominar la situació i llegir les intencions dels altres jugadors. Qui millor ho faci té mitja partida al sac. La segona part és més relaxada però cal tenir les idees molt clares per no perdre rajoles per falta d’espais lliures. És aquest punt on es complica la partida i es gaudeix realment de l’essència d’Azul. La part que menys ens agrada del joc és que l’haver de puntuar per cada rajola que posem al taulell. Es fa una mica pesat, sobretot al principi que sempre es suma 1 o 2 punts.

Si parlem de rejugabilitat, Pabellón de Verano té una rejugabilitat regular ja que el joc es crema força ràpid. Automatitzes com has de jugar i quines són les combinacions que et reporten més puntuació però, tot i així, podeu jugar-hi desenes de partides i cadascuna serà més ajustada que l’anterior. A nivell d’originalitat, no ho puc valorar gaire alt ja que la base de la mecànica del joc està feta des de fa anys i l’únic que és diferent en aquesta entrega són les normes de col·locació bàsicament. Sí que és original, però no té la innovació que hi va haver amb el primer Azul.

En conclusió, Azul Pabellón de Verano és un joc que intenta donar un nou aire a la saga però que malauradament ha quedat com un joc força pla i monòton. Fàcil d’aprendre, sí. Que el gaudireu les primeres partides, sí. Però està molt lluny dels altres Azul i el resultat final del producte no és en cap cas el que hauria de ser. Abans us recomanaria qualsevol altre Azul.