El 1260 es va descobrir una mina de plata prop de l’actual Kutná Hora. Aquesta troballa va fer que gent de tot Europa es desplacés cap aquella remota zona de l’actual República Txeca i, a partir d’allà, varen construir una ciutat que, un segle després arribava a disputar la importància i el protagonisme amb Praga. Tot això gràcies a l’extracció de la plata en aquelles mines que van ser explotades durant diversos segles.
El joc de Kutná Hora representes l’esperit d’aquella època i haurem de gestionar els diners que tinguem per d’enriquir-nos el màxim possible, tot emulant el que fou aquella època platejada de la història.
Fitxa tècnica
| Persones: | 2 – 4 |
| Duració: | 30 minuts per persona |
| Edat: | 13+ |
| Complexitat: | Mitja – Alta |
| Idioma: | Castellà |
| Gènere: | Eurogame |
| Autoria: | Ondřej Bystroň, Petr Čáslava, Pavel Jarosch |
| Il·lustració: | Roman Bednář, Štěpán Drašťák, Dávid Jablonovský, Jakub Politzer, Milan Vavroň |
| Editorial: | Devir |
| PVP: | 59,95€ |
Com s'hi juga?
Opinió personal
Avui toca parlar d’un joc que va ser presentat a la fira de jocs de taula d’Essen, l’Spiel, el passat 2023. Un joc que ha tingut les xarxes una mica polaritzades i que s’han llegit opinions de tots colors. És per això que us vull apropar el joc de la manera més pròxima per a que tingueu una idea el més propera abans de decidir si el joc us pot encaixar o no.
Per a fer aquesta ressenya he utilitzat un joc que m’ha cedit Devir i he pogut fer mitja dotzena de partides a tots els nombres de jugadors possibles.
Disseny i Components
El primer missatge que transmet el joc és serietat i foscor. És un joc amb una paleta de colors que va del gris al negre en general i només els gremis (que us en parlaré després) li donen el colorit.
Personalment el joc no m’entra per la portada però el trobo molt elegant un cop obert a taula. Els detalls brillants al tauler li donen un bon encant.
A nivell de components ens trobem davant de la línia Chech Games Edition, l’editorial mare, que fa components ben partits però amb una qualitat de troquel molt justa. En aquest cas, ens trobem que els marcadors del preu dels productes es pelaran amb la primera partida atès a la fricció. El mateix passa amb les peces del trencaclosques que monta el tauler principal. En general, és un tema que l’editorial txeca s’hauria de mirar.
Tot i així, la part positiva és l’estrena dels components ‘RE-Wood’. És un nou material creat a partir de fusta reciclada juntament amb aglutinant que permet fer component amb un tacte únic i molta definició. Ho puc corroborar.
Ja per acabar, parlem de la simbologia. En general és clara i no comporta a cap dubte, excepte la catedral de Santa Bàrbara que, en ser accions especials i úniques al joc, ens tocarà revisar freqüentment el full d’ajuda el qual està el joc molt ben explicat.
Mecànica
Les mecàniques que trobem a Kutná Hora en són diverses. La més important i que serà el nexe amb la nostra partida és la gestió de la mà. Disposem de 6 cartes amb dues accions cada carta. A cada ronda jugarem 5 cartes (2/2/1 cada torn) i haurem d’escollir quina carta jugar en cada cas. Fer un mal torn pot ser un detonant per encadenar mals resultats, així que és vital que juguem les cartes quan i com toca per no quedar-nos despenjats en la carrera.
La segona mecànica clarament present al joc és la gestió econòmica, el que seria l’únic recurs de la partida. Un dels aspectes més importants en aquesta gestió és que una persona pot arruïnar-se a l’inici de la partida i, si no ha produït recursos, quedar fora de joc pel sol fet de no tenir diners. Cruel però beneit si algú ho fa.
La resta, com qualsevol joc de gestió econòmica, s’aprecia un efecte bola de neu on cada acció d’ingressos que fem, veurem el fruit de les accions prèvies que ens hauran permès maximitzar la producció de recursos.
Les mecàniques que trobareu a nivell de tauler és col·locació de llosetes a la ciutat i a la mina. Una mecànica que serà l’aixeta d’un important gruix de punts i el ciment del nostre desenvolupament. Aquest desenvolupament el trobarem al nostre tauler també, on, a partir de construir edificis, obtindrem més recursos per a tenir millors ingressos i alhora unes bonificacions molt sucoses.
Finalment, la mina puntua amb un sistema de majories semi col·laboratiu on, entre tots, farem puntuar en major o menor mesura cada fila de la mina. Qui tingui estrelles participarà en la puntuació i n’obtindrà segons la posició classificatòria.
Experiència
Kutná Hora m’ha deixat un bon sabor de boca. Un eurogame exigent a l’hora d’optimitzar les accions però també amable per entrar-hi a jugar. Té una corba d’aprenentatge breu atès la seva simplicitat dins la seva complexitat. L’he pogut ensenyar i he(m) gaudit jugant: riures, debats i fins i tot retrets per fer o no una acció determinada. És tot el que li demanava al joc i ho ha complert perfectament.
Partim de moltes possibles combinacions tant en gremis com en mines predefinides gràcies a un grapat de cartes que ens ajudaran durant la preparació de la partida.
M’ha agradat la sensació de domini que tens en diferents facetes del joc. Primer de tot, el mercat d’edificis fluctuarà a mesura que anem comprant edificis i la pila d’aquell tipus passi a ser la més cara de la fila. Això implica que si el meu gremi és el més barat, jo (i qui tingui el gremi) decidiré abaratir el cost d’adquirir els altres edificis de la fila. Addicionalment, construir un edifici de gremi impacta directament en el preu del mercat d’aquell producte, tant per la compra com per la venta (sobretot per la fusta i els permisos). Podem optar per ser una mica murris.
També hi trobem interacció en l’adjudicació de terrenys i la mina. Una elegant manera de crear un camp de batalla on només els més ràpids, previsors i planificadors podran extreure’n tot el suc possible.
La part més molesta, si es pot dir així, és la gestió dels edificis i del valor del mercat. Com he comentat abans, en comprar un edifici, aquesta columna passa a la dreta de tot i desplacem les altres cap a l’esquerra. Les cartes de mercat les hem d’anar movent en el seu suport així com actualitzant el preu individual si s’escau. Una logística que és original (la part del mercat) com incòmode a parts iguals.
Personalment no m’ha suposat un problema i he assumit el rol de gestionar les cartes en les partides que he jugat. Tanmateix entenc que no tothom pugui agradar-li aquesta manera de fer.
Kutná Hora es queda en un terreny mig entre el joc familiar plus i l’eurogame dur. Un joc que pot resultar massa senzill i pla a les persones acostumades a jugar coses dures, però un joc ben complet per a persones que vulguin fer una passa més a nivell de complexitat.
L’escalabilitat del joc és més que correcte, sent a 4 on tindrem disputes per a cada lloseta i cada casella del tauler. En canvi a 2, el joc es converteix en un joc més tàctic, condicionant cada gremis a un sol jugador i fent que tingui el control absolut de 3 dels recursos. Les partides a 2 venen complementades amb uns esdeveniments que faran créixer els impostos a pagar i donant una mica de moviment a la partida per compensar la falta de jugadors. El joc a 2 funciona bé, però poden esdevenir partides més multisolitàries de l’habitual. Tot depèn de la vostra manera de jugar.
Tanco aquesta ressenya de Kutná Hora categoritzant-lo com un bon joc que es queda mig camí entre un joc complex i un familiar plus. Amb components bonics però de qualitat millorable, sobretot el troquel. La innovadora mecànica del mercat fluctuant amb les cartes és molt interessant tot i que pot ser molesta pels més llepafils. Un joc que diverteix per la gran interacció, amb diferents estratègies a seguir que acaben reunint-se al mateix punt. Aconseguireu fer la fortuna necessària per vèncer els vostres oponents?
