Quan la història esdevé el teu llenç, com escriuràs el teu llegat?
Epochs: Course of Cultures és un joc estratègic de civilitzacions de tipus 4X per a 2 a 4 jugadors, en què guiaràs la teva societat al llarg de tres èpoques: l’Antiga, la Medieval i la Moderna. Cada decisió marcarà el teu camí mentre expandeixes el teu territori, investigues invents, construeixes meravelles i desenvolupes la teva civilització.
Al llarg de diverses rondes obtindràs cartes d’invent, duràs a terme accions i gestionaràs les teves ciutats, el comerç i el poder militar sobre un mapa en constant evolució. Pots optar per potenciar la cultura, la innovació o la conquesta, però cada decisió tindrà conseqüències duradores.
Al final de l’última època, el jugador que hagi acumulat més prestigi gràcies als seus assoliments, l’expansió i el desenvolupament de la seva civilització serà proclamat el governant més gran.
Així és com ICE Makes, l’editorial responsable del joc, ens presenta Epochs, el protagonista d’aquesta ressenya. Les partides tenen una durada aproximada de tres hores, està recomanat a partir dels 12 anys i presenta una complexitat elevada, situada actualment al voltant del 3,5 a BoardGameGeek.
Ens trobem davant d’una temàtica molt habitual dins del món dels jocs de taula: les civilitzacions. Tot i això, al meu parer, Epochs aconsegueix oferir una experiència més àgil, més continguda i millor ajustada tant pel que fa a les normes com a la durada de la partida.
Ara bé, la corba d’aprenentatge inicial és una mica exigent. El reglament conté algunes normes poc clares i deixa alguns buits que s’haurien pogut resoldre amb més exemples, aclariments i explicacions.
Com és habitual a les meves ressenyes, no explicaré les regles del joc fil per randa. Em limitaré a fer-ne una explicació general. Si el voleu aprendre a jugar, us recomano el vídeo tutorial de Peaky Boardgamer, que el presenta de manera excel·lent. Això sí, cal tenir en compte que explica la versió prèvia a la campanya de micromecenatge, i des d’aleshores el joc ha rebut alguns petits canvis que un usuari resumeix en un comentari sota el mateix vídeo.
El meu objectiu és compartir la meva experiència després d’haver disputat tres partides, destacant tant els aspectes que més m’han agradat com aquells que considero millorables. Totes les partides han estat jugades amb una còpia de premsa cedida per Devir durant el llançament del joc a les botigues. Moltes gràcies a Devir per la confiança.
Soc conscient que tres partides són poques per elaborar una ressenya definitiva. Per aquest motiu, considereu aquest article més aviat unes primeres impressions que no pas una anàlisi exhaustiva.
Fitxa tècnica
| Persones: | 2 – 4 |
| Duració: | 120 – 180 minuts |
| Edat: | 12+ |
| Complexitat: | Alta |
| Idioma: | Castellà |
| Gènere: | Civilitzacions, desenvolupament territorial i gestió econòmica |
| Autoria: | Jeffrey CCH |
| Il·lustració: | |
| Editorial: | Devir |
| PVP: | 75€ |
Com s'hi juga?
Opinió personal
Estructura i resum del joc
Epochs s’estructura en tres eres. A cadascuna d’elles, els jugadors juguen els seus torns començant pel jugador inicial. Cada jugador realitza sis torns per era, de manera que una partida completa consta d’un total de divuit torns per jugador.
Cada participant controla una civilització diferent, cadascuna amb quatre habilitats úniques. Aquestes habilitats només es poden activar en una era determinada; no es poden utilitzar ni abans ni després del moment indicat.
A l’inici de cada torn es revelen noves cartes als mercats militar i de meravelles, així com noves llosetes de territori que s’afegeixen al mapa central.
A continuació, el jugador actiu ha d’escollir entre dues opcions: jugar una carta d’invent i dur a terme una acció, o bé no jugar cap carta d’invent i realitzar dues accions. Al final de cada era, cada jugador haurà d’haver jugat exactament tres cartes d’invent: ni més ni menys.
Les accions disponibles són molt variades, però es poden agrupar en diverses categories. Hi trobem accions destinades a adquirir noves tecnologies, obtenir meravelles, reforçar l’exèrcit o canviar de govern; d’altres permeten expandir-se pel mapa, construir ciutats o fundar nous assentaments. Finalment, també hi ha accions enfocades a obtenir recursos de manera directa, com ara la producció o la ciència.
Per acabar cada torn té lloc la fase militar. En aquest moment els jugadors poden atacar els bàrbars, declarar la guerra a un altre jugador o convertir-se en el Senyor de la Guerra i enfrontar-se a tots els rivals alhora.
Els combats es resolen comparant la força militar dels contendents i afegint-hi una tirada de daus. El nombre de daus depèn dels avantatges militars que tingui cada jugador i del lloc on es produeixi la batalla.
Quan finalitza la tercera era, arriba el recompte final de punts. Els jugadors obtenen prestigi en funció del seu nivell de cultura, les ciutats construïdes, les meravelles, les conquestes aconseguides, l’expansió territorial i l’or que els hagi quedat.
Aspectes positius
La varietat d'opcions de desenvolupament
Epochs ofereix dues grans línies de desenvolupament de la civilització. La primera, i per a mi la més interessant, és la de les cartes d’invent.
La quantitat de cartes i les possibilitats que ofereixen són molt àmplies, fet que permet orientar cada partida cap a estratègies molt diferents i adaptar-se constantment a la situació del tauler.
La mecànica que més m’ha captivat és que els jugadors no depenen exclusivament de les cartes que tenen a la mà. El mercat comú permet intercanviar-les per les disponibles en qualsevol moment. Em sembla una idea brillant, ja que redueix l’atzar sense eliminar-lo i, alhora, genera una interacció molt interessant entre els jugadors. Pots descartar cartes que beneficiïn un rival, reservar-ne d’altres abans que les aconsegueixin o fins i tot bloquejar opcions que l’altre tenia previstes.
També m’ha agradat molt la manera com el joc planteja quan convé jugar cada carta d’invent. Escollir el moment adequat és tan important com la carta en si, ja que les combinacions d’efectes que es generen entre les diferents eres estan molt ben dissenyades. És una mecànica que transmet una gran sensació de progrés mentre la civilització evoluciona.
La segona línia de desenvolupament són els canvis de govern, que funcionen en paral·lel a les cartes d’invent i es complementen perfectament. Evolucionar el govern és pràcticament imprescindible, i el joc ho resol amb un arbre d’opcions que permet adaptar-se a cada situació.
El govern determina noves habilitats, modifica l’acció de producció, estableix el límit de ciutats i és la principal font d’obtenció de població. La llibertat que ofereix per construir estratègies diferents és un dels grans encerts del joc.
Les civilitzacions i l'asimetria
El joc inclou una gran varietat de civilitzacions, cadascuna amb quatre habilitats exclusives, de les quals només se’n poden activar dues durant la partida.
M’ha agradat especialment com aquesta asimetria també té sentit temàtic. Per exemple, la civilització grega concentra el seu potencial durant l’Edat Antiga, mentre que els Estats Units desenvolupen les seves habilitats a l’última era. És una manera molt elegant de representar el moment d’esplendor de cada civilització malgrat compartir la mateixa partida.
Tot i que encara he jugat poques partides i no he pogut provar totes les faccions, la sensació inicial és molt positiva. De moment no he detectat desequilibris evidents i totes semblen competitives.
A més, el fet que cada partida només permeti activar dues de les quatre habilitats incrementa enormement la rejugabilitat. Una mateixa civilització pot oferir experiències molt diferents segons la combinació escollida, fins al punt que dues partides amb la mateixa facció poden acabar desenvolupant-se de manera completament diferent.
Un nombre d'accions molt ben ajustat
El joc disposa de vuit accions bàsiques, una xifra que considero molt encertada.
No és un joc amb tan poques accions que limiti les decisions dels jugadors, però tampoc cau en l’error d’oferir-ne tantes que acabin aclaparant. Sempre tens opcions interessants, però resulta fàcil recordar-les totes i planificar el teu torn sense sentir-te desbordat.
Un mercat de cartes sempre viu
El mercat de cartes militars i de meravelles és un dels aspectes que més m’ha agradat.
El fet que en cada torn de cada jugador hi entri una carta nova genera una tensió constant. Sempre estàs pendent de què apareixerà i de si t’interessa esperar una ronda més o assegurar-te aquella carta abans que un altre jugador se t’avanci.
És una mecànica senzilla, però aconsegueix mantenir tots els jugadors connectats a la partida fins i tot quan no és el seu torn.
Una interacció positiva molt ben resolta
El joc incorpora diverses mecàniques que fomenten la cooperació indirecta i la interacció positiva entre els jugadors.
La primera apareix amb les cartes d’invent. Quan un jugador en juga una, obté recursos, però el jugador situat a la seva esquerra també en rep una part. Aquest detall afegeix una nova capa de decisions, ja que sovint hauràs de valorar si et compensa afavorir parcialment un rival a canvi del benefici que obtens.
A més, aquest efecte és difícil de preveure, perquè depèn de l’ordre en què cada jugador decideixi jugar les seves cartes. Això obliga a seguir atentament els torns dels altres durant tota la partida.
La segona gran mecànica és la construcció de postes comercials. Aquestes només es poden establir en ciutats neutrals o d’altres jugadors, de manera que incentiven el contacte entre civilitzacions i eviten que cadascú jugui completament aïllat.
Aquesta necessitat d’interactuar amb els rivals aporta molta vida al mapa i fa que les diferents civilitzacions acabin trobant-se i competint pels mateixos espais.
Una interacció militar ràpida i efectiva
També m’ha convençut molt el sistema de combat.
La informació militar és pràcticament pública. Totes les cartes estan visibles i cada jugador indica el seu poder militar en un marcador comú, de manera que és fàcil estimar les probabilitats d’una batalla abans de declarar-la.
Els daus introdueixen una petita dosi d’incertesa, però sense convertir els combats en una loteria. Els seus valors són baixos i permeten mantenir una bona sensació de control.
També considero molt encertada la diferenciació entre unitats principals i auxiliars. Aquesta estructura simplifica el sistema i, alhora, ofereix prou profunditat estratègica perquè la composició dels exèrcits sigui interessant.
Escalabilitat
Una altra sorpresa molt agradable ha estat el seu comportament a dos jugadors.
Els jocs de civilitzacions amb confrontació directa acostumen a funcionar millor amb grups nombrosos, però Epochs resol molt bé aquest problema gràcies als mapes adaptats i al fet que en cada torn es revelin dues cartes.
A tres jugadors també funciona molt bé i tinc la sensació que a quatre encara guanya més en espectacularitat, tot i que augmenta la durada de la partida i es perd una mica de control sobre el mercat de cartes.
Tauler personal i ajuda de joc
Per acabar, també vull destacar el tauler personal i la targeta d’ajuda.
La iconografia és molt clara, tota la informació important és fàcil de localitzar i la seqüència de joc queda molt ben resumida. També és especialment útil durant els combats, ja que recorda de manera molt visual tots els passos que cal seguir.
Aspectes negatius
Un reglament millorable
Si bé considero que Epochs és un joc molt sòlid des del punt de vista mecànic, crec que el seu principal punt feble és el reglament.
Hi ha normes que no estan explicades amb prou claredat, algunes situacions importants queden obertes a interpretació i, sobretot, es troben a faltar més exemples pràctics. No és un reglament desastrós, però sí que necessita una revisió perquè l’aprenentatge del joc sigui més fluid.
De tots els dubtes que ens han sorgit durant les partides, n’hi ha tres que considero especialment importants.
El primer és l’ordre de resolució dels torns en què es juga una carta d’invent i es realitza una acció. El reglament no deixa clar si l’acció es pot executar abans de jugar la carta. Després de consultar diversos fils a BoardGameGeek, vaig confirmar que no és possible: primer s’ha de jugar obligatòriament la carta d’invent i, tot seguit, es resol l’acció.
El segon dubte apareix durant la fase militar. El reglament no especifica de manera prou clara que, en condicions normals, cada jugador només pot declarar un únic atac per torn. L’única excepció és quan un jugador es proclama Senyor de la Guerra, situació en què sí que pot atacar tots els rivals o una ciutat neutral. És una norma fonamental que, al meu entendre, hauria d’estar molt més destacada.
Finalment, també vaig trobar confusa la gestió de les fitxes de formació de les unitats militars.
El reglament explica com s’obtenen aquestes fitxes quan es combinen determinades unitats principals i auxiliars, i també indica que, un cop utilitzades en combat, tornen a la reserva personal. El problema és que no respon què passa si, abans de consumir-les, el jugador substitueix una de les unitats per una altra que ja no compleix la combinació requerida.
Es perd la fitxa? Es manté activa? Es pot recuperar més endavant?
Després de buscar informació als fòrums de BoardGameGeek, vaig descobrir que la resposta és que la fitxa no es perd. El jugador la conserva fins que la fa servir i, una vegada consumida, la pot tornar a obtenir si torna a reunir la combinació necessària. És una informació important que hauria d’aparèixer directament al reglament.
En definitiva, cap d’aquests dubtes és greu una vegada els coneixes, però durant les primeres partides obliguen a interrompre el joc per buscar respostes als fòrums, i això perjudica una experiència que, mecànicament, és excel·lent.
Els cubs de fusta
L’altre aspecte que m’ha deixat una mica fred és el component utilitzat per representar la població i els bàrbars.
Els cubs de fusta compleixen perfectament la seva funció, però crec que el joc hauria guanyat molt en presència si s’haguessin substituït per peces més temàtiques. Uns petits poblats, com els de Catan, o uns meeples personalitzats haurien ajudat molt més a transmetre la sensació d’estar desenvolupant una civilització.
El mateix passa amb els bàrbars. Uns meeples específics haurien aportat molta més personalitat al tauler i haurien reforçat la immersió durant la partida.
No és un problema que afecti la jugabilitat, però sí que crec que representa una oportunitat desaprofitada en una producció que, en la resta d’aspectes, està molt ben resolta.
Conclusió
Malgrat tots els aspectes millorables que he comentat al llarg de la ressenya, la valoració que faig d’Epochs: Course of Cultures és molt positiva.
Encara em queda molt camí per recórrer amb el joc. Vull provar més civilitzacions i, sobretot, jugar-lo a quatre jugadors, que és probablement on pot desplegar tot el seu potencial. Tot i això, després de tres partides puc afirmar que estem davant d’un dels millors jocs de civilitzacions que he jugat mai i, si les sensacions es mantenen amb el pas de les partides, no m’estranyaria gens acabar considerant-lo el millor.
És cert que la meva experiència amb aquest gènere no és immensa. En el seu moment vaig jugar a Through the Ages, una experiència que personalment no vaig gaudir gens i de la qual guardo un record força negatiu. També he jugat a Clash of Cultures, un títol que em sembla interessant, però que considero massa llarg i sobrecarregat si el comparem amb Epochs.
Precisament aquí és on crec que el joc destaca més. Ha aconseguit condensar tot allò que esperem d’un gran joc de civilitzacions en una experiència molt més àgil, sense renunciar a la profunditat estratègica. Manté la sensació d’evolució constant, ofereix decisions significatives durant tota la partida i evita moltes de les llargues esperes o fases feixugues que acostumen a aparèixer en altres títols del gènere.
Si busqueu un joc de civilitzacions profund, amb una gran rejugabilitat, una durada continguda per al que ofereix i que funcioni bé independentment del nombre de jugadors, crec sincerament que Epochs és una de les millors opcions disponibles actualment.
També considero que la relació qualitat-preu és molt bona. Per uns 75 €, el joc base ofereix una quantitat enorme de contingut, amb prou civilitzacions, estratègies i variabilitat perquè costi molt arribar a veure-ho tot. No crec que sigui un joc que necessiti expansions per justificar la seva compra.
En definitiva, les sensacions que m’ha deixat són excel·lents. Espero que aquesta primera impressió es mantingui amb el pas de les partides i no perdi força a mesura que el continuï explorant. Però, ara mateix, si hagués de destacar una de les grans sorpreses lúdiques de l’any, Epochs seria, sens dubte, un dels principals candidats.
Valoració final: un joc de civilitzacions excel·lent, amb una enorme capacitat de rejugabilitat, un disseny molt ben pensat i una durada sorprenentment ajustada per a tot el que ofereix. Els seus principals defectes no són mecànics, sinó de reglament, i això és una molt bona notícia, perquè és un aspecte relativament fàcil de corregir en futures edicions.
Enric - Professor Mompi
Tutorialista i divulgador lúdic al canal Professor Mompi. Sóc d'aquella estranya espècie de juganer que, a més de jugar, gaudeix explicant els jocs als altres, sobretot els més complexos.
