Innovation és un joc que ens permetrà reviure la història de la humanitat una vegada i una altra. Una proposta de caixa petita que ens arriba de la mà de Maldito Games després de 16 anys de la seva primera edició. En aquest cas, tindrem la 4a edició, amb diferents millores de regles i extres afegits respecte les anteriors.
Fitxa tècnica
| Persones: | 2 – 5 |
| Duració: | 20 – 60 minuts |
| Edat: | 12+ |
| Complexitat: | Mitja |
| Idioma: | Castellà |
| Gènere: | Estratègia |
| Autoria: | Carl Chudyk |
| Il·lustració: | |
| Editorial: | Maldito Games |
| PVP: | 19€ |
Com s'hi juga?
Opinió personal
Innovation és d’aquells jocs que portàvem anys i anys esperant la seva edició a casa nostra per tal de poder-lo gaudir com es mereix. Un joc pur de cartes que no us deixarà indiferents. Comencem a analitzar-lo.
Aspectes positius
Innovation és un joc curiós, diferent a tot el que hagueu pogut jugar fins ara. És cert que no innova com a tal (acudit), però si que té trets únics i peculiars que li donen aquesta exclusivitat dins del gremi dels jocs de cartes. I parlant de cartes, si una cosa caracteritza a Innovation són les 115 cartes diferents que el componen. TOTES tenen efectes diferents i cadascuna representa un avenç de la història que està tematitzat a l’època la qual pertany la carta. Què significa, però, que hi hagi 115 cartes? que podrem gaudir de moltes, moltíssimes combinacions, cadascuna més boja que l’anterior.
La pila de cartes es divideix en 11 eres i conforme avanci la partida podrem anar adquirint cartes d’eres més avançades. Començarem amb la Prehistòria -era 1- i arribarem a la prudència -era 11-. Pel camí visitarem l’Edat Medieval, l’era del romanticisme o l’era de la informació.
El joc ens ofereix fins a 4 formes diferents de guanyar la partida: per dominació, per influència, per dogma o per eliminació. És interessant que un joc tingui tants possibles finals tot i que la immensa majoria de partides es resoldran per dominació.
Una de les característiques que més m’ha agradat i que fan tornar el joc absolutament boig i descontrolat és la mecànica d’arrossegar. Cada carta té 3 símbols que haurem d’acumular per poder activar dogmes (habilitats) i que no ho facin la resta. Hi ha diferents tipus de símbols. Quan arrosseguem una pila de les nostres cartes jugades, ens permet que, en lloc de jugar la carta a sobre una de l’altra, puguem desplaçar lleugerament tota la pila (fent com una cascada) cap a l’esquerra, dreta o amunt. D’aquesta manera acumularem molts més símbols més ràpidament i serem més difícils d’evitar i subordinar.
Aquesta interacció entre jugadors, segons el que has jugar és interessant i és una de les essències del joc. M’ha agradat? sí! però en els aspectes negatius us revelaré coses que pesen més en la balança.
Les cartes però tenen un doble ús i és que com més bona sigui la carta, més puntuació ens donarà per poder fer dominacions. Aquest doble joc ens forçarà a buscar constantment robar cartes amb l’era més alta per poder tenir dogmes més potents i alhora, una puntuació més alta quan hi posem la carta.
Aspectes negatius
Tanmateix, no tot a Innovation és bo i he trobat diferents pals a les rodes que m’han minvat l’experiència del joc. Anem a posar els punts sobre les is. Haureu de tenir clar que estareu més estona llegint les cartes que jugant-les. L’excés de text que fan que el joc sigui ben divertit, també fan que sigui una llosa i el flux no sigui l’esperat. Tampoc serveix el «juga més i ja les coneixeràs» perquè com totes són diferents, ho has de llegir sí o sí.
El segon punt és el recompte de símbols per saber si puc activar una habilitat sense beneficiar a ningú, o beneficiar-me jo d’una activació. També per si puc exigir que facin coses els meus oponents! El pal ve per haver d’estar constantment comptant el nombre de símbols de l’acció corresponent. Com és variable, probablement no et serveix el que havies comptat el torn anterior. Això, personalment, em molesta i entorpeix el ritme de joc.
Si sumem lectura i recompte, notareu que, independentment de com de divertit sigui el joc, el ritme és molt penalitzant i es pot fer avorrit i tot. Com haureu deduït és un joc que és complicat jugar-lo a més de dues persones. No li senta gent bé tenir tants taulers a taula i estar pendent de tantes coses. És molt senzill oblidar-se d’activar algun dogma o simplement, no fer bé el recompte actual de símbols.
El següent aspecte és l’efecte bola de neu. En el moment que un jugador agafa velocitat i comença a desenvolupar més ràpid que la resta el seu imperi saps que la partida ha acabat pràcticament. Sobretot i passa en torns matiners. Això s’accentua ja que aquesta persona farà les accions del seu torn i, probablement, les del torn dels seus oponents. És com esperar la mort anunciada.
Un últim aspecte que volia destacar és una de les seves virtuts: la condició de victòria. El joc ofereix 4 formes de guanyar, però normalment entre les eres 6-8 la partida acaba per dominació. Per tant, és molt complicat aconseguir una victòria per altres vies i la pena es que no podem (normalment) veure cap carta de les eres més potents, les que trenquen joc i busquen el desequilibri immediat entre imperis igualats.
En aquest sentit, demostra que l’atzar és el gran hàndicap d’aquest joc i el que determinarà com de bona o dolenta serà la teva partida, per molt que coneguis el joc.
Conclusió
Innovation és un joc boig i divertit a parts iguals. Un joc que polaritza l’afició hi trobareu gent que l’adora i gent que no tant. A mi, per com m’agraden els jocs de fer-se motor com aquest, no ha estat el disseny que més m’hagi agradat. No tant per les mecàniques, que les trobo genials i originals, sinó per la incomoditat de jugar-hi. Recompte de símbols, lectura de cartes, reorientar arrossegats, pila de resolució. És un joc entorpit que, per a mi, no compensa la diversió que em dona.
Àlex - Jugador Inicial
Malalt dels jocs de taula. M'agrada compartir aquesta afició amb la meva gent i, de pas, compartir-ho amb tothom que hi tingui interès. Em veureu fer ressenyes, recomanacions i tutorials per les diferents xarxes socials i el web.
