Heybye Gaming ens porta, a la propera fira Essen SPIEL, una novetat que, més enllà del joc, ens farà prendre un punt de consciència mediambiental. Estic parlant de Isle of Bears, el seu nou joc abstracte per a 2 persones.
Per escriure aquest article he utilitzat una còpia que l’editorial m’ha enviat molt amablement i us explicaré què m’ha semblat. També us faré cinc cèntims de com funciona.
Si el joc us interessa, podeu fer el pre-order aquí
Isle of Bears
Autoria: Daisy Yi-Ching Chen
2 jugadors
15 minuts
8+ anys
PVP: 17$
Isle of Bears és un joc exclusiu a 2 persones que si us agrada l’estil d’enfrontament i abstracte, us encaixarà la mar de bé.
El joc és supervivència. Qui acabi dominant en solitari, guanya.
En el teu torn jugaràs una de les tres cartes que tens disponibles i en faràs la seva acció. Cal tenir en compte una sèrie de consideracions:
- Una casella és teva si hi ha un ós del teu color a dalt de la pila (hi hagi les fitxes que hi hagi).
- Les cartes afecten a tota la pila d’óssos.
- Màxim 5 ossos per pila. Si hi ha d’entrar un 6è, els de l’altra persona queden eliminats de la partida.
- Si un ós cau a l’aigua, eliminat. I si una lloseta no té ossos, s’elimina de la partida.
- En cas de no tenir cartes per robar, remenem les descartades i fem una nova pila.
Seguint aquestes regles, seguirem jugant fins que un sol jugador domini de forma monòtona el tauler (o el que en quedi si s’han anat eliminant llosetes).
Aquesta persona guanyarà la partida.
Ara que ja heu vist com funciona el joc, us explico què m’ha semblat.
El primer que vull destacar d’Isle of Bears és que és un joc amb una profunditat tàctica admirable amb tot el que et permet fer. El joc té uns moviments simples però, a diferència dels jocs que podrien ser similars, no tenim els moviments disponibles sempre sinó que depenem de les cartes i ens hem d’adaptar al que hem robat i tenim disponible. Per a més èmfasi, el nostre oponent sabrà, en tot moment, què podem fer el nostre següent torn.
El que sembla un joc inofensiu i bonic per ser d’ossets es converteix en una guerra i un frec a frec on haurem de gairebé combatre per sobreviure al gel i als moviments tàctics que ens vindran en contra.
M’ha agradat molt la gestió de l’espai i el temps que t’obliga el propi joc. Quan és convenient atacar i començar a apilar óssos o bé quan cal retrocedir i cobrir-te les espatlles. També la gestió dels terrenys. Que desapareguin és dolorós però alhora retalla les opcions i incrementa més la tàctica.
El joc inclou una mecànica secundària gràcies a les accions de les cartes com és el mancala. He destaco perquè si bé el joc ens força a apilar óssos per tal de dominar diferents cel·les i poder arribar a guanyar la partida, també ens dona el recurs de desapilar una fila i això, ben jugat, és una arma molt potent que pot ser un punt d’inflexió en la partida.
Una de les virtuds que té Isle of Bears respecte altres jocs d’aquest estil és la gestió de la mà. Una capa extra que ens obliga a pensar els nostres torns tenint en compte les possibles rèpliques que podem rebre. Que hi hagi 6 cartes visibles (3 per jugador) magnifica la quantitat de coses que podem arribar a fer. A tot això li vull afegir el punt de memòria per dominar el joc i saber quines cartes falten per jugar. Aquesta capa extra i definitiva és la clau per preparar una bona defensa o organitzar un bon atac, tot a llarg termini.
A nivell mecànic el joc no inventa res de nou com a tal, però la combinació dels recursos que té, tal i com haureu notat pel que heu llegit fins ara, ho gestiona molt bé. Pot tenir una petita (molt petita) fisura que detallo a continuació.
Aquesta fisura que vull destacar és una observació molt personal i específica que probablement molts de vosaltres passareu per alt, però també hi haurà qui li serà crucial per veure si el joc li encaixa. Per a mi té un però i és que si bé el motor de cartes és un fort punt positiu per diferenciar el joc de la resta del seu gènere, alhora és una arma de doble fil i desencotatjar aquelles persones que volen tenir la situació absolutament controlada i no tenir cap fil penjat.
Té aquest punt d’aleatorietat que, si bé no m’ha desagradat, pot donar un regust amarg a la partida si la teva victòria o derrota depèn que una carta concreta entri en joc. Per ser un joc abstracte, li pot jugar en contra no saber quines cartes (accions) tindràs realment diponibles el proper torn.
Per anar tancant l’article, com haureu vist a les fotos, la producció és preciosa i els ossets, tots ells diferents són molt bonics. Les llosetes que formen el tauler són ben gruixudes i les cartes també tenen un gruix i qualitat més que correcte. No hi ha cap crítica respecte la producció.
I fins aquí Isle of Bears, la gran novetat de HeyBye Gaming que presenen a la fira Essen SPIEL d’enguany que se celebrarà els propers 22-25 d’octubre.
Àlex - Jugador Inicial
Malalt dels jocs de taula. M'agrada compartir aquesta afició amb la meva gent i, de pas, compartir-ho amb tothom que hi tingui interès. Em veureu fer ressenyes, recomanacions i tutorials per les diferents xarxes socials i el web.
