Olin Studio aterra a la propera fira Essen SPIEL amb una novetat envoltada de molt de hype. Estic parlant de Agent Black, el seu nou joc party i de deducció.
És important saber que NO hi haurà venda del joc a la fira i només es pot aconseguir el joc reservant-lo prèviament i recollint-lo a Essen. També podem aconseguir altres jocs com ara Rotate.
Per escriure aquest article he utilitzat una còpia que l’editorial m’ha enviat molt amablement i us explicaré què m’ha semblat. També us faré cinc cèntims de com funciona.
Agent Black
Autoria: Olin Jeong
2 - 6 jugadors
20 - 30 minuts
14+ anys
PVP: 20€
Ens convertirem en agents secrets i el nostre objectiu és tan simple com el de no ser descoberts. Haurem de mantenir el nostre rol ocult el màxim possible mentre anem destapant la resta
Abans d’entrar en detall, us explico per sobre com funciona el joc.
El joc dura un nombre indeterminat de rondes. Cada ronda prenem torns un rere l’altre. Durant el teu torn tens dues opcions:
- Investigar: Mourem la figura central a una altra fitxa i preguntem a la taula si algú té la identitat escollida o alguna de les dues adjacents. Si algú té com a mínim una carta de les afectades, aixeca el polze per indicar-ho.
- Disparar: Quan creiem conèixer una de les identitats d’algú altre l’apuntem i disparem la nostra teoria. Si encertem la carta, retirem la carta i la fitxa corresponent de la ronda. Tenim un torn extra. Si fallem, som nosaltres qui ens hem de descartar una carta i retirar la fitxa corresponent.
En el moment que quedi una sola persona amb cartes a la mà, la ronda acaba i aquesta persona guanya 1 punt.
Prepararem una nova ronda repartint 3 cartes a cadascú (1 de cada color) i tornant a muntar el rondell de fitxes central.
La partida acaba en el moment que algú aconsegueix el segon punt. Automàticament és proclamat Agent Black i guanya la partida!
Ara que ja heu vist com funciona el joc, us explico què m’ha semblat.
La premisa del joc està ben clara: destapa la resta d’adversaris i evita ser descobert. A tot això, com podem fer-ho? quines eines ens dóna el jocs per aconseguir-ho?
Sabem que la base del joc és la deducció, però com heu vist en l’explicació del joc, en el nostre torn prenem una gran decisió: on ubicar el meeple policia.
Això que sembla tan trivial és el quid de la qüestió de tota la partida. I per què això? Fàcil. Si demanem informació d’una carta la qual tenim a la mà, no revelarem que la tenim. D’aquesta manera, hi ha dues opcions: o la tenim nosaltres o no està jugant en aquella ronda. Aquí ja ens trobem al 50%. Però és que no acaba aquí la cosa, i és que són 3 cartes alhora que s’està preguntant informació i una, o més d’una, no se’n sap res. Per tant, la probabilitat que la informació que falti la tingui jo a la mà, és encara menor. Suma-li que pot ser que algú altre tingui més d’una carta a la mà. Veieu per on estic anant?
Tota aquesta turra estadística que us he escrit és per arribar a la conclusió que en el fons, ens trobem davant d’un joc de deducció però amb una important i crucial capa d’estratègia que ens farà bullir el cervell i (pràcticament) haver de prendre apunts per lligar fils de qui té cada carta.
M’ha agradat molt com, prenent una idea d’un joc clàssic com és un cluedo, se n’ha pogut extreure una versió multijugador on hem de descobrir múltiples combinacions de persona-lloc-arma (objecte en aquest cas). Aquest record nostàlgic, amb una volta de full tan bèstia, l’han convertit directament en un dels meus jocs de deducció favorits que he jugat aquests últims anys. Sobretot per jugar en grups a partir de 4.
El que ha aconseguit Agent Black és molt difícil i és que explicant les regles en 60 segons, tothom és capaç de posar-se a jugar i gaudir, en igualtat de condicions, de la partida. Sí, l’experiència serà un punt a favor, però el joc és tan fàcil d’entendre que no hi haurà cap mena d’obstacle per gaudir-lo plenament.
Vull esmentar també el mode de joc per equips el qual encara ens brindarà amb més riures ja que, sense voler-ho, podem destapar informació dels nostres aliats. És una altra capa que, més que dificultat o complexitat, li dona una diversió extra. Recomano que la proveu.
Una virtut camuflada del joc i que, aparentment, sembla un inconvenient, és l’eliminació de jugadors (de la ronda). Normalment, quan s’eliminen jugadors, les partides queden com encallades i s’allarguen perquè el propi joc no està pensat per jugar amb poca gent i no té mecanismes per adaptar-se.
En aquest cas, tot el contrari. En el moment que els jugadors es van eliminant, significa que el cercle de fitxes s’ha anat reduïnt dràsticament. És estrany que a algú l’eliminin de primeres i tothom conservi les tres cartes. Amb tot això vull anar a parar que el joc adapta la ronda i evoluciona cap a un joc directe i una massacre conforme avança la ronda.
En el moment que has lligat caps i tens una idea bàsica d’algunes de les cartes, aniràs eliminant fitxes del centre la taula, provocant així que tot es desencadeni més ràpid. Per tant, l’eliminació de jugadors es viurà més com una pressió per a la resta que no pas com un punt negatiu. I això ho comento sent un jugador que odia l’eliminació de jugadors ja que implica llargues esperes. Aquí tot el contrari, és l’inici del final de la ronda.
Si li hagués de posar un però al joc seria en termes d’escalabilitat. És cert que el ventall de persones que accepta el joc és de 2 a 6 persones, i això acostuma a ser un mal senyal, ja que o falla per dalt o falla per abaix. En aquest cas no és que falli, però no es viu la mateixa experiència si es juga a 2 o fins i tot 3 des d’un inici, que a partir de 4. Tal i com he dit, el joc s’adapta bé conforme avança la partida, però de bon inici tenim 6-9 cartes a la mà i 18 opcions.
És tan simple com que a partir de 4, les combinacions i les deduccions es tornen més boges (12 cartes i 18 fitxes, o 15-18 cartes i 24 opcions a 5-6 persones) i el foc creuat a taula és molt més gran, fent que la partida prengui una intensitat i una tensió que no es viu de la mateixa manera que a 2 o 3, ja sigui en una ronda o bé en el marcador de victòries.
La conclusió d’aquesta ressenya és que Agent Black és una de les veritables joies ocultes d’aquest SPIEL i és un joc que ens permetrà gaudir de partides èpiques i plenes d’emoció ja sigui de forma individual o en equips. És d’aquests jocs que ocuparà moltes tardes en família i amics per la fàcil corba d’aprenentatge i el toc addictiu per voler jugar i rejugar. Un grandíssim descobriment.
I fins aquí Agent Black, la gran novetat d’Olin Studio que presenten a la fira Essen SPIEL d’enguany que se celebrarà els propers 22-25 d’octubre.
Àlex - Jugador Inicial
Malalt dels jocs de taula. M'agrada compartir aquesta afició amb la meva gent i, de pas, compartir-ho amb tothom que hi tingui interès. Em veureu fer ressenyes, recomanacions i tutorials per les diferents xarxes socials i el web.
