Mandoo Games arriba a una nova edició d’Essen SPIEL carregats de novetats que ompliran les nostres taules. En concret tenen 8 nous jocs, una autèntica animalada. En aquest article en parlarem de 5 d’ells. Els altres que surten i no comentarem encara perquè no els he pogut provar són Right Now, Clueless Club i Just Chillin.
17 Dice Bets
Autoria: Lee Ju-Hwa, Giung Kim
Il·lustració: Chong
2 - 4 jugadors
30 - 40 minuts
8+ anys
PVP: 22€
17 Dice Bets és això, 8 rondes (9 a tres persones) on cada ronda es divideix en 7 fases:
- Llencem daus personals rere la pantalla.
- El jugador inicial llença els daus negres.
- Començant pel jugador inicial i en sentit horari, cadascú posa una fitxa d’aposta en una casella lliure del tauler.
- L’últim jugador torna a llençar un dau comú a la seva elecció.
- Repetim el pas 3 però en ordre invers, començant per l’últim jugador i apostem l’altra fitxa que tenim disponible.
- L’últim jugador (el jugador inicial real) torna a llençar un dau comú a la seva elecció.
- Resolem les apostes i guanyem els punts corresponents. Una fitxa clara es gira a fosca si falla l’aposta. Una fitxa fosca es gira a clara si encerta l’aposta.
A les rondes 2, 3 i 6 entren nous daus en joc i en el moment que vulguem podem gastar una fitxa de tornar a tirar (si en tenim) per rellençar els nostres daus, el nombre que vulguem.
Guanya qui aconsegueix més punts.
12 Dice Bets reencarna l’esperit de 12 Chip Trick, compartint l’apartat artístic per sobre de les mecàniques. Si espereu trobar un joc similar al seu predecessor aneu errats. No s’assemblen en res, ni per la part positiva ni per la part negativa. L’experiència és completament diferent.
Personalment, m’ha agradat força més 12 Dice Bets tot i tenir un aspecte aleatori força més accentuat. Ja sabem que quan juguem amb daus, és molt probable que també hi hagi un descontrol en l’estratègia i la nostra partida.
Com millor funciona el joc és a 4 per la constant disputa de les caselles més accessibles. Es pot jugar a 2 i a 3, però com més el gaudireu és al seu nombre màxim.
El que més m’ha agradat del joc és el desenvolupament de la ronda i com s’alteren les previsions de les apostes en el moment que es rellencen els daus negres després de les apostes. Quan sembla que ho tens tot guanyat (o perdut!), un simple dau pot canviar radicalment la teva puntuació de la ronda, cap a munt o cap avall.
La sensació d’estar jugant a un pseudo-pòquer és constant i, si us agrada el joc de cartes, aquest us frisarà.
També trobo interessant com es gestiona el canvi del valor de les fitxes en funció de si l’aposta es guanya o es perd. Això permet que anem a perdre expressament una aposta que no veiem clara pel sol fet de millorar la fitxa. Aquí ja l’estratègia de cadascú.
Si hagués de posar-li un però al joc, diria que les apostes de més valor, són tan poc probables que ocupen un espai massa gran en el tauler. Això també fa que no es puguin blocar espais ja que tots els espais són dobles. S’ha perdut la oportunitat de fer apostes més variades del pòquer, com ara apostes prefixant el color del dau (per exemple, doble parella amb dos daus blancs i dos daus negres). Unes apostes més probables d’assolir però alhora sense ser estàndards.
Aquesta crítica és més a nivell de desig personal ja que el joc com a tal no sé més fisures. És sòlid i les diferències que té respecte el pòquer estan ben implementades i balancejades.
Per a mi un dels bons jocs que surten a l’SPIEL d’enguany.
Blood Hunt
Autoria: Maxime Rambourg, Théo Rivière
Il·lustració: Weberson Santiago
2 - 4 jugadors
30 minuts
10+ anys
PVP: 25€
Entre els ciutadans de Londres hi ha gent que porta la foscor a les venes. Ocultes a les ombres des de fa segles, les llinatges de vampirs estan immerses en una constant guerra secreta pel control de Londres. A les nits de boira, només la família que reuneixi més influència es convertirà en el vertader amo de la ciutat i els ciutadans continuaran vivint, sense saber mai la veritat.
Blood Hunt és probablement la novetat de Mandoo Games més esperada d’aquest any. Sent la seqüela temàtica de Dracula VS Van Helsing, l’editorial ens planteja un nou joc per a més jugadors amb un estil similar. Podrà desbancar l’anterior èxit?
Us explico per sobre com funciona i veiem el resultat
Blood Hunt és un joc de bases, majories i set collection. Cadascu tindrà un aguanta cartes que indica a quin districte pertany cada carta.
La partida dura un màxim de 3 rondes fins que algú aconsegueix reunir tantes fitxes de ciutadà iguals com el nombre que indica o bé si s’acaben les 3 rondes, qui tingui més punts davant seu.
En el teu torn hauràs de robar una carta de la pila central i decidir si jugues aquella carta o la canvies per una del teu aguanta cartes i jugues aquella carta.
Sigui quina sigui la carta, hauràs de jugar-la davant d’un districte obert i aplicar l’efecte corresponent. (intercanviar cartes o fitxes, mostrar cartes de rivals, girar fitxes, canviar el color fort, etc.)
Un districte es tanca quan s’hi juga la quarta carta. En aquell moment, cadascú mostra la carta que té associada a aquell districte i, començant per qui té la carta més forta fins a la més dèbil, es va prenent una fitxa de ciutadà i la guardes davant teu. La fitxa del centre del tauler determina el color fort.
Quan queda un sol districte obert, s’acaba la ronda i tornem a barrejar totes les cartes, així com reomplir els districtes amb les fitxes de la bossa.
Blood Hunt segueix l’estela de Dracula VS Van Helsing. En aquest cas, comparteixen la temàtica i part de les mecàniques. Llavors, val la pena aquesta versió tenint el primer joc? La resposta ras i breu és sí.
Blood Hunt permet jugar fins a 4 i l’objectiu del joc no és ben bé el mateix que Dracula VS Van Helsing. En aquest cas, volem recol·lectar ciutadants iguals o gunayar per punts, mentre que al primer volíem convertir en vampirs als ciutadants o defensar-nos.
Si només heu de jugar a dues persones, prefereixo Dracula VS Van Helsing. Ara bé, el poder jugar a 3 o 4 amb Blood Hunt i tenir una experiència de joc relativament similar, fan que el joc sigui completament recomanable.
El que més m’ha agradat del Bood Hunt és justament això: com s’ha extrapolat el concepte i mecànica del Dracula VS Van Helsing per fer un joc que funcioni a més persones i segueixi sent de bases, hi hagin els barris, el coll fort variable i on cada carta del nostre aguanta cartes pertany a un barri concret. Fins i tot, alguns dels poders de les cartes són iguals entre els dos jocs.
Aquí la màgia, i on també brilla el joc, és quan som més de dues persones ja que cadascú està més pendent de la seva estratègia que d’anul·lar els altres. És complicat anul·lar més d’una persona, cosa que sí pots fer en 1vs1.
El punt més fluix del joc el trobo en com s’ha perdut el paper i concepte dels vampirs. A Blood Hunt, els vampirs tindran els punts més alts, però realment queden en un segon pla ja que no hi ha cap objectiu real que et beneficiï l’agafar vampirs. És cert que el seu paper fonamental és treure ciutadans de la partida i evitar que algú guanyi per la recol·lecció de ciutadans. Més enllà d’això, han quedat relegats.
Tot i aquesta desvampirització del joc, Blood Hunt em sembla un molt bon joc i que aconsegueix portar l’experiència de Dracula VS Van Helsing a una taula de fins a 4 persones. Fora d’això, si la vostra idea és jugar-lo amb parella, no supera el seu predecessor.
Don Quixote
Autoria: Yeon-Min Jung
Il·lustració: Chong
3 - 5 jugadors
20 - 30 minuts
8+ anys
PVP: 12€
Don Quixote és un joc de bases creat per en Yeon-Min Jung.
En aquest joc jugarem amb un trio de colls que serien la representació d’una de les obres literàries més famoses de la història: Don Quijote.
Per aquesta ocasió, en Quixot, en Sancho i el molí seran els protagonistes de les nostres partides.
Don Quixote és un joc de bases on haurem d’arribar a aconseguir 7 punts per guanyar la partida. Anirem jugant rondes fins que algú ho aconsegueixi.
Cada ronda són 7 bases. És obligatori seguir el coll inicial. Guanya la basa qui té el número més alt del coll inicial. Si algú ha jugat una carta del coll fort, guanyarà la més alta d’aquell coll.
Disposem de 3 fitxes apilades al centre de la taula les quals marquen el coll fort. Quan s’acaba una basa, la fitxa d’aquell color es posa a sota de tot i canvia el color fort.
Existeixen cartes de passar que et permeten no participar a la basa. La pots jugar sense restriccions. Mai guanyaràs una basa jugant una carta de passar.
En acabar les 7 bases, puntuem. 1 punt si has guanyat 3/2/1 basa en partides a 3/4/5 persones. Cada carta de passar que tinguis a la teva zona (de bases guanyades) atorga 1 punt addicional.
Si no has guanyat cap basa, guanyes 3 punts.
Repetim el procés fins que algú assoleix els 7 punts.
Don Quixote és un joc molt de nínxol. T’han d’agradar els jocs de bases per entendre bé què és el que el fa ser únic i diferent a la resta. En aquest cas ens trobem en una carrera per aconseguir 7 punts i guanyar la partida. Saber quan s’ha de guanyar una basa i quan no és el que ens permetrà gaudir de l’experiència i dominar el joc.
Sabem que les cartes que ens toquen a l’inici de la ronda poden marcar la partida, però tenir la traça per gestionar la mà és el que ens permetrà compensar una mala mà o acabar de vèncer amb una de bona.
La primera partida a Don Quixote no m’ho vaig passar bé i no em va agradar. Vaig decidir donar-li una segona oportunitat i va ser llavors quan vaig entendre la gràcia del joc. El que comentava abans, Aprofitar una mala mà d’inici per guanyar cartes de passar i sumar punts, així com aprofitar una bona mà per no guanyar res i obtenir els 3 punts de la ronda.
Que el pal fort vagi variant després de cada basa és una important capa que hem de saber aprofitar-nos-en i serà molt i molt important per compensar aquells moment que volem (o no) guanyar una basa.
Don Quixote no serà una de les famoses hidden gems que corren per l’SPIEL, però és un joc que, pels amants de les bases, els permetrà gaudir de partides amb girs inesperats i molta emoció fins que no guanya algú.
Us el recomanaria a tot nombre que pot el joc (3-5) sent 5 com el més esbojarrat i que els crits de «NOOO!» en guanyar una basa que algú no volia o no esperava provocaran riures i una bona experiència durant la partida.
Restore
Autoria: Yohan Goh, Hope S. Hwang, Gary Kim
Il·lustració: Edu Valls
2 jugadors
20 - 40 minuts
8+ anys
PVP: 25€
- Animals i boscos per mida dels grups adjacents.
- Llacs, purificacions i missions pel seu valor segons convingui.
- Llosetes de bonificació segons l’indicat.
Restore és un joc molt tàctic el qual té vàries virtuts interessants per destacar. Primerament, vull remarcar que el tauler central on prenem les fitxes, té un cert regust a Splendor Duel pel fet en com es gestiona el reomplir-lo i la distribució de les fitxes. Més enllà d’això, l’elecció de la fitxa que portarem al nostre tauler és molt interessant.
No és gens fàcil trobar l’equilibri entre el que em beneficia a mi i el que no beneficia al meu oponent. Allà on deixi la meva fitxa, sé que el que hi hagi en aquella fila, una fitxa li estaré regalant al meu oponent. Què em convé? Sumar més jo? Sacrificar uns punts per no donar cap benefici a l’altra persona? És un dilema constant mentre també estem pendents que no ens compleixi les 3 missions i ens guanyin la partida (o ho fem nosaltres).
També m’ha agradat la gestió del nostre robot en el nostre tauler i com apreta per maximitzar la puntuació. No podem badar en la gestió de les bateries si volem aprofitar al màxim cada fitxa. Cada lloseta que posem determinarà on movem el robot i això ens permet planificar una mica què volem fer els propers torns o cap a quina direcció volem anar.
Vull destacar també l’important paper de les llosetes de missió. En el moment que algú prengui una lloseta encara la partida fluirà amb normalitat però els moviments dels robots seran molt més calculadors. Però és que en el moment que una segona missió es completa, la por aterra al tauler i cada moviment es calcula amb pèls i senyals. És una delícia aquesta tensió que es produeix.
El que menys em convenç són les bonificacions per completar zones. Primer, perquè tenen un lloc prefixat i si en aquell moment les 3 bonificacions no t’ajuden, perden part del seu valor. Segon, per que en estar mig visibles, saps què vindrà però no hi pots accedir fins que no s’agafen les de sobre, ho trobo estrany i parcialment oportunista per a qui se n’aprofiti (que és part del joc!)
Restore és un joc que va més enllà de la iniciació atès que té moltes capes per gestionar i el que aparentment sembla senzill no ho és pas. És un joc molt tàctic, estratègic i amb una variabilitat infinita gràcies al seu tauler modular.
L’amanida de punts que hi ha al final de la partida ens permet poder gaudir de partides molt variades entre elles. I si a tot això li sumem el factor que es pot guanyar fent 3 de les missions, ens fa estar alerta tota la partida.
És un joc que el recomano per a persones que vulguin seguir explorant diferents jocs i mecàniques per a dues persones, així com jugadors d’eurogames pel seu component calculador i optimitzador.
Shimoda: Perry Road
Autoria: Lee Ju-Hwa, Giung Kim
Il·lustració: Siwon Hwang
2 jugadors
10 - 15 minuts
8+ anys
PVP: 22€
Shimoda: Perry Road és un joc de draft i col·lecció de sets per a dues persones on, al llarg de 7 torns haurem d’aconeguir el màxim de turistes possibles i ubicar-los de la manera més eficient.
Abans de donar-vos la meva opinió us faré cinc cèntims de com funciona el joc.
Inicialment escollirem una carta de personatge que ens atorgarà una habilitat per a la partida o una bonificació per al final, durant el recompte. La partida dura 7 torns. Cada torn, farem un draft començant per qui té menys turistes al seu carrer, i obtindrem una carta de botiga.
Les botigues puntuen pels meeples o icones que tenen davant seu i fins als de 2 botigues de distància. Depèn de la carta. Quan escollim una carta podrem fer tants moviments com símbols tinguem. Haurem de mirar el símbol inferior de la carta robada, i comptar quants en tenim (inclosa la carta robada). Cada meeple es mou una casella adjacentment i no podem acabar el torn amb caselles amb més de 3 meeples.
Després de 7 torns, atorgarem els marcadors de victòria seguint un sistema de majories (1 per meeple +1 si el meeple coincideix amb el color de la botiga d’aquella casella)
Cada marcador de victòria són 5 punts. Sumem també les puntuacions de les 7 botigues que hem robat durant la partida. Qui tingui més punts, guanya.
La proposta de Shimoda: Perry Road és clara i precisa: monta el teu carrer i obté tants punts com puguis. El que més m’ha agradat del joc és la simplicitat que té. No es complica la vida i aconsegueix complir amb el menys és més.
La presa de decisions és constant. Quina fitxa escollim? En base a quina icona? Un cop superat això… Quins meeples movem i cap a on? Moltes variables a tenir en compte sense pràcticament fer res. Com que el joc dura només 7 rondes, cada moviment, cada carta, cada petit detall serà crucial per optar a la victòria.
L’aspecte ocult a Shimoda: Perry Road és el petit joc de majories que ens disputarem per obtenir una notable font d’ingressos de punts. Cadascun dels carrers seran una disputa durant tota la partida per tal de guanyar aquests puntets extres i són un altre aspecte a tenir en compte quan escollim un meeple per moure i cap a on el movem. Si, addicionalment, tenim botigues que ens puntuen aquestes fitxes de majories, encara haurem d’apostar més fort per guanyar les fitxes de les botigues implicades.
Si intentem analitzar les contres del joc és complicat trobar-ne però hi ha un detall a nivell mecànic que pot jugar-li en contra i és si tots dos jugadors aposten pel mateix tipus de fitxes, pot quedar una partida com molt seca i rara, sense poder moure gaires meeples ja que no haurem pogut acumular suficient símbols iguals que ens permetin fer grans moviments.
D’altra banda, l’insert li és una arma de doble fil ja que tot el bonic i elegant que té per jugar, ho té de complicat per guardar el joc atès que queda tot atapeït fins al punt d’haver de fer malabars per tancar bé la caixa.
Àlex - Jugador Inicial
Malalt dels jocs de taula. M'agrada compartir aquesta afició amb la meva gent i, de pas, compartir-ho amb tothom que hi tingui interès. Em veureu fer ressenyes, recomanacions i tutorials per les diferents xarxes socials i el web.
